El senyor gerent suposa

Benvolguts fills de puta,

El senyor gerent suposa que tots deuen estar frisosos ja d’encaminar-se cap a l’aeroport més proper de les seves merdoses ciutats i, emulant a la gent important, enlairar-se cap a destins infectes a passejar entre runes que tant els foten, fent fotos de paisatges que han vist quaranta cinc vegades per la Ret i comprant a les mateixes cadenes de botigues que tenen al costat de casa.

El senyor gerent també suposa que tots vostès tenen els pebrots plens (o la figa, segons els casos) de tant de volar per tot arreu tot aprofitant l’auge dels vols barats i la moda de deixar un cagarro cada cap de setmana en una ciutat europea diferent. Això llueix molt en les converses de cafè de la feina, on aquests temes es cotitzen alt.

El senyor gerent suposa però, i tenint en compte els darrers èxits del sector aeronàutic …(ja saben, viatjar en avió és més segur que passar descalç sobre un foc ardent en plena selva tropical sense vacunes, mentre un mico sidós et prepara un batut de fruita passada) que tots vostès que tenen un bitllet d’avió guardat sota el coixí del llit, a hores d’ara deuen de tenir també una llufa ven maca degotant ja sigui en calçotets o en calcetes.

Què? fiable?

Volin, malparits, volin. No es preocupin pels accidents... això només passa a la tele... Passin voluntàriament per les tortures infinites dels aeroports (cues, detectors, retards,  cafés a 3 €,...), infectin el món amb el seu egoisme egocèntric (doblebonus) i amb la seva ignorància  del tipus…"si aquesta és la oferta de RyanAir, això deu ser Dublín" i omplin les targetes de memòria de les seves màquines de retratar de megues i megues d’imatges que després mai més es miraran o en el millor (pitjor) dels casos, penjaran al feisbuc.


Ara bé, quan els motors de l’aparell espeteguin de manera irregular, quan vegin els núvols passar de baix a dalt, en comptes del davant al darrera, o quan el xiulet de les bales de qualsevol exèrcit de pega, els facin forats de ventilació forçada al xassís de l’aeronau, ni se’ls acudeixi encomanar-se a tot l’estol de Sants que es creuen vostès que els esperaran al cel, quan en realitat tots ells estan pessigant el cul de jovenetes novícies malauradament traspassades, a la boite de moda “La caldera del Pere Puteru”, entre el riu Aqueront i el llac de l’Estígia (climatitzat, això sí).

L'Elisenda Sumarroca es preocupa personalment del
manteniment dels aparells a l'aeroport de Vilobí d'Onyar

No, no, odiats amics. Encomani-se’n millor als amics, parents, coneguts i saludats, fills de puta tots que ens atenallen el cervell amb les seves aventures “tot inclòs” a Costa Rica, a la Riviera Maya o a Islàndia, aquella illa propensa a fotre un pet un dia d’aquests i que cada dia més, rep estols interminables de turisme borderline que fuig de les masses en pro d'un turisme de qualitat.

Mentre s’encomanin a tota aquesta patuleia de malparits, el senyor gerent, des de la tropical arena d’aquest reducte de tranquil·litat i magatzem de merda que és el maresme, tindrà un record per tots vostès.

Estiguin bonets i volin... PUM... aix perdó, és el ressentiment que se m’ha escapat pel camal (o és el motor del seu avió?).

El senyor gerent els ofereix uns minuts musicals

Estiguin bonets.

El senyor gerent ofereix una solució al socialisme català

Socialistus, socialistas... volguts fills de puta,

Eixugueu les llàgrimes dels vostres ulls tristos. Atureu el vostre plany luctuós. Traieu ànims d'on sigui perquè la vostra travessa del desert és a punt de finalitzar...Sursum corda podrits.

El senyor gerent, de manera totalment altruista i, com sempre, recolzant totes les persones amb minusvalideses i/o patologies, els ofereix la solució a la endèmica pobresa d'esperit del progressisme d'esquerres català, al vergonyant i cadavèric lideratge del socialisme a Catalunya i al seu polièdric, poliforme, multiculti i en definitiva, polipolles projecte polític.

Socialistus, socialistas...

Només un home us pot treure d'aquest sidral... un home forjat per les circumstàncies, polit per les adversitats, crescut davant la injustícia. Un home que posa a la família davant de tot. Que no dubta en trepitjar fort, encara que democràticament. Un home que fa dels mitjans de comunicació el seu ecosistema natural. Un gestor rapaç i estricte amb les finances públiques. Un home devot de l'ordre públic i l'estabilitat que talla d'arrel qualsevol moguda rasta-kumbaià. Un home, en definitiva, de barri, de carrer; que sap crear un fort esprit de corps, que va mutar un ajuntament en un Fort Knox.

Retrobeu-lo aquí: la garantia socialista definitiva. Pitjor no podrà ser.

Estiguin bonets i respirin fondu...

El senyor gerent perd un referent

Benvolguts fills de puta, avui estem de dol.

El senyor gerent ha viscut dies bons i genials amb l'humor irreverent del Rick Mayall. Tant amb el personatge de teenager histriònic que interpretava magníficament bé a "Els Joves", com amb el paper de trentanyeru perdut, immadur, ranci i sense ofici ni benefici, que caracteritzava a "Bottom".

Cliff Richard, els mods, la conscienciació política i de classe, i més tard el passotisme, la immaduresa sexual o el llardós way of life... definien el perfil dels seus personatges més coneguts.

El senyor gerent no sap si de la mateixa que li va succeir a ell, els personatges a qui Rick Mayall va donar vida els van arribar a marcar la seva granalluda adolescència de merda però en tot cas, avui toca viure un dia dolent, dels que ningú vol.

Estiguin bonets, i recordint-lo com déu mana, cony...