16.11.13

El senyor gerent voldria respostes a un grapat de preguntes


Volguts odiats,

Ara que les estelades fan molt maco als carrers (si més no trenca el color gris merda característic de les nostres ciutats i viles urbanes) i que Catalunya serà independent, el senyor gerent té unes quantes preguntes al pap que vol arrojar. Preguntes d'aquelles que no tenen cap resposta ni als debats polítics, ni als discursos inflamats de rauxa, ni a la quota diària d'espai en premsa i tele de la que disposen els que manen.

Preguntes, d'altra banda, que qualsevol ciutadà s'hauria de fer davant la incògnita de model de país i que els nostres representants (volguts o no) eviten de respondre.


¿Anem cap a una socialdemocràcia cooperativista? ¿o cap a un estat d'economia ultraliberal i de botigueta del senyor Esteve?

Aquesta podria ser una de les preguntes, però... no, no pateixin. El senyor gerent és conscient de la limitació intel·lectual dels pocs lectors d'aquest garbuix de lletres i no vol tocar temes filo-metafísics.

El que de veritat interessa al senyor gerent són coses més prosaiques i més mundanes.

Quan siguem independents podrem anar despullats pel carrer?
La Hisenda espanyola ens podrà reclamar deutes passats?
Algú dels que manin, tindran mai els sants collons de posar una senyera descomunal enmig de la plaça St. Jaume, a major glòria de l'ego català i competint amb la de la plaça de Castilla?
Hi haurà un impost de 1.000 € mensuals pels propietaris de gossos a les ciutats?
Es dinamitaran La Mina i el Camp Nou?
Catalunya independent signarà un concordat amb el Vaticà?
Quants camps de golf es faran de bell nou?
El senyor gerent podrà seguir bebent Tres erres?
Seguirem creient que el castellà haurà de ser llengua oficial?
El límit de velocitat a les vies ràpides serà 120 o 160 km/h?
La Camatxa anirà a viure a Madrid?
La prostitució serà legalitzada? 
Existirà una variant local de l'euro? Potser amb la Moreneta estampada per darrera?
Els punts del carnet de conduir es reinialitzaràn?
El senyor gerent podrà seguint utilitzant Dixan?
Podrem dinar a les 13:00 hores i no a quarts de quatre? I podrem ser a casa a les 17:00 hores?
Les targetes de crèdit emeses per bancs d'aquí, d'allà o de més enllà, seran operatives?
La RENFC serà igual d'ineficient que la RENFE?
Serem amics dels palestins? 
Plegaran tots els polítics actuals el dia de la independència +1?
Tornaran les setrilleres d'oli als restaurants?
Tindrem sindicats de veritat i no guinyols?
Podrem alliberar-nos de la sardana com a dansa representativa del país?
Tindrem bases militars al sud de Grècia?
Girona deixarà de tenir príncep?

I finalment, el senyor gerent fa LA PREGUNTA: Català serà qui viu i treballa a Catalunya?. O dit d'una altra manera, la ignominiosa mentida pujolista resistirà el procés independent?

Pregunteu, catalans, pregunteu què ens espera...
Segur que hi ha tantes preguntes com fills de puta tenen de companys a la feina o a missa. Vagin fent les seves a veure si algú dels que ara sembla que manen, té la delicadesa de contestar-les.

Estiguin bonets.


18.9.13

El senyor gerent és un notari més de l'actualitat



Moment 1:
Senyor que va pel carrer i veu un gos que es fot a cagar. El propietari del gos, distret mirant les tetes d’una passavolant, no se n’adona del fet biològic del seu ca, i segueix el seu camí.  El senyor passejant li recrimina a crits que és un porc i que la merda del gos se la mengi a casa seva. El propietari del gos, tot i que prest a recollir la merda, li respon amb paraules bordes.

Moment 2:
El propietari del gos entra en una botiga de queviures. Una de les dependentes li diu, que si us plau, deixi el gos a fora. El propietari, calentet per la topada anterior, li aboca pel broc gros tot el que pensa de la seva família.

Moment 3:
La dependenta plega de la feina al migdia. Aprofita per fer un tràmit en unes dependències municipals abans no tanquin. Tot i que el funcionari de torn l’atén correctament, la burocràcia del procediment no li permet fer la transacció que la dependenta volia (li falta el certificat tal i la copia compulsada pascual…) La dependenta, encara tocada pel que ha tingut que aguantar abans, li arroja al funcionari unes quantes paraules gruixudes i es queda tranquil·la.

