.
20.2.10
18.2.10
El senyor gerent ofereix distracció
.
El sol fet que a part de vostès, candidats a homes, existeixin al món dones, repeteixo, dones, i no productes de la seva imaginació, per a molts de vostès ja és una esfereïdora revelació; i que dir de la implacable necessitat d’haver de tractar-hi si es vol ser un home. Si, això els supera i els paralitza. Malgrat tot, han de mirar la veritat als ulls. Les dones són un fet, existeixen, i vostès mai no seran homes, no sols si no prenen consciència d’aquest fet, sinó també i sobretot si no tracten amb elles.(Pàg. 121)
Mrozek, Slawomir. La vida difícil
Barcelona: Quaderns Crema, 1995
“Per mi entrareu a la ciutat sofrent,
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
Em varen fer la divina potència,
L’alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
Que no fóra tan etern com sóc jo:
Deixeu tota esperança, el qui hi entreu.”
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
Em varen fer la divina potència,
L’alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
Que no fóra tan etern com sóc jo:
Deixeu tota esperança, el qui hi entreu.”
(cant III, Infern)
Danthe Alighieri. Divina Comèdia.
Barcelona: Proa, 2000
Barcelona: Proa, 2000
Me quedé con el disco en la mano y pensé que los vinilos eran como los cuadernos, se acaban. Eso está bien. Me refiero a que las cosas se acaben. Porque es mejor saber a qué atenerse. (Pàg. 84)
Gopegui, Belén. Deseo de ser punk
Barcelona: Anagrama, 2009
Gopegui, Belén. Deseo de ser punk
Barcelona: Anagrama, 2009
¿Qué hace que un hombre sin esperanzas se agarre a unos cuantos minutos más de existencia? (Pàg. 107)
Greene, Graham.El tercer hombre
Madrid: Alianza Editorial, 1986
Madrid: Alianza Editorial, 1986
¿És que tu, quan la set et resseca la gola, demanes que la copa sigui d’or? ¿I quan et ve la fam arrufes el nas a tot allò que no sigui un paó o un turbot? Quan l’entrecuix se t’infla i tens al teu abast una serventa o un esclau jove, sobre els quals pots descarregar el teu impuls de manera immediata, ¿et decantaries per aguantar-te l’erecció fins a rebentar?. Jo no. (Pàg. 45)
Horaci. Sàtires
Martorell: Adesiara Editorial, 2009
Martorell: Adesiara Editorial, 2009
- Envejo la teva dona. Envejo la Nancy. La gent sempre parla de “l’altra dona”, i la dona oficial té els privilegis i el poder de debò, però no havia entès mai ni m’havia preocupat mai per aquestes coses abans. Ara ho veig. L’envejo. Envejo la vida que tindrà amb tu aquest estiu en aquesta casa. M’agradaria ser jo. M’agradari que fóssim nosaltres. Com m’agradaria que fóssim nosaltres! Em sento fatal –va dir. Li vaig acariciar els cabells. (Pàg. 96)
Carver, Raymond. Si em necessites, truca’m
Barcelona: Empúries/Anagrama, 2001
Barcelona: Empúries/Anagrama, 2001
El sol fet que a part de vostès, candidats a homes, existeixin al món dones, repeteixo, dones, i no productes de la seva imaginació, per a molts de vostès ja és una esfereïdora revelació; i que dir de la implacable necessitat d’haver de tractar-hi si es vol ser un home. Si, això els supera i els paralitza. Malgrat tot, han de mirar la veritat als ulls. Les dones són un fet, existeixen, i vostès mai no seran homes, no sols si no prenen consciència d’aquest fet, sinó també i sobretot si no tracten amb elles.(Pàg. 121)
Mrozek, Slawomir. La vida difícil
Barcelona: Quaderns Crema, 1995
.
11.2.10
El senyor gerent és un apàtrida
.
Aquesta és la condició política que adoptarà el senyor gerent, al menys, fins que les fèmines d’aquest nostre país, no normalitzin la situació i es posin a l’alçada de la resta de la comunitat internacional femenina.
