3.9.09
El senyor gerent té la Grip A
Si, si... la grip Aneu a la puta merda...POLÍTICS, PERIODISTES I INDUSTRIA FARMACÈUTICA
De fet, tot ha començat aquest matí, en un moment a mig quadrar inventari i abans d'amagar els passaports dels il.legals del taller, que el senyor gerent ha vist aquest videiu al yutube i ha caigut de cul.
Mirin, mirin... són 10 minuts de vergonya ...
De fet, són minuts de vergonya per a:
- polítics... queden com el que són: aprofitats, egoistes, els més insol.lidaris de tota la trepa. Són els que per un cantó prometen i per l'altra paren la mà.
- industria farmacèutica... queden com el que són: aprofitats, i criminals per "la premeditació i l'alevosia". Segurament inspirats en Austwitch i altres camps de la mort.
- periodistes...El País, El Mundo, El Periódico, ABC, Cope, SER, TVE, Cuatro, TV3,... sigui quina sigui l'emisora o la capçalera, queden com el que són: la veu dels amos. Tots diuen el mateix, malgrat les "diferències" que els separen.
En tot cas, mirin de no enganxar la grip Aneu a cascar-la i estiguin bonets.
Bona nit.
28.8.09
El senyor gerent al·lucina moniatos amb la manera de conduir de la gent.
El senyor gerent es refereix a que, a banda dels dropos que infringeixen les normes de circulació de forma activa i premeditada (excessos de velocitat, trepitjar línies continues per avançaments, anar beguts...), els quals, tot sigui dir, els haurien de fotre a la presó amb punts o sense) hi ha molta altra gent que condueixen amb el cul i, el que és més preocupant, ho fan convençuts de que no fan res de dolent i que la culpa és dels altres.
El senyor gerent es refereix a aquell vellet dels pebrots que agafa la rotonda pel carril del mig, i surt d’ella sense mirar si hi ha algú altre ocupant el carril de la dreta, o la xona que aprofita per retocar-se
el maquillatge dels llavis, amb el cotxe en marxa, i va d’un cantó a l’altre del carril. O els cabronassos que responen al mòbil (que no es pot parar el puto telèfon o que?) o que juguen amb el puto Tom-Tom i redueixen la velocitat de cop i s’obliden dels retrovisors, o els desgraciats que van a 78 km/h, i el senyor gerent que, a darrera, va a 80 km/h, i necessita avançar-lo, però quant ho fa, el puto crack accelera fins als 80 km/h, deixant-lo amb el cul a l’aire, i els cabritos que van pel carril del mig de l’autopista, peti qui peti...
I és que hi ha tant de fill de puta suelto. No ens oblidem les ovelles negres que pertanyen al sector dels professionals del volant ( si bé, d’acord,...només alguns)....
Collons, qui no s’ha trobat aquells camió que es fot a circular pel carril de l’esquerra en plena pujada, per fer un avançament a un altre camió, avançament que dura un quart d’hora. I els repartidors que
van fent carreres amb la furgoneta ( si bé, d’acord,...només alguns repartidors) i que tant els hi fot tot, perquè total, la furgo no és seva (us heu fixat com estan la majoria d’aquestes furgonetes?)... i els taxistes? (si bé, d’acord.... alguns taxistes), aquells que paren a recollir o deixar el client, al mig del carrer, ole sus huevos.... no, no hi cap bado ni cap zona de càrrega/descàrrega o cap xamfrà només 5 metros més amunt, no.... que ha de parar allà mateix el desgraciat.
Cagum tot....i quant el senyor gerent ja s’ha trobat tota aquesta purrialla de gentussa, després, .... ah després.... apareix el quillaco de torn amb el XUMBA-XUMBA.....que es pica a la mínima. Així es tunegessin també el cervell!!!.
I quant ja estàs a punt d’arribar a casa, brrrrrrrrrr, la puta vespinillu o la moto fardona que va fotent zigzag entre els cotxes i et fot un cop al retrovisor.
La mare que els va parir...
