1.3.10

El senyor gerent ja no sap que és l'Art

.
Per qué el senyor gerent també és capaç de fer una escultura amb els seus mitjons rebregats, i millor encara, amb el calçotets, sobretot si són de dos dies i porten llapet incorporat,... doncs així s'aconsegueix una estructura amb més volum, amb més presència i consistència, una esència sublime de la contraposició del Jo amb el Tu ... no sé si m'entenen.

C-O-L-L-O-N-A-D-E-S....

El senyor gerent i qualsevol de vostès, poden donar els seus mitjons a l'Art, doncs. Amb una mica de sort es fotaràn famosos si aconsegueixen trobar el mitjó desaparellat del Tàpies.

Sembla ser que la professió d'artista de les belles arts, tant avui com al llarg de la seva història, no deixar de ser un professió de cutres, oportunistes, il·luminats, outsiders, gent de pasta amb poques ganes de pencar, o desgraciats sense quartos amb ganes de tenir-ne, o bojos, incompresos o desequilibrats variats.


I el Tàpies? Pel senyor gerent aquest és el més llest de tots. No content en parir uns quadres depriments, buits, insulsos, sense cap mena de significació excepte pel propi que els pinta (embruta), i de col.locar-los al mercat per una pasta llarga prenent el pel a déu i al seu pare, s'inventa ja fa temps la història del mitjó, tot deixant-la madurar amb els anys, amb el savi propòsit de que els nostres grans salva-guardes (tele, ràdio, premsa, quí sino?) domestiquin la subnormal idea i ens la facin empassar, tot lloant-la, tot comprenent-la i tot volen donar-ne directrius dogmàtiques per tal que es catalogui com a gran obra d'art, gran exemple de la creativitat nostrada (per cert fills de puta, que passaria si el Tapies no fos català?).

Segurament el senyor gerent és curt de mires i està ancorat al passat, és de pagés i no creu gairebé en res (nenes... un bombonet vaja), però pensa que potser el que caldria és diferenciar:

- art (entès com el treball de qualitat d'un individu, resultat d'un esforç, d'una inspiració i del domini d'una o vàries tècniques)

- de l'ART (entès com el sistema industrial que cotitza / monetitza qualsevol creació - independement de la qualitat - tenint en compte l'etiqueta o l'atribut que els quatre cabrons intel·lectuals menjacocos consagren i legitimitzen).


El senyor gerent creu que tot es resumeix en un concepte: especulació.

L'artista/autor especula amb les seves capacitats. També especula amb la seva obra. Això li permet entrar en un circuït industrial, primat per l'especulació social, i per l'especulació pecuniaria.
Al final, la majoria d'aquestes obres, acaben a la planta noble de qualsevol empreseta multinacional de tres al quarto, per lluir modernor i poder dir que tenen un cony de Tàpies penjat de la paret.
Per cert, les putes obres d'art permeten desgravar a Hisenda, ho saben oi?.


Ja us ho deia el senyor gerent,...especulació.


Estiguin bonets i la propera vegada que vagin a un museu, no fotin cap escopinada als quadres quan el guàrdia no mira, nomès aconseguiran que el preu de l'obra s'infli més encara. Que s'ho hagués currat el puto artista, no?
.

6 comentaris:

  1. Una cosa hem de tenir molt clara. El mercat de l'art està menjant-se l'art, de la mateixa manera que, a Nova York, China Town s'ha engolit Little Italy o com la Cicciolina es va empassar la polla d'aquell cavall.

    Tots tindrem present aquella merda d'escultura de cera que va fer-se tan famosa a Arco (el mossén, el rabí i el musulmà): això no és art ni és provocació... és una merda punxada en un pal.

    ResponElimina
  2. A més a més, quan un artista mor la seva obra es revaloritza. Probablement això atura molt gent que té ganes d'apallissar el senyor Tàpies perquè pensa que no sobreviuria. A aquest pas, l'estarem aguantant fins al dia que vengui el seu propi cadàver en una exposició (vestit només un mitjó, com els Red Hot Chili Peppers).

    ResponElimina
  3. Faci com jo, que un dia vaig anar al Macba i si em descuido una mica em cauen els collons a terra: i a sobre l'obra més salvable era d'un tal Tàpies!

    ResponElimina
  4. És increible les interpretacions filosòfiques que han estat capaços de trobar en un mitjó i la d'estona que en van dedicar els Telenotícies. Tot pur màrqueting.

    ResponElimina
  5. El pitjoret de tot, al meu entendre, és que l'art és de tothom, peró L'ART traça una línia entre una minoria i la resta del món.
    Visca l'art i mori L'ART! uich quin lio...

    ResponElimina
  6. Sr. Remitjó, el tema d'Arco ja és l'exponent màxim de la maquinària de fer bitllets a partir de l'ART.

    Sr. Anònim, això dels cadàvers ja està inventat per un anglès, crec. Ara, això sí, el Tapies seria el primer català embalsamat en una exposició (ho dic, perquè al ser un pais de cabrons, donem molta importància a aquests temes identitaris frenopàtics).

    Sr. Txisky, doncs ja té collons l'exposició que va veure...

    Sr. Albert, però que diu? Si els mitjans són imparcials, neutrals i notaris de l'actualitat... Alaaa lo que ha dit.... ara em xivo...

    Srta. Pepi Toria, benvinguda a aquest racó de bits.

    ResponElimina