El senyor gerent confesa les seves inquietuts estètiques i simbòliques

Benvolguts fills de puta,

Avui al senyor gerent li ha sortit una arrojada llarga. Estan advertits, addictes al tuitert. I també una arrojada gens edulcorada. Estan advertits volguts simpatitzants de partits polítics, jipis i bèsties en general.

Però anem per feina que un servidor encara té el gèneru per vendre.

Vet-ho aquí...

Allò que entre tots hem coincidit en anomenar “el procés” (o el “pruses” pels maldestres i disfuncionals) s’està convertint -cada dia més- en un circ.

Podria ser fins i tot divertit i amè si això no impliqués que la situació és hereva d'una deixadesa total i una hipocresia freda i calculada per part dels polítics. Ans el contrari; realment la situació és molt patètica, trista i frustrant. Gairebé es podria titllar d'amateur.

Perquè escoltin...

...amb el credulisme de la majoria envers el que ens dèien els salvapatries que ens lideraven, tot estava previst, tot estava calculat. Hi havien plans A, B, C, D i fins arribar a la W, si vostès volen. No en va teníem grans patums intel·lectuals treballant en comissions i òrgans dedicats especialment a idear, preparar i posar en marxa estructures d'Estat. Ens van dir que tot anava vent en popa. Que quan arribés l'hora ja ho tindríem tot embastat. El jutge Vidal estava on fire, el Mas encara tenia cabells i la Rahola escrivia novel·les a duro el kilo de paper. I Europa... ai Europa... ens esperava amb les cames obertes...
I un bon dia....puff! Tot va fer llufa. Tot era una il·lusió (lo de la Rahola no...meec!!!).

....tot apuntava a la unitat, a la germanor, al bon tarannà de la gent catalana, al seny. Una unitat difícil d'assolir i de mantenir però que finalment es refermà i es traduí en un aliança electoral. Generà força. il·lusió, ganes...  I un bon dia... puff! Uns voten en un sentit, els altres en un altre i els tercers s'abstenen -quan tothom espera d'ells que s'involucrin-... comencen les mirades de reüll...

Junts per... per,... ara no recordo perquè teniem que anar junts.

... ara ja no n’hi ha prou que la tensió, la mala baba, les indirectes i fins i tot els insults campin pel carrer entre partidaris del Sí o del No. Ara les les plantades i la manca de savoir faire es produeix en seu parlamentària i és el pa nostre de cada dia. I no passa res!!!

El taronja ciutadà combina de mort
amb el blanc farlopero. No troben?

... ara el sidral ens el muntem nosaltres mateixos:  com a hooligans ionquis dels partits polítics, com a robots teledirigits mancats de raciocini, ens atiem la rancúnia, la ràbia, i el descontentament els uns als altres. El que és més trist és que ningú veu que tot plegat és fruït del seguidisme de les estratègies dels aparells dels partits polítics qui, lluny d’unir esforços, només els interessa llançar-se reciprocament merda per nar allargant el tema (amb quin motiu?). Entrin malparits..., entrin a qualsevol fil del Tuitert i seran testimonis de lluites caïnites entre republicans de tradició, independentistes de la vella escola, processistes de recent adhesió, votants d’ERC, votants de JxS, votants de PdCat (encara hi ha algú en aquest tugurio?)… tots contra tots…amb arguments del tot sutnormals:



"Jo sóc més independentista que tu",

Menys mal que el gerent és més dels Sabbath

"No, tu ets autonomista",
"No tu ets més pactista!",
"No tu nomès ets regionalista",
"El meu avi va nar a Cuba"
"Doncs tu te'n pots nar a cagar"
"Tens cognom castellà"
"Doncs anda que tu",
"Botifler",
"I tu,... tu,... més"










... i anar fent, saben?.
Menys mals que els que manen ens diuen que aquest és un procés on tots hi cabem, tranquil i tol.lerant.

Respirin... i facin ommmmmm.... perquè fins ara el senyor gerent nomès ha introduït la punteta. Per posar-los a tonu, saben mamons?

Escoltin...Els símbols, la estètica.

La puta.... aquest és el TEMA. El que de veritat fa sagnar el gloriós trau del cul del senyor gerent. El ridícul espantós que s’està fent a Catalunya amb els símbols i la seva utilització.

Collons, potser ja va sent hora de dessacralitzar el groc, no? Hora que algú digui que les putes creus plantades a platges i jardins són una autèntica merda i una oda al mal gust. Hora que es reconegui que el llaç groc queda molt maco a les solapes dels catalans de seny (igual que el pin amb la rosa a la solapa del socialistes), tot sortint de missa durant les festes de guardar,  o tot anant a buscar el tortelllet o braç de gitano, mentre ressona la tenora pel carrer.

Efectes secundaris dels llaços grocs...

Però collons, així és guanya un conflicte? Així ens carreguem de raons?

Benvolguda colla de pusil·lànimes, el senyor gerent els explica a continuació el que en pensa.
Ras i curt: que de fet la simbologia independentista típica i històrica (estelades, quatre barres, punys alçats) fa urticària a molts dels nouvinguts al camp de la reivindicació nacional i que, per això, s’han buscat altres símbols, una mena de placebos que no irriten els estómacs delicats de la gent catalana ( poc o gens independentista) i amb un únic objectiu: esborrar les quatre barres. 

S’enrecorden de l’adhesiu del ruc català.... huashuahuas... doncs d'això va el tema.

Però cony! que potser no som catalans? Hòsties, no tenim una senyera? Redéu, no tenim un escut? Perquè ho hem d’amagar?

No en tenim prou amb les quatre barres (si els abelleix posin-li un estel blanc o vermell) per il·lustrar i representar la nostra voluntat?
Per què reneguem dels nostres símbols nacionals, que ens han definit durant tants anys, per un collons de llaç groc, per unes putes creus de pacotilla que foten més repelús que no pas cap altra cosa?

I no, no... la broma no acaba aquí.
Parlem d’“independència”? El senyor gerent es refereix literalment a la paraula “independència”. Durant tots aquests anys s’ha rebatejat sovint el terme amb més placebos: sobirania, dret a decidir,... jocs de paraules que farien tornar vermell a més d’un semiòleg i segurament a molts (bé... potser alguns) dels que l’1 d’octubre trepitjaven l’asfalt davant els col·legis. Doncs això... la darrera novetat, la que es mereix l’esterilització de la meitat del gremi independentista és la de minimitzar el literal “independència” a un higiènic i ridícul “Indy”… INDY. Així, amb i grega... i amb dos collons.

Que no s’ho creuen?.... busquin, busquin les converses arrauxades i estúpides que poblen les xarxes socials catalanes de temàtica #sobiranistaindependentistarepublicanasardanistaeclesiàstica i els cauran els collons/ovaris a terra. “Jo estic per la indy…” Tu no ets prou indy”…. Valenta colla de fills de puta tots. 

Escolti jove, vol dir?

Deixin de fer l’indiu d’un collons de vegada.
Deixin el postureix ideològic (això també va per vosaltres, collons de Podemites).
Deixin de marejar la perdiu amb frases grandiloqüents i buides de significat.
Deixin de perpetuar actes ximples i xirois en l’espai públic (i que cada cop tenen menys repercussió però que serveixen d’argument per la contrarèplica unionista).

I d’una puta vegada parem aquest país. Sortim al carrer i assolim el que volem (si és que de veritat ho volem) per nosaltres mateixos. Sense esperar que ningú ens ho doni. 

Però per sobre de tot, estiguin bonets.