No els sembla, colla d’odiosos, que les declaracions fetes l’altra dia per Francesc Homs,
semblen, no pel fons sinó per la forma, una reacció similart a la
d’una criatura a qui els padastres li han pres el regal enlluernador que només
fa uns dies els reis l’hi han portat?.
El to (ploricó), el discurs (negatiu i sense
alternatives), i l’actitud (victimista) en la intervenció d’aquest personatge
és un reflex molt clar de la situació en la que els catalans estem enquistats
des de fa dècades. En un pou de merda anomenat Espanya i històricament
sense cap motivació per ensortir-se’n (diguin-li seny, diguin-li
“botigueta”, diguin-li CiU, com vostès vulguin)
Però de tot el que va dir l’Homs, el que de
veritat va cridar l’atenció al senyor gerent
foren especialment dues expressions:
“Respirar en català”
Com vostès, tropa de podrits, el senyor gerent
respira en català, però ep, al tanto, també caga, pixa, saliva,
sagna, supura, sua, excreta, menstrua*, i arroja… en català. Així doncs, si el fet de respirar en
català és anticonstitucional, ja em diran a quina santa constitució o a
quin celestial estatut s’ha d’emparar el senyor gerent per nacionalitzar
la resta d’excrecions orgàniques. O potser, senyor Homs, els catalans tenen el
trau del cul i l’ull del gland segellats?
A més a més, també caldria recordar al senyor Homs
que els catalans respirem cada cop amb més dificultat, víctimes d’una
bronquitis d’alegre deute públic galopant, i que respirar, aquest senzill
reflex vital (sense etiqueta folklòrica, d’altra banda), es converteix a dia
d’avui en un luxe. I si tenim en compte que la sivella del cinturó ja està en
màxima tensió (vorejant el Defcon 10), l’amenaça no es centra només en el sistema
respiratori, si no a l’ensems, en el sistema cardiovascular.
“Aquesta gent”
Només dues paraules. Dues paraules màgiques que,
en català, formen una construcció magnífica i intraduïble per materialitzar
el fàstic y el menyspreu generat per (en aquest cas) els espanyols. Al no
tenir traducció semàntica a l’espanyol “esta gente” no te la potencialitat
odiosa que l’Homs (emulant aquella jipi trasnochada de les Balears) ha escopit públicament
des de la tribuna parlamentaria. I segurament, aquesta gent, per supèrbia,
per ignorància, o potser per intoxicació de gomina i de botox, ni s’han adonat compte.
En definitiva, odiats lectors, respirin com
puguin i no deixin de cagar, doncs tant necessari és un acte, com cabdal (i
alliberador) és l’altre.
Estiguin bonets.
 |
| Guaita que fan ara...! |
* si al cagar sang se li pot dir menstruar