El senyor gerent es refereix a aquell vellet dels pebrots que agafa la rotonda pel carril del mig, i surt d’ella sense mirar si hi ha algú altre ocupant el carril de la dreta, o la xona que aprofita per retocar-se
el maquillatge dels llavis, amb el cotxe en marxa, i va d’un cantó a l’altre del carril. O els cabronassos que responen al mòbil (que no es pot parar el puto telèfon o que?) o que juguen amb el puto Tom-Tom i redueixen la velocitat de cop i s’obliden dels retrovisors, o els desgraciats que van a 78 km/h, i el senyor gerent que, a darrera, va a 80 km/h, i necessita avançar-lo, però quant ho fa, el puto crack accelera fins als 80 km/h, deixant-lo amb el cul a l’aire, i els cabritos que van pel carril del mig de l’autopista, peti qui peti...I és que hi ha tant de fill de puta suelto. No ens oblidem les ovelles negres que pertanyen al sector dels professionals del volant ( si bé, d’acord,...només alguns)....
Collons, qui no s’ha trobat aquells camió que es fot a circular pel carril de l’esquerra en plena pujada, per fer un avançament a un altre camió, avançament que dura un quart d’hora. I els repartidors que
van fent carreres amb la furgoneta ( si bé, d’acord,...només alguns repartidors) i que tant els hi fot tot, perquè total, la furgo no és seva (us heu fixat com estan la majoria d’aquestes furgonetes?)... i els taxistes? (si bé, d’acord.... alguns taxistes), aquells que paren a recollir o deixar el client, al mig del carrer, ole sus huevos.... no, no hi cap bado ni cap zona de càrrega/descàrrega o cap xamfrà només 5 metros més amunt, no.... que ha de parar allà mateix el desgraciat.Cagum tot....i quant el senyor gerent ja s’ha trobat tota aquesta purrialla de gentussa, després, .... ah després.... apareix el quillaco de torn amb el XUMBA-XUMBA.....que es pica a la mínima. Així es tunegessin també el cervell!!!.
I quant ja estàs a punt d’arribar a casa, brrrrrrrrrr, la puta vespinillu o la moto fardona que va fotent zigzag entre els cotxes i et fot un cop al retrovisor.
La mare que els va parir...
26.8.09
El senyor gerent s'entrebanca
Casum l'olla... avui, al sortir de casa i entrar a l'Internet, el senyor gerent s'ha entrebancat amb google, ha passat per sobre el gemail i una mica més que no es carrega tota l'odisfera, la putosfera, la meucasfera, i totes les demes comunitat estratosfèriques del mundillo del blogger.
Menys mal que tot ha acabat en una torta de peu i amb una bossa d'aigua calenta per treure el dolor, que li han donat a ca'l Feisbuc, una mica més amunt dels de can Linkedin de sempre.
Ja ho veieu..si és que no som res.
Au, estiguin bonets.
Passin-ho bé.
20.8.09
El senyor gerent no suporta els comandaments a distància amb més de 5 botons
Es evident que la tecnologia permet el progrés i el desenvolupament de l’espècie humana, aconseguint t
robar mil i una formes de destrucció del nostre món. Però on realment el progrés és demostra força emprenyador és en els petits inconvenients que aquest crea a petita escala, en qualsevol moment dels nostres fotuts quatre dies de vida que tenim.I si no, que li preguntin al senyor gerent, que a l’hora de la becaineta, i per culpa de la fotuda calor d’aquests dies, s’ha trobat estirat al sofà, amb un comandament a distància a cada mà (TV i DVD per veure una pel·li), un altre sobre la seva panxota (aire condicionat per no suar veient la pel·li), i encara un altre tirat per allà mateix, a punt de caure sobre les seves pantufles (el de l’equip de música per sentir la peli amb estèreo que t’hi cagues).
L’home, en un moment de lucidesa, ha pres consciència de la situació i s’ha plantejat el perquè de tants apèndix artificials...per veure una puta pel·li a la tele.
Fa un repàs de tots els mandus que té a casa i els ordena per ús que en fa:
- cada dia i imprescindibles (que no li prenguin): Tele i porta del parking
- gairabé cada dia (també imprescindibles i pobre de qui els toqui): DVD i disc dur multimedia
- per temporades (i força imprescindible en onades caloroses): aire condicionat
- a ratos (no l’ha acabat d’entendre mai): equip de música
- mai (perque serveixen?): pc portàtil, càmera video i targeta sintonitzadora TV del PC
El senyor gerent també els ordena per nivell de dificultat (en proporció directa a la quantitat de putos botons que té cada mandu de merda):
- fàcil: mandu porta garatge
- difícil: tota la resta.
