Benvolguts i mai prou valorats odiats,
Perquè vist el desert programàtic dels partits espanyols i constatada la seva poca voluntat de fer avançar un país amb el fre de mà posat (ideològica, econòmica i socialment), ha arribat el moment de fer sortir de l’armari les banderes de la gran pàtria, i airejar-les (sí, les mateixes que uns alegres ciutadans enarboraven massivament a les manifestacions anti-abortistes al Paseo de la Castellana, fa pocs anys).
I pensin que quan el senyor gerent es refereix a gran pàtria només es refereix a les mides del drap, per que aquesta pàtria imposada i artificial, ni es gran, ni és generosa, ni és atractiva.
El senyor gerent s'olora, flaira, (s'imagina en definitiva) que estem a l'inici d'una carrera d’icones on els únics que sortiran guanyant seran els que es dediquen a fabricar les banderes (Xina) i a comercialitzar-les (xinos).
Els de Podemos, d’altra banda, ja han renunciat a competir en aquesta carrera de símbols. Al menys, utilitzant aquests colors. Però el senyor gerent sospita que tard o d’hora cauran en el parany i no els quedarà cap altre remei que, alçar la bandera procurant marcar també el màxim de paquet (patriòtic) possible, això si, la gama cromàtica serà republicana.
Que no?... Temps al temps.
Mentrestant, la senyera que el senyor gerent té penjada al balcó segueix onejant al seu ritme. Algunes vegades vibrant, altres vegades flàccidament, però cada cop més desfilagarsada.
Estiguin bonets.
El senyor gerent els distreu de la calor amb una nova glosa... mirin, hasta per passar el ratu.
Si aquests dies han anat a comprar peix (la única manera en que alguns tenen ocasió d'entrar en contacte amb la premsa) i es fixen amb el paper de diari amb els que la peixatera embolica lluços, castanyoles i maires, hauran pogut veure entre babes i vísceres varies que un fantasma recorre Espanya: el fantasma de la bandera espanyola.
Així és volguts fills de puta. Finalment ha arribat el moment que
Així és volguts fills de puta. Finalment ha arribat el moment que
els líders polítics espanyols tant han esperat, previst i programat.
Perquè vist el desert programàtic dels partits espanyols i constatada la seva poca voluntat de fer avançar un país amb el fre de mà posat (ideològica, econòmica i socialment), ha arribat el moment de fer sortir de l’armari les banderes de la gran pàtria, i airejar-les (sí, les mateixes que uns alegres ciutadans enarboraven massivament a les manifestacions anti-abortistes al Paseo de la Castellana, fa pocs anys). I pensin que quan el senyor gerent es refereix a gran pàtria només es refereix a les mides del drap, per que aquesta pàtria imposada i artificial, ni es gran, ni és generosa, ni és atractiva. El senyor gerent s'olora, flaira, (s'imagina en definitiva) que estem a l'inici d'una carrera d’icones on els únics que sortiran guanyant seran els que es dediquen a fabricar les banderes (Xina) i a comercialitzar-les (xinos).
 |
| Per quan comencin a caure xusus de punta... |
Si els socialistes utilitzen una bandera monstruosament
gran, és de suposar que Ciutadans, que mai s'han amagat de la combinatòria rojigualda en tots els seus panfletos i propaganda, en faran servir una de més gran i més brillant?.
I allavontes que quedarà pel PP? Incrementar exponencialment el seu patriotisme tèxtil, aquell mateix patriotisme que a la vegada és inversament proporcional a la seva caradura i podrimenta moral? Es possible que ja estiguin encarregant plantilles de braus (toros) amb els collons ben grans i acolorits amb l'ensenya nacional? O avançats per la dreta per tothom, el que faran serà intentar convocar una "E" gegant o, pitjor encara, un "Ñ" immensa que es vegi pel Guguel Erz?
I allavontes que quedarà pel PP? Incrementar exponencialment el seu patriotisme tèxtil, aquell mateix patriotisme que a la vegada és inversament proporcional a la seva caradura i podrimenta moral? Es possible que ja estiguin encarregant plantilles de braus (toros) amb els collons ben grans i acolorits amb l'ensenya nacional? O avançats per la dreta per tothom, el que faran serà intentar convocar una "E" gegant o, pitjor encara, un "Ñ" immensa que es vegi pel Guguel Erz?
Els de Podemos, d’altra banda, ja han renunciat a competir en aquesta carrera de símbols. Al menys, utilitzant aquests colors. Però el senyor gerent sospita que tard o d’hora cauran en el parany i no els quedarà cap altre remei que, alçar la bandera procurant marcar també el màxim de paquet (patriòtic) possible, això si, la gama cromàtica serà republicana.
Que no?... Temps al temps.
Mentrestant, la senyera que el senyor gerent té penjada al balcó segueix onejant al seu ritme. Algunes vegades vibrant, altres vegades flàccidament, però cada cop més desfilagarsada.
I recordin, vagin ben protegits i sempre pel costat de l'ombra...
Estiguin bonets.
