I tot perquè, uns més que altres, som fills d'un temps en que la fragmentació regna allà on cerquis. Temps de twitter i de fastfoods; de sessions cronometrades al gimnas DIR; de disposar d'una oferta televisiva amb més de 40 canals de TDT; temps també, de televisió personalitzada a la carta (si tens cales i un descodificador).
Temps de singles i no d'LP's; temps de la Generació del comandament a distància i de zappings continuats, temps de prime-time i de descàrregues al moment. Temps de decodificació aberrant i consum fragmentat.
En definitiva, som fills d'un temps en que tot es consumeix ràpid, per ser cagat ràpid, per tornar a la bòtiga franquiciada ràpidament a comprar i sentir-nos realitzats.
En aquest puto paradis en que el dia no es mesura en hores sinó en segons i targes de crèdit, en marques i lowcost, en estudis EGM i premis Ondas,... en aquest puto paradís deia, si ens centrem en els productes audiovisuals veurem com la qualitat no ve donada pel discurs ni el muntatge sinó pels efectes especials trepidants, els retocs infogràfics, l'exabrupte i l'exitació del desig escòpic de l'espectador.
Per això, el senyor gerent els proposa una cura, un descans, una desintoxicació,...si més no, una pausa.
Però no, amics, no.... l'exercici no els sortirà barat, perquè hauran de dedicar-hi temps, hauran de cremar-se les parpelles, aguantar clavats a la cadira més de 15 minuts veient tres seqüències on el temps (l'apreciat temps) passa de ser una obligació a ser un recurs i on el muntatge cinematogràfic és la clau de volta del gaudiment...si ho aconsegueixen, tindran assegurada la delectació. Sinó, són unes nenes.
Passin, volguts odiaTs, passin i triïn la que més els agradi.
Estiguin bonets...i degustin, cony, degustin.
