El senyor gerent és un notari més de l'actualitat

Moment 1:
Senyor que va pel carrer i veu un gos que es fot a cagar. El propietari del gos, distret mirant les tetes d’una passavolant, no se n’adona del fet biològic del seu ca, i segueix el seu camí.  El senyor passejant li recrimina a crits que és un porc i que la merda del gos se la mengi a casa seva. El propietari del gos, tot i que prest a recollir la merda, li respon amb paraules bordes.

Moment 2:
El propietari del gos entra en una botiga de queviures. Una de les dependentes li diu, que si us plau, deixi el gos a fora. El propietari, calentet per la topada anterior, li aboca pel broc gros tot el que pensa de la seva família.

Moment 3:
La dependenta plega de la feina al migdia. Aprofita per fer un tràmit en unes dependències municipals abans no tanquin. Tot i que el funcionari de torn l’atén correctament, la burocràcia del procediment no li permet fer la transacció que la dependenta volia (li falta el certificat tal i la copia compulsada pascual…) La dependenta, encara tocada pel que ha tingut que aguantar abans, li arroja al funcionari unes quantes paraules gruixudes i es queda tranquil·la.

Moment 4:
El funcionari, malgrat la seva pell adobada per les hores passades en l'atenció de públic sutnormal, queda afectat per l’escena viscuda. Anant cap a l’estació dels Ferrocarrils no es pot treure del cap les paraules que la dependenta l’hi ha adreçat (el funcionari és votant d’Iniciativa). A l’estació, la megafonia l’informa que per la caiguda d’una fulla, la línia a quedat tallada i els retards són monumentals. Troba un grupet de persones a l’andana (informacions posteriors permeten sospitar que la majoria són usuaris usuals de Renfe i no de Ferrocarrils), que ja porten una bona estona esperant i entre tots es van escalfant fins que comencen a pitar (en castellà) i a cridar (en espanyol) contra la situació. A l'escoltar la remor, un revisor se li acut de treure el cap i ha de fugir cames ajudeu-me per tal no li fotin un ull de vellut.

Moment 5:
Al vespre, al voltant de les 11 i mentre s’està rosegant les ungles tot veient la programació cultural del canal Nitro, el revisor rep una trucada. Estranyat despenja l’aparell i abans no té temps de dir res, una veu femenina li comença a disparar un argumentari comercial que l’acaba de deixar baldat. L’home perd l’oremus i es caga amb l’ascendència de la fèmina, tot remontant la línia successoria fins al voltant del segle XVI. Un cop es queda sense saliva (a l’alçada de la batalla de Lepant), penja l’aparell de cop.

Moment 6:
Una dolça jove de 25 anys, de pits turgents i agosarats, amb un grapat de masters però que té una veu innata per fer de teleoperadora, va caminant pel carrer de matinada al plegar de la feina. El dia ha estat com tots si fa no fa. El supervisor cabrejat per la baixa conversió de les trucades emeses, el company calentorro de la guixeta del costat que l’està mirant tot el rato amb la mà a la bragueta, sense oblidar les sis o set bordades dels clients als que ha trucat. En una cantonada topa amb un grup de negres subsahariants que estan esperant l’obertura del mercat municipal per intentar trobar un curro d’una jornada (evidentment sense assegurar ni sense papers). Els esmentats morenos, al veure la jamelga, comencen a xiular-la i a dir-li totes les porcades que es puguin imaginar. La nostra dolça heroïna es gira, els fot butifarra, els escup als peus i els titlla de putos negrates de merda que veniu a casa nostra a robar-nos.

Moment 7:
En Keita, amb la carrera d’enginyer industrial i el cor ferit encara per la mort d’un company ofegat al mar mentre escapaven del Marroc fa un parell de mesos, és un dels nanos de color que integraven el grup. Fart del seu destí merdós. Fart de rebre escopinades i insults. Fart de rebre mirades de por, rebuig o desconfiança. 
Fart de tot, entra al Colmado Suleiman que hi ha més amunt, i encegat per una ràbia atàvica i animista, comença a llençar a terra tots els articles que troba a les lleixes de l’establiment.

Moment 8:
Suleiman Jr., mig adormit doncs el sol encara està massa avergonyit per sortir, cau de cul a terra rera el mostrador. Confús i enlleganyat, agafa el telèfon i truca als Mossos. Corre fora de la botiga i es fot a cridar a tot pulmó contra els immigrants,....així,... en general.

Moment 9:
Arriben diferents unitats dels Mossos, entre elles, una furgona d’antidisturbis. Comencen a repartir estopa amb satisfacció. Els morenos es dispersen, el Keita queda emmanillat i Suleiman Jr, de propina, rep un cop de porra. El lèxic utilitzar pels agents, encara que mai constarà en el dossier del Conseller de l’Interior, es ple d’insults i amenaces.
Tot d’una, un flash estripa la foscor. Algú, pensant que els aldarulls del colmado poden ser noticia, fa una foto d’amagatotis. Un antidisturbis apunta, dispara, i pafff!!... ull per ull...

Moment 10:
Anem tots a agafar-nos de les mans a la Via.
Sense manies, cremor o recances però sempre...in anima vili.

Estiguin bonets.