19.5.11

El senyor gerent vol compartir amb vostès una tendra rondalla

Hi havia una vegada un petit gafapastista que no tenia la suficient claredat mental per articular 3 frases seguides. Com que la seva debilitat intel·lectual l’impedia comprendre el funcionament de blogger o de wordpress, i el seu poc raciocini tampoc no li permetia argumentar res del que pensava, va decidir apuntar-se a la moda mainstream del llibre de cares, altramendit, faisbuc.

Però, fos per la petitesa i constrenyiment mental del gafapastista, o fos pel desgraciat disseny del faisbuc i la seva insofrible usabilitat, el nostre individu semblava talment un peix fora de l’aigua i les llàgrimes li entelaven el gruixut vidre de pega de les seves ulleres negres.

Vet aquí que un bon dia, després de sortir d’una classe de tallers per a guionistes brillants, encegat pel daurat futur que li esperava, va ensopegar i va rebre un bon cop al cap amb la pantalla de 700” del seu iMac. Va ser llavors quan el petit gafapastista va tenir un moment de clarividència, reservat només a aquells ignorants que veuen (i es creuen) els programes de tendències que arrojen per la tele.

- Carai, -va dir el modernet tot posant-se a lloc l’ortopèdia visual de disseny- però si a mi, la única cosa que m’interessa (i per aquest ordre) és el sistema d’adoració d’amics i seguidors del faisbuk i la caixa de comentaris del mur...

La cara dels nostre curt amic es va il·luminar. Quan fou arribat al seu loft, va agafar tisores i va començar a retallar la pantalla del seu iMac.

- Fora perfil- exclamava el petit modernet calçat amb bikkembergs. I txas!, el perfil va ser suprimit.


- Fora aplicacions, jocs, notes... -I rip, rap, van desaparèixer els apartats que fomenten la xafarderia virtual i l’estulticia 2.0.

- Fora anuncis, esdeveniments, patrocinis i estat.

- Fora aniversaris, canals de notícies i grups – envalentit pel moment, la suor li regalimava cara avall, poc acostumat a prendre decisions.

Així, poc a poc, el gafapastista va anar perfilant el tuneig del seu faisbuk fins que es va quedar només amb la funcionalitat bàsica del mur (deixar comentaris públics) i el sistema d’adoració pagana de seguidor i amics (onanisme virtual). La cosa, mes o menys feia aquesta fila:


El gafapastista, satisfet per la metàstasi que havia generat, li quedava però, en un raconet del seu esperit, un sentiment de desassossec. Mirava, i remirava la seva obra ful, i no trobava el motiu de la seva tristesa.

Va arribar el vespre; rendit i preocupat va estirar-se al seu llit. Morfeo el va acompanyar unes hores i el va bressolar tendrament entre els seus braços. El gafapastista, poc a poc, va caure al pou dels somnis, i va caure, caure, caure

I mentre queia, petits post-its grocs, amb missatges manuscrits, se l’hi anaven adherint al seu cos. Entre d’altres, el gafapastista podia llegir:


I va anar caient, caient…

L’endemà, el gafapastista va despertar amb la Gran Revelació completament interioritzada i assumida.
Només li quedava un detall, crear la imatge pertinent (sense la qual res existeix, res no és, res es ven) i, mancat d’idees, va giravoltar la f del faisbuc i va començar a piular…twit, twit, twiiiiit….



I el món, petits odiosos, va guanyar un nou mitjà d’alienació mental basat en una malèfic mecanisme de narcicisme vergonyós.



I vet aquí un gat, I vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.
I vet aquí un gost, i vet aquí un gat, i aquest post, ja s’acabat. 



Post Scriptum: I com que res és gratis, fills de puta, estreguin una moralexa d’aquest bell i delicat conte; me l’escriuen aquí sota i, si tenen pebrots, calcin-se les ulleres de pasta negra, i la piulen talment un modernet de conte.

Estiguin bonets.

8 comentaris:

  1. Abans que passi ja hi haurà un altra joguina de moda.
    In memòrima del mIRC i Second Life.

    ResponElimina
  2. jo calço, permanentment, unes ulleres de pasta de color blau. Serveix, no? sóc gafapastista i modernilla? que guay...

    La "moralexa" la deixo per les ments àgils. Avui divendres, "no tengo el xixi pa farolillos".

    ResponElimina
  3. Josep,
    no se si això em tranquilitza o m'horroritza!

    Sònia,
    no es doni per aludida per molta gafapasta que porti, a no ser que faci servir el tuiter ... i per cert, la llegeixo molt fogosa a vostè? es troba bé?

    ResponElimina
  4. Què ens estem perdent, Senyor Gerent? Volem més pistes!

    ResponElimina
  5. Gerent President, Gerent President!

    Per cert, bo allò dels sugus de pinya...

    ResponElimina
  6. Des de que internet ha arribat als polítics... com sempre tot el que toquen es podreix!.

    ResponElimina
  7. Volem el Twitter del Senyor gerent, ja!
    Confessi com un puta, confessi, que segur que ja té el compte donat d'alta XD

    ResponElimina
  8. Molt bonic el conte. Però no l'he entès.

    ResponElimina