El senyor gerent no milita

Benvolguda colla d'arreplegats,

Vinga va... una pregunta a mata-degolla: quants de vostès formen part d'algun partit polític, sindicat o organització ideològica similart?

El senyor gerent els ho pregunta per tal de copsar, en una època sotmesa a l'escarni de la postveritat (a.k.a. hipocresia), el nivell de borreguisme -altrament dit gregarisme- dels escassos lectors.

Perquè han de saber, benvolguts malparits, que enquadrar-se en qualsevulla d'aquestes formacions o estructures ideològiques implica un acte pur de renúncia.

De renúncia de / a què... preguntaran els més tendres i il·lusos de vostès. Doncs de renuncia a la llibertat de pensament, a la llibertat de crítica i, en definitiva, a la llibertat individual i a la dignitat.

I a més a més, pagaran unes mòdiques i boniques quotes mensuals per poder esdevenir esclaus de pensament. Maco oi?

Doncs sí. Fer-se sindicalista o partidista implica automàticament incrementar exponencialment i de forma automàtica la seva capacitat de combregar amb rodes de molí; de ser capaç d'empassar-se qualsevol tipus de gripau, i convertir-se instantàniament en un individu pusil·lànime, sense cap dret a aixecar el dit, ni a qüestionar res, tot sotmetent-se al dictat de les (post)veritats que llancen els quadres de l'organització

I el compromís...? i la presa de posició davant les injustícies del sistema...? reclamaran al senyor gerent alguns de vostès, qui sap si pensant innocentment en justificar la seva malaguanyada decisió de caure en el parany del sistema partidista. 

Doncs per això tenen un gran actiu a la seva disposició: l'actiu de la decència. Si ho prefereixen, de la coherència. L'actiu de ser i pensar com un sigui i pensi, i no renunciar-hi per un bé (diuen) comú... muahahahá...

Ara bé, sovint aquest actiu està esplèndidament narcotitzat sota dos tipus d'estructures dissenyades precisament per això, per adormir-los:

• el posicionament social, de bracet amb les estructures consumistes (sí home, si voto això em quedo sense la caseta de la Cerdanya!!! o si volen i tal com deia aquell, jo aniria a la presó, però pateixo pel meu patrimoni)
• i el miratge ideològic (companys, companyes, homes, dones,... fem un món millor, més just, més lliure, on tothom pugui portar rastes i pantalons cagats, on els bistecs creixin als arbres, i les classes de ioga siguin gratuïtes. Si voteu la nostra proposta, ho aconseguirem...) és clar que als quatre mesos d'estar asseguts a la poltrona del poder gracies a la menystinguda confiança de milers d'il·lusos com vostès, s'implementa automàticament una mena d'amnèsia sistèmica (on vaig dir Dic dic Diec), que dispara tot el joc de filigranes dialèctiques, marejos semàntics i llustre variat al diccionari que caracteritza per exemple, els nostres sempre estimats representants del podemisme i del catalunyasiespotisme.

En definitiva podrits, militar és prostituir-se. Deixar de ser individu i passar a ser massa. Un número, un percentatge, susceptible de ser utilitzat per justificar derives discursives inversemblants i covardes, més alineades a necessitats i prioritats partidistes que a temes reals i objectius més transversals.

El senyor gerent ja ha garlat prou. A partir d'ara, portin namés el carnet del Tibidabo a la cartera i així podran cagar-se en tot i en tothom amb decència i respecte cap a vostès mateixos.
Que, finalment, és del que es tracta. De ser sincer.

Estiguin bonets.