Aquí, el senyor gerent no pot deixar d’evocar la figura maternal dels fututs dissenyadors d’electrodomèstics i de la seva puta mania de complicar-ho tot en excés.
Perque el senyor gerent ho té clar... un mando ha de servir per obrir i tancar l’aparell en qüestió i per augmentar o disminuir els programes o els canals. I per això, només calen, tirant llarg, 4 o 5 botonets, (i si li foten de colors diferents, millor). I punto, hòstia.
Per què hi foten tants botons? (nota bene: aquí també cal dir que el senyor gerent mai es llegeix les instruccions dels aparells electrodomèstics que té a casa)
-> i la puta pila que s’acaba quant menys t’ho esperes?
-> i si el puto mandu cau a terra i s’esconya?
-> i si el fotut mandu fa interferències amb un altre equip?
-> i si us futeu els mandus de més de cinc botons pel cul????
Perquè un mandu, senyors, no és només un artefacte tecnològic fet amb el cul, no, no... no s’equivoquin. El mandu té una faceta més antropològica. Un mandu és per manar. Qui té el mandu guanya i estableix l’ordre de com han d’anar les coses entre les 9 i les 12 del vespre. El mandu és la pedra base sobre la que es sustenta l’ordre jeràrquic familiar durant aquestes hores d’alegre convivència familiar.
D’altra banda, i com que el senyor gerent ja està completament submergit en la cultura mandumediàtica, vol proposar nous mandus:
- un mandu pel caixer automàtic, i que el botó verd sigui per treure calerons sense la targeta amb tecnologia by the face
- un mandu per la nevera, per trobar-se la canyeta de cervesa al punt, només obrir-ne la porta, amb sistema porqueyolovalgo
El senyor gerent també els ordena per nivell de dificultat (en proporció directa a la quantitat de putos botons que té cada mandu de merda):
- fàcil: mandu porta garatge
- difícil: tota la resta.
Aquí, el senyor gerent no pot deixar d’evocar la figura maternal dels fututs dissenyadors d’electrodomèstics i de la seva puta mania de complicar-ho tot en excés.
Perque el senyor gerent ho té clar... un mando ha de servir per obrir i tancar l’aparell en qüestió i per augmentar o disminuir els programes o els canals. I per això, només calen, tirant llarg, 4 o 5 botonets, (i si li foten de colors diferents, millor). I punto, hòstia.
Per què hi foten tants botons? (nota bene: aquí també cal dir que el senyor gerent mai es llegeix les instruccions dels aparells electrodomèstics que té a casa)
-> i la puta pila que s’acaba quant menys t’ho esperes?
-> i si el puto mandu cau a terra i s’esconya?
-> i si el fotut mandu fa interferències amb un altre equip?
-> i si us futeu els mandus de més de cinc botons pel cul????
Perquè un mandu, senyors, no és només un artefacte tecnològic fet amb el cul, no, no... no s’equivoquin. El mandu té una faceta més antropològica. Un mandu és per manar. Qui té el mandu guanya i estableix l’ordre de com han d’anar les coses entre les 9 i les 12 del vespre. El mandu és la pedra base sobre la que es sustenta l’ordre jeràrquic familiar durant aquestes hores d’alegre convivència familiar.
D’altra banda, i com que el senyor gerent ja està completament submergit en la cultura mandumediàtica, vol proposar nous mandus:
- un mandu pel caixer automàtic, i que el botó verd sigui per treure calerons sense la targeta amb tecnologia by the face
- un mandu per la nevera, per trobar-se la canyeta de cervesa al punt, només obrir-ne la porta, amb sistema porqueyolovalgo
- un mandu pels peatges, amb tecnologia quepaguisaputamare
- un mandu baixa-calces ( i totes les seves variants) tampoc cal dir res més.
- un mandu baixa-calces ( i totes les seves variants) tampoc cal dir res més.
Bona tarda.
P.D. Per cert, el senyor gerent no s’ha oblidat de proposar el mandu més important. El que passa és que ja està inventat... el del WC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