Potser el sentiment apàtrida del senyor gerent és compartit també per part de la població femenina?
El tripartit hauria de promoure una política de sentiment nacional a semblança de França?
O CiU hauria d’evitar projectes com el del pal de paller del nacionalisme, i argumentar la seva set de poder amb motius de llenceria fina?
No xala prou portar les tetes quadribarrades?...potser les fèmines catalanes haurien d’evitar barrejar pàtria i gènere, i caldria que mostressin les seves condicions sense cap mena de firewall?
En tot cas, Odisfèriques: manifesteu-vos...
(si us plau, sobretot gràficament).
Mirin, que volen que els digui; amb el fred que fot, al senyor gerent li ha sortit aquest post. Estiguin bonets i tapin-se.
Inventari: modèstia francesa
.
Aquesta és la condició política que adoptarà el senyor gerent, al menys, fins que les fèmines d’aquest nostre país, no normalitzin la situació i es posin a l’alçada de la resta de la comunitat internacional femenina.
Potser el sentiment apàtrida del senyor gerent és compartit també per part de la població femenina?
El tripartit hauria de promoure una política de sentiment nacional a semblança de França?
O CiU hauria d’evitar projectes com el del pal de paller del nacionalisme, i argumentar la seva set de poder amb motius de llenceria fina?
No xala prou portar les tetes quadribarrades?...potser les fèmines catalanes haurien d’evitar barrejar pàtria i gènere, i caldria que mostressin les seves condicions sense cap mena de firewall?
En tot cas, Odisfèriques: manifesteu-vos...
(si us plau, sobretot gràficament).
Mirin, que volen que els digui; amb el fred que fot, al senyor gerent li ha sortit aquest post. Estiguin bonets i tapin-se.
Inventari: modèstia francesa
.
10.2.10
El senyor gerent exerceix l’intel·lecte
Blip, blipInitiating
Loading…
Executing>>>
Infinitiu: Filloputar
Imperatiu: Filloputa tu
Gerundi: Filloputant
Participi: Filloputat
Present d'indicatiu:
Jo filloputo
Tu filloputes
Ell filloputa
Nosaltres filloputem
Vosaltres filloputeu
Ells filloputen
Filloputar: v. (vulgar).
Tu filloputes
Ell filloputa
Nosaltres filloputem
Vosaltres filloputeu
Ells filloputen
Filloputar: v. (vulgar).
Acció de fer evident a un tercer la professió de la seva mare. Sovint el verb s’utilitza amb intencions pejoratives en moments de ràbia, odit, o mala llet.
No confondre amb la variació verbal filloputejar (v. vulgar derivat del sust. putada), doncs mentre el primer fa referència a una locució directe, a un canvi d'impressions, la segona fa esment a una acció per acció u omissió i del tot voluntària que pot tenir repercussions físiques. Aquesta dislèxia semàntica la trobem també en llengües properes: hijoputar versus hijoputear .
No confondre amb la variació verbal filloputejar (v. vulgar derivat del sust. putada), doncs mentre el primer fa referència a una locució directe, a un canvi d'impressions, la segona fa esment a una acció per acció u omissió i del tot voluntària que pot tenir repercussions físiques. Aquesta dislèxia semàntica la trobem també en llengües properes: hijoputar versus hijoputear .
Vegem uns exemples per aclarir aquesta dualitat:
- quan fa uns segles Brutus li ensenyava que afilada que tenia l’espasa al Juli Cèsar, es pot dir que això és filloputejar. Diríem: Brutus va filloputejar a Cèsar.
- en canvi, quan l’amiga Esperanza de Madrid, es refereix als seus similars i companys ideològics de partit com a fill de puta, això és filloputar. Diríem: Esperanza Aguirre filloputa els del seu partit.
Executed
Filloputing process…
Off line
Zzzzz >>>>
Ho veuen que fàcil és dignificar-se l’ego amb la túnica de la intel.lectualitat de tant en tant?
Executed
Filloputing process…
Off line
Zzzzz >>>>
Ho veuen que fàcil és dignificar-se l’ego amb la túnica de la intel.lectualitat de tant en tant?
