Barcelona, maig de 2014.
Al Palau Sant Jordi de BCN, i gairebé a l'hora de berenar, els escolanets d'Anthrax comencen a preparar l'ofici vespertí d'una manera directa i brutal, sense concessions, repassant alguns dels seus èxits dels 80's i tocant algun tema més actual també.
Encara que l'avís per començar a fer agenollar als (escassos) fidels és quan la banda encara la versió de TNT, l'homenatge dels escolanets thrashers al germà Young d'AC/DC. La senyal de la creu va venir amb I'm the law i Anti-social, els darrers temes abans de deixar pas als grans sacerdots de la nit.
Gairebé 40 minuts més tard arranca el Maiden England
Tour. La banda comença la litúrgia amb Moonchild
El so és una mica de fireta però poc a poc els enginyers (o les orelles petades de l'audiència, vagin a
I tot d'una ens plantem davant la perla de la nit: Revelations. Bogeria col·lectiva i melenes al vent (per qui encara les conserva).
El concert avança amb la interpretació de diferents clàssics del repertori més clàssic del sextet: brutal The Trooper i Run to the hills i èpica, com sempre, Fear of the Dark, passant abans per una llarguíiiiiiiiiiiiiiiissima versió del Seventh Son of a Seventh Son.
Tot plegat, control.lat
per la cadència vigorosa de Nicko a les baquetes; llàstima que els fidels només el varem poder veure per les pantalles doncs durant tot l'ofici va estar ocult darrera bombos
platerets timbals i altres estris percussors.
Els solos guitarreros de Murray
& Smith, Harris mantenint el ritme amb el seu baix ametrallador i Gers mantenint la banda des d'un segon pla
amb els seus acompanyaments tancaven la mítica formació al Sant Jordi
.
El conclau acaba una hora i mitja llarga després, amb una altra perla inusual, l'himne Sanctuary