Moment 4:
El funcionari, malgrat la seva pell adobada per les hores passades en l'atenció de públic sutnormal, queda afectat per l’escena viscuda. Anant cap a l’estació dels Ferrocarrils no es pot treure del cap les paraules que la dependenta l’hi ha adreçat (el funcionari és votant d’Iniciativa). A l’estació, la megafonia l’informa que per la caiguda d’una fulla, la línia a quedat tallada i els retards són monumentals. Troba un grupet de persones a l’andana (informacions posteriors permeten sospitar que la majoria són usuaris usuals de Renfe i no de Ferrocarrils), que ja porten una bona estona esperant i entre tots es van escalfant fins que comencen a pitar (en castellà) i a cridar (en espanyol) contra la situació. A l'escoltar la remor, un revisor se li acut de treure el cap i ha de fugir cames ajudeu-me per tal no li fotin un ull de vellut.

Moment 5:
Al vespre, al voltant de les 11 i mentre s’està rosegant les ungles tot veient la programació cultural del canal Nitro, el revisor rep una trucada. Estranyat despenja l’aparell i abans no té temps de dir res, una veu femenina li comença a disparar un argumentari comercial que l’acaba de deixar baldat. L’home perd l’oremus i es caga amb l’ascendència de la fèmina, tot remontant la línia successoria fins al voltant del segle XVI. Un cop es queda sense saliva (a l’alçada de la batalla de Lepant), penja l’aparell de cop.

Moment 6:
Una dolça jove de 25 anys, de pits turgents i agosarats, amb un grapat de masters però que té una veu innata per fer de teleoperadora, va caminant pel carrer de matinada al plegar de la feina. El dia ha estat com tots si fa no fa. El supervisor cabrejat per la baixa conversió de les trucades emeses, el company calentorro de la guixeta del costat que l’està mirant tot el rato amb la mà a la bragueta, sense oblidar les sis o set bordades dels clients als que ha trucat. En una cantonada topa amb un grup de negres subsahariants que estan esperant l’obertura del mercat municipal per intentar trobar un curro d’una jornada (evidentment sense assegurar ni sense papers). Els esmentats morenos, al veure la jamelga, comencen a xiular-la i a dir-li totes les porcades que es puguin imaginar. La nostra dolça heroïna es gira, els fot butifarra, els escup als peus i els titlla de putos negrates de merda que veniu a casa nostra a robar-nos.

Moment 7:
En Keita, amb la carrera d’enginyer industrial i el cor ferit encara per la mort d’un company ofegat al mar mentre escapaven del Marroc fa un parell de mesos, és un dels nanos de color que integraven el grup. Fart del seu destí merdós. Fart de rebre escopinades i insults. Fart de rebre mirades de por, rebuig o desconfiança. 
Fart de tot, entra al Colmado Suleiman que hi ha més amunt, i encegat per una ràbia atàvica i animista, comença a llençar a terra tots els articles que troba a les lleixes de l’establiment.

Moment 8:
Suleiman Jr., mig adormit doncs el sol encara està massa avergonyit per sortir, cau de cul a terra rera el mostrador. Confús i enlleganyat, agafa el telèfon i truca als Mossos. Corre fora de la botiga i es fot a cridar a tot pulmó contra els immigrants,....així,... en general.

Moment 9:
Arriben diferents unitats dels Mossos, entre elles, una furgona d’antidisturbis. Comencen a repartir estopa amb satisfacció. Els morenos es dispersen, el Keita queda emmanillat i Suleiman Jr, de propina, rep un cop de porra. El lèxic utilitzar pels agents, encara que mai constarà en el dossier del Conseller de l’Interior, es ple d’insults i amenaces.
Tot d’una, un flash estripa la foscor. Algú, pensant que els aldarulls del colmado poden ser noticia, fa una foto d’amagatotis. Un antidisturbis apunta, dispara, i pafff!!... ull per ull...

Moment 10:
Anem tots a agafar-nos de les mans a la Via.
Sense manies, cremor o recances però sempre...in anima vili.


Estiguin bonets.