El señor gerent renega de la banda sonora quotidiana

Benvolguts odiats,

Avui el senyor gerent els adreça un simpàtic escrit en que la única finalitat del mateix es la queixa, el renec, l’exabrupte, o si ho volen més col·loquial el cagar-se en tot aquest maremàgnum auditiu que ens clava les seves agulles roents als nostres timpans cada cop amb més freqüència, i el que és més preocupant, cada cop per qualsevol futesa.

Així és, fills de la gran puta. Hem passat d’un purgatori on podíeu sobreviure mitjanament només amb la pol·lució auditiva de sirenes de serveis d’emergències, avisos acústics de maquinària d’obra, fils musicals casposos, la tele del veí, la recollida d’escombraries a hores intempestives i l’alarma cabrona d’algun altre veí fill de puta que es dispara sempre a les 03.00 hores, a un infern de sorollets tecnològics inherents a tota la parafernàlia electrònica que tots vostès han adoptat darrerament i sense els quals semblen tots vostès un exèrcit de sutnormals.

- Ai, Enriqueta, .... quina risa aquest timbre del telèfon.
- Ahhh si, si... i tant, Remei, i tant.....

El senyor gerent es refereix als bips, als tons de móvil, a les alarmes, al zum-zum del vibrador, al so de bombolles de les pantalles tàctils,... en fi,... tota aquella caterva de sons que si bé en el seu origen tenien una finalitat d’avisar a l’usuari de l’aparell, en realitat el que aconsegueix, per un efecte multiplicador, és formar part d’una banda sonora present en qualsevol hora, en qualsevol lloc, i que en comptes de complir amb el seu objectiu primigeni, el que aconsegueix, pel seu mimetisme, és una cacofonia universal caòtica i inútil.

Una cacofonia que s’estén sense cap mena d’aturador per cinemes, dormitoris, esglésies, ascensors, follòdroms, biblioteques, prats i boscos, rambles i passejos, fruiteries i sexshows ...

Ni la becaineta d'aquest sant baró han respectat els mòbils....

... i el que és més greu, també en tertúlies radiofòniques i en retransmissions televisives aconseguint així la hipérbole perfecta capaç ja no tant sols de tocar els collons sinó de difondre’s de forma massiva a través dels mitjans de comunicació….

Benvinguts fills de puta. Benvinguts a aquest infern de pets electrònics i eructes polifònics. Benvingut sigui aquest nou síndrome de la imbecil·litat humana. D’aquesta nova empremta feta per la nostra societat sorollosa, egoista i egòlatra.

Estiguin bonets, i comprin-se cotó fluix o un Isolator al seu centre comercial més proper.

P.D.; I si és que queda algú que encara visiti aquest racó de demagògia, demència i hipocresia, que aixequi la mà.... o ques baixi les calces.