El senyor gerent davant l’onanisme de les xarxes socials (part one)

“Un fantasma recorre l’Odisfera, un fantasma gafapastista que cavalca sobre un Twitter desbocat.” (Marx)

“He tingut un somni, un somni en el que algun dia els fans d'aquest país s'alçaran i Facebook perdrà el control” (King)

El senyor gerent té molt clar que, des de l’executiu trepa fins al modernillu més fill de puta, tothom és capaç d’omplir-se la boca amb les bondats de les “Xarxes Socials” (o millor: xacres socials). Però sembla que ningú vegi la merda que hi ha al darrera d'aquestes noves plataformes d'adoració i d'adhesió.


La veritat és que la història de les xarxes socials pica fort des del moment en que el Facebook (gràcies al corresponent xute intravenós de dòlars marca Microsoft) va sortir del soterrani de friquis, early adopters, tecnòpates i horteres, per renéixer a la primera divisió del gilipollisme social.

 Així, amb aquest precedent i ara fa cinc anys, quan el puto ocellet blau comença a piular a tuitejar, els mudernillus que havien badat amb Facebook, van perdre el cul per pujar al carro del que, diuen, que és la plataforma de micro-blocs més important d’aquest puto món. De fet, així hem arribat a l’actual Twuitter farcit d’ulleres de pasta negra, celebritats agòniques, polítics modernets amb blackberry pagada per nosaltres, directors de cine egòlatres, homes d’empresa venedors de fum, aprenents de guionista que no veuran ni ensumaran mai l’èxit, emprenedors idòlatres, gent de màrqueting i consultors interessats...tota aquesta mena de fauna bacteriana que s’aferra a qualsevol cosa que sigui novedosa i la comença a corrompre.

"Però ep!!! Pareu el carro.... micro-blocs? Què collons són els micro-blocs? Vol dir que no es refereixen a micro-penis?" (senyor gerent)

 Ara bé, segons què llegeixin, què mirin i què escoltin, els faran creure que l’Internet basat en la web que fins ara feiem servir, està estirant la pota.

• Els blogs (la blogosfera) són decadents (diuen) i estan passant a la història. El problema és que s’ha de pensar massa per dotar-los de contingut i per seguir-los,... i per quatre seguidors de merda que un pugui tenir, per què complicar-se la vida?.
  
• I la wikipedia?, voltada de wikis alternatives de tots colors i condicions, de dubtes malintencionats sobre la veracitat dels seus continguts, i on cada cop que entres, et trobes un banner del senyor que la va parir demanant donacions econòmiques?
  
• I retrocedint a la prehistòria de la web,... els grups de notícies, que el senyor gerent va descobrir gràcies a que els navegadors Netscape portaven un lector incorporat de news.group, una de les primeres aplicacions de relació social i informació alternativa, no van durar gaire..., els va liquidar Google desenvolupant la seva pròpia aplicació que permetia que un grup el pogués constituir un sol individu (i no una col·lectivitat interessada que enriquia i aportava). 

Ahhh senyors i senyores.... si volen viure a la modernitat i estar a la cresta de la ona vostès han de parlar amb propietat i fer el que fa el ramat. Agafin-se les mans, tanquin els ulls i diguin amb el senyor gerent: CO-MU-NI-TAT-VIR-TU-AL



Ejem...

Les comunitats virtuals? Brrooouugghhhtttt (vomitera)... No se’n recorden que fins fa quatre dies (dos anys en realitat) el món es salvaria gràcies a Second Life? No recorden que fins i tot els fills de puta havien tingut la barra de crear diner específic per Second Life? No se’n recorden que fins i tot el pugrama 30 minuts, els va dedicar un esplèndit publireportatge reportatge? Secondlife dels collons,.... igual que Myspace, refugi de fashions i alternatius d’una banda, i adolescents histèrics de l’altra...,a la puta merda també... com Orkut, la gran aposta de Google. Algú de vostès mai en sa trista vida n’havia sentit parlar?

Que se n’ha fet del Delicious, el Menéame, el Digg it etc...? Xarxes endogàmiques de compartició de bookmarks que només les sabien fer servir quatre illuminatis...Encara hi són però en segon o tercer terme i bajando.

I de Xing, una de les primeres xarxes socials verticals pertanyent a l’àmbit professional i que, en aquest país, anava vent en popa fins que va topar amb Linkedin?

No, no senyors i nyores, ... avui es porta el que és fàcil, el que és ràpid, tot allò senzill o simple, tot allò que no requereix cap estructura mental ni cap reflexió, tot allò que permeti d’una forma ràpida i barata, publicar qualsevol parida i que la pugui veure mitja humanitat. En definitiva, avui funciona el polvo aqui te pill - aquí te mat, a pèl, sense lubricació, i no pas el cacahuet cerimoniós, sucós i suat. Avui, en definitiva, la gent està apollardada amb Facebook i Twitter.(continuarà...)

Estiguin bonets i atents a les seves pantalles.

PD: el senyor gerent escriu Tuiter com li surt dels collons, queden avisats.