Només cal seguir aquests senzills pasos:
- inventar-se* alguna cosa o pontificar sobre quelcom (útil o no, no ve al cas)
- inflar-ho amb una sessuda reflexió teòrica sense cap ni peus, allunyada completament de les necessitats primàries, i fins i tot secundàries, de qualsevol individu.
- divulgar-ho, fer-ho còrrer. Dos opcions: a)aprofitar-se de la baratura ètica i moral que caracteritza avui els mitjans de comunicació, b) recòrrer a la cotitzada Borsa de favors i peticions vàries que existeix en els passadissos dels departaments universitaris/governamentals
- aconseguir ser referenciat (no importa com, importa el final, Maquiavelo dixit)
- inventar-se* alguna cosa o pontificar sobre quelcom (útil o no, no ve al cas)
- inflar-ho amb una sessuda reflexió teòrica sense cap ni peus, allunyada completament de les necessitats primàries, i fins i tot secundàries, de qualsevol individu.
- divulgar-ho, fer-ho còrrer. Dos opcions: a)aprofitar-se de la baratura ètica i moral que caracteritza avui els mitjans de comunicació, b) recòrrer a la cotitzada Borsa de favors i peticions vàries que existeix en els passadissos dels departaments universitaris/governamentals
- aconseguir ser referenciat (no importa com, importa el final, Maquiavelo dixit)
*qui diu inventar, ve a dir robar, plagiar,...
Notes addicionals
1) si es deixa anar algun llatinisme sense venir a cuento, tot això que es té de més a més
1) si es deixa anar algun llatinisme sense venir a cuento, tot això que es té de més a més
2) escopir un parell o tres de referències a autors pertanyents a la tradició intel.lectual occidental, ajuda.
3) si a més a més s'omplen els peus de plana de notes aclaratòries (o no), de referències i apreciacions o d'hipòtesis paral·leles sobre la teoria, ja és la llet i la proposta intel.lectualoide sembla revestir-se de certa versemblança
4) si de la teoria es passa a l'aplicació pràctica, s'arriba ja al reconeixement intel·lectual institucional absolut. S'obren els camins cap al mercat d'exportació d'idees i El GRAN GERMÀ prem el boto dels engranatges que et permeten començar a recuperar una norantèssima part de lo invertit en temps i calés.
I vostès, són gaire eixerits, cabrons?
Bé, recapaciti'n i quan es fotin al llit, procurin no deixar-se la bossa de l'aigua calenta amb el tap fluix que pot estovar els cervells.
I vostès, són gaire eixerits, cabrons?
Bé, recapaciti'n i quan es fotin al llit, procurin no deixar-se la bossa de l'aigua calenta amb el tap fluix que pot estovar els cervells.
Estiguin bonets.
.
.
5.2.10
El senyor gerent escolta la radio
Aquesta tarda, en el cotxe, escoltant el programa “L’Oracle” de Catalunya Radio, el senyor gerent ha fotut un bot que una mica més i atropella un grup de monjes que passaven per l’acera.
La "perla" que un tertulià d’aquest programa ha deixat anar, sense ni tant sols avergonyir-se, cal situar-la en el transcurs d’un debat radiofònic en el que es tractava si l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ara toca o no toca (no és com un dejavu, això?). L’home ha dit:
(...) és que Catalunya, sense Barcelona, no és res.
I ja està. S’ha quedat tant tranquil.
Ni la resta de tertulians (que el senyor gerent no té ni puta idea de qui eren), ni el conductor del programa (Xavier Grasset), ni el convidat (Oriol Pujol, el fillíssim), han dit res, i han seguit bla, bla, bla, bla....
Potser aquest silenci ha estat degut a una complicitat per part de tots amb la idea exposada?, o només ha estat degut a la prudència i equilibrisme pragmàtic dels susdits?.
En tot cas, vet aquí el tema, com el senyor gerent l’ha entés. El tertulià a vingut a dir: Aquest país és una puta merda, i gràcies a Barcelona surt als mapes.
O la seva variant: Aquest país està ple de pagesos i desgraciats que no saben fotre la o amb un canuto, i gràcies als senyors de Barcelona, que tant bé parlen el català, surt als mapes.
En tot cas, vet aquí el tema, com el senyor gerent l’ha entés. El tertulià a vingut a dir: Aquest país és una puta merda, i gràcies a Barcelona surt als mapes.
O la seva variant: Aquest país està ple de pagesos i desgraciats que no saben fotre la o amb un canuto, i gràcies als senyors de Barcelona, que tant bé parlen el català, surt als mapes.
Perquè sàpiguen vostès que un bon dia va aparèixer com una mena de cul diví dalt del cel, i d’un pet bufat....Prrrrt van cagar Barcelona en el bell mig d’un desert anomenat Catalunya.
I en aquest tràfec, ...qui es vol recordar de Tarragona? Figueres, Olot, Reus,... no són més que comparses? I com tenim Lleida? Ah, no cal preocupar-se... estan sota la boira menjant cargols... Sabadell-Terrassa? Quiets, vigilant-se un a l'altre. I Girona? Massa afrancesats potser?
Aquí només compta una cosa: B-A-R-©-E-L-O-N-A, per això, més que una ciutat, és una marca "moderneta" que els seus habitants s’encarreguen d’extendre al ser portadors d’un virus (chava pestis) que infecta tot allò que es posa al seu abast.
En definitiva, a Catalunya tenim el que ens mereixem, perquè som una colla d’hipocondríacs i paranoics, un grup d’esquizofrènics que vivim en i gràcies a una franquícia amb la qual mantenim una relació d’amor - odi (el senyor gerent tampoc se n'escapa). Una colla de salvatges que fem genuflexions davant el gran deu BARCELONA, i davant de la seva reencarnació a la terra, el BARÇA omnipotent i triomfant, mentre oblidem que tant la diversitat com la varietat, en definitiva, la multiplicitat d’opcions és el que enriqueix a un ciutadà, a una societat, a una nació en definitiva.
Senyors i senyoretes de províncies i comarques, esteu fotuts. A Barcelona tenen gana...
O al menys això diuen els senyors entesos de la ràdio.
Catalunya independent? No bwuaaaana. Catalunya jacobina !!! I avui pau, i demà glòria.
Saben que?...al senyor gerent li agradaria ser andorrà.
I en aquest tràfec, ...qui es vol recordar de Tarragona? Figueres, Olot, Reus,... no són més que comparses? I com tenim Lleida? Ah, no cal preocupar-se... estan sota la boira menjant cargols... Sabadell-Terrassa? Quiets, vigilant-se un a l'altre. I Girona? Massa afrancesats potser?
Aquí només compta una cosa: B-A-R-©-E-L-O-N-A, per això, més que una ciutat, és una marca "moderneta" que els seus habitants s’encarreguen d’extendre al ser portadors d’un virus (chava pestis) que infecta tot allò que es posa al seu abast.
En definitiva, a Catalunya tenim el que ens mereixem, perquè som una colla d’hipocondríacs i paranoics, un grup d’esquizofrènics que vivim en i gràcies a una franquícia amb la qual mantenim una relació d’amor - odi (el senyor gerent tampoc se n'escapa). Una colla de salvatges que fem genuflexions davant el gran deu BARCELONA, i davant de la seva reencarnació a la terra, el BARÇA omnipotent i triomfant, mentre oblidem que tant la diversitat com la varietat, en definitiva, la multiplicitat d’opcions és el que enriqueix a un ciutadà, a una societat, a una nació en definitiva.
Senyors i senyoretes de províncies i comarques, esteu fotuts. A Barcelona tenen gana...
O al menys això diuen els senyors entesos de la ràdio.
Catalunya independent? No bwuaaaana. Catalunya jacobina !!! I avui pau, i demà glòria.
Saben que?...al senyor gerent li agradaria ser andorrà.
Estiguin bonets i fàcin bondat.
.
.
4.2.10
El senyor gerent no