22.1.11

El senyor gerent els vol escalfar una mica en aquest dia tant fred


Llegiu, pudrits, llegiu





En un moment determinat vaig sentir un contacte en un punt precís, entre el braç i l’esquena, a l’altura de les primeres costelles; millor dit, eren dos contactes diferents, a la dreta i a l’esquerra. Per la banda de la senyoreta Makiko, el d’una punta tensa i com polsant , mentre que per la banda de la senyora Miyagi, el d’una pressió insinuant, de fregament. Vaig comprendre que, per una casualitat rara i gentil, m’havien fregat en el mateix instant el mugró esquerre de la filla i el mugró dret de la mare, i que havia de concentrar-me amb totes les meves forces per no perdre aquell venturós contacte i per apreciar les dues sensacions simultànies, tot distingint-ne i confrontant-ne les suggestions. (Pàg. 170)
Calvino, Italo. Si una nit d’hivern un viatger
Barcelona: Edicions 62, 1987







El sudor estaba haciendo que se le corriese el maquillaje. De repente se estrecharon sus ojos. Yo estaba sentado en el borde de la cama. Se arrojó encima mío antes de que yo pudiera reaccionar. Su boca abierta presionaba la mía. Sabía a esputo y cebollas y a vino rancio y (me imaginaba) el semen de cuatrocientos hombres. Empujó su lengua dentro de mí boca. Estaba espesa de saliva, me ahogaba y la eché fuera con una náusea. Se puso de rodillas, me abrió la bragueta y en un segundo mi floja picha estaba en su boca. Chupaba y movía la cabeza. Martha llevaba una pequeña cinta amarilla en su corto pelo grisáceo. Tenía pecas y grandes lunares marrones en su cuello y mejillas. (Pàg. 28)
Bukowski, Charles. Factotum
Barcelona: Anagrama, 2006





- Em sembla que has vist massa pel·lis porno -li vaig dir amb una rialla.
- Potser sí -va fer la Midori-. Però és que m'encanten. ¿Vols que un dia n'anem a veure una?
- D'acord. Quan vulguis.
- ¿De debó? Quina emoció. Anem a veure'n una de sadomasoquisme. Una que peguin a la noia amb un fuet i l'obliguin a pixar davant de tothom. Això m'encanta.
- D'acord.
- ¿Saps què és el que m'agrada més de les sales X?
- No en tinc ni idea.
- Sentir com la gent empassa saliva quan comença una escena de sexe -va dir-. Aquest soroll és genial. És tan entendridor... (Pàg. 196)
Murakami, Haruki. Tòqui Blues
Barcelona: Empúries, 2005





- Ven conmigo, pequeño. –Le lleva al dormitorio. El se tumba boca arriba, levanta las piernas hasta la cabeza y las sujeta abrazándolas por las rodillas. Ella se arrodilla y le acaricia los muslos, los huevos, hace correr los dedos por el perineo. Le separa las nalgas, se inclina y empieza a lamer el ano, describiendo un lento círculo con la cabeza. Oprime los bordes del orificio metiendo la lengua más y más adentro, haciéndole cerrar los ojos, retorcerse. Los huevos apretados, pequeños...


Una gran perla guarda equilibrio sobre la punta de la pija circuncisa. La boca se cierre sobre el glande. Chupa rítmicamente, subiendo y bajando, haciendo una pausa al llegar arriba y moviendo la cabeza circularmente. Una mano juguetea suavemente con los cojones, se desliza hacia abajo y hace entrar el dedo del medio por el culo. Cuando chupa hasta la raíz de la polla, le da golpecitos burlones en la próstata. El chico sonríe con una mueva y se tira un pedo. Ahora ella se la chupa frenéticamente. El cuerpo empieza a contraerse, se encoge frenéticamente. El cuerpo empieza a contraerse, se encoge hacia el mentón. Cada contracción va siendo más larga.


- ¡Yyyyyyyy! –grita el chico, los músculos tensos, el cuerpo entero tratando de vaciarse a través de la pija. La chica bebe el semen que le llena la boca a borbotones calientes. El otro deja caer las piernas sobre la cama. Arquea la espalda y bosteza. (Pàg. 97)
Burroughs, Williams S. El almuerzo desnudo.
Barcelona: Anagrama, 1989





(Les calces de les dones van ser una decepció terrible quan vaig emprendre la meva carrera de cohabitació. No em vaig recuperar mai del tot del xoc de descobrir que les dones fan igual que nosaltres: guarden les millors per a les nits que saben que dormiran amb algú. Quan vius amb una dona, aquestes calces ja són velles, apareixen sobtadament parracs encongits i pelats de M&S per tots els radiadors de la casa; aquells somnis lascius de l’edat adulta com una època en què estàs envoltat d’encaix exòtic pels segles dels segles amén... aquells somnis esdevenen pols.) (Pàg 46) 
Hornby, Nick. Alta fidelitat.
Barcelona: Columna, 1995



Llegiu, pudrits, llegiu


Li passo la mà esquerra per sota del cul fins a arribar-li a la polla. La té tan dura com una pedra allargassada recoberta amb una pell tibant i càlida. Li introdueixo amb més força la llengua al cul i mantinc amb fermesa la mà tancada al voltant del gland. Desitjo que s’escorri amb totes les seves forces a l’interior dels meus dits completament tancats perquè tot li surti per l’orifici que la mà deixa al final. I això és el que passa. No té alternativa, jo no li deixo anar el gland. El tinc ben agafat. Torno a obrir els ulls. Està fet un guarro, aquest Robin. No puc reprimir el riure. Estic molt contenta de tenir aquesta imaginació tan calenta en situacions d’emergència. La veritat és que no em cal cap tele per distreure’m. (Pàg. 145)
Roche, Charlotte. Zones humides
Barcelona: Proa, 2009




6 comentaris:

  1. Les historietes aquestes en català no són el mateix, trist però real.

    ResponElimina
  2. Genial senyor Gerent, us escriuria un comentari més llarg, però he d'anar a pelar-me-la.

    ResponElimina
  3. Jo recordo una lectura obligatòria a l'institut on hi havia un petó que em posava els pèls de punta. "Com un miratge" de la Maria Mercè Roca. Santa inocència! res a veure amb la vostra "collita"...

    ResponElimina
  4. Remitjó,
    ara no se mi acostumi...

    Doc,
    té part de raó. A "Les excursionistes calentes", per exemple, els hi falta alguna cosa... serà que el castellà és un idioma de guarros i degenerats?

    Lluís,
    disfruti-ho, home, disfruti-ho.

    NOa,
    quins pels de punta?

    ResponElimina
  5. jo no he conseguit entrar amb això dels escriptors japos... vaig intentar aquest del Tòquio Blues i rés i abans ja m'havia costat el de la casa de les belles dormides... en canvi, els premis sonrisa vertical n'hi havia algún que molava

    ResponElimina