Quan (allà pels 80's) el senyor gerent, juntament amb l'acné, va descobrir l'encant i la rauxa de la música i també les bondats i maldats de la literatura va veure's abocat a una mena de síndrome de Diògenes que l'obligaba a acumular discos, llibres, cassettes, còmics, TBO's,.
A més, amb l'adveniment de la informàtica en la vida del senyor gerent (que devia ser a principis dels 90's amb un PC de 2 Mb de disc dur i Windows 3.0), aquest síndrome es va desbocar i l'espai dedicat a emmagatzemar disquettes primer i cd-roms després, va anar in crescendo.
Així, avui en dia, el senyor gerent té una discoteca que recull (+ o -) al voltant de 800 àlbums.... però fa més d'un més que no en posa ni un a l'equip de música.
El senyor gerent també té una pelicuteca en duvedé on potser hi ha entre 100 - 120 títols, però, sense exagerar, potser fa 4 mesos que no en veu cap.
Vaja, el senyor gerent ja no entra en detallar-los la casetteca, ni la revisteca, perquè s'ha fotut farts de llençar material a les escombraries.
En tot cas, sàpiguen vostès, que d'aquesta situació se'n desprén un model (i si són uns fills de puta acadèmics: un paradigma): el de compra legítima, acumulació individual i consum propi, altrament dit, col.leccionisme.
Ara bé, de manera continuada, el senyor gerent ha anat tenint problemes d'espai per emmagatzemar els seus preuats tresors. I els problemes es reprodueixen tant en l'àmbit físic, com en l'àmbit virtual doncs emmagatzema al voltant de 300 Gb d'emepetresos (tot i estar segur que moltes obres no les acabarà escoltant mai), al voltant de 280 Gb d'arxiu audiovisual (bàsicament pelis velles de sci-fi cutre, cinema negre, alguna collonada moderneta, concerts de grups musicals, i fins i tot porno per prescripció mèdica), i molts, molts, molts gigues en software variat.
A més, aquest model ens ha complicat la vida exponencialment, doncs tot el que es descarregava, es tenia que gravar en Cd's o duvedés (recordin que no fa pas gaire, els gigues de memòria física cotitzaven car i no eren gaire portables ni fiables).Total, aquest model, comporta sovint, en perfils psicològics com el del senyor gerent, un caos força elevat, i una sensació de frustració per no poder consumir-ho tot, i a la vegada per no tenir la obra original a les mans.
Ara bé , des de fa aproximadament mig anyet, el senyor gerent no es gasta ni un puto duro en DVD gravables, ni en USB d'alta capacitat, ni en ná de ná. El motiu? el beneït cony d'streaming que, juntament amb l'increment de velocitats i de fiabilitat dels putos proveïdors, garantitzen que puguem consumir qualsevol cosa, al moment, amb una relativa bona qualitat:Que volen música? Goear, LastFM, esputiflai...,
Que volen pelis i series de TV? series yonquis...,
Que volen documentals? tododocumentalesonline...,
Que volen porno? obrin la porta de redtube i aledaños...,
Que volen passar una estoneta random? youtube dels collons...,
Que volen llegir lleugereses una estona? youkioske...,
Que volen cremar-se les celles i cultivar el futut intel·lecte? ebooks en català, free-ebooks...,
I així arribem al model de consum mínimament controlat (sempre que t'empassis l'omnipresent publicitat), on, com una epifania i en una elegant transmigració, abandonem el cos i el cost físic (abaix la tirania dels CD's, el despotisme del DVD-R, el feixisme del DVD-DL, ) i ens convertim en esperit (Sieg Heil Streaming).
I esperem... i esperem la propera onada tecnològica, que ens tornarà a descol.locar a tots, i a cagar-nos en tothom per fer-nos gastar calers en aparatus de caducitat premeditada i controlada.
Colla de fills de puta...
Estiguin bonets.
.
En aquest món tan atrafegat no passa dia que no consultem, participem, votem o directament creem una llista del què sigui.
Escoltin doncs el que els diu el senyor gerent ara i aquí. És aquest paper, el paper de cagar, la fibra natural més menystinguda per la humanitat, i paradoxalment, la que més problemes (merda) ens ha tret de sobre. La humilitat del paper de cagar només es comparable a la solitud de l’escuradents, a la tenacitat del fil dental, a l’abnegació de les compreses, a l’apatia de les bosses d’escombraries o a la desafecció de la papereta electoral. 
Imaginin-se un tipus amargat, desagradable, propens a l’histrionisme. Imaginin-se que aquest tipus arrossega una família a darrera.
Ara, fills de puta, el problema de mates:
- Com un retrat acurat del sex appeal dels integrants del grup?
Quan (allà pels 80's) el senyor gerent, juntament amb l'acné, va descobrir l'encant i la rauxa de la música i també les bondats i maldats de la literatura va veure's abocat a una mena de síndrome de Diògenes que l'obligaba a acumular discos, llibres, cassettes, còmics, TBO's,. 
Ara bé , des de fa aproximadament mig anyet, el senyor gerent no es gasta ni un puto duro en DVD gravables, ni en USB d'alta capacitat, ni en ná de ná. El motiu? el beneït cony d'streaming que, juntament amb l'increment de velocitats i de fiabilitat dels putos proveïdors, garantitzen que puguem consumir qualsevol cosa, al moment, amb una relativa bona qualitat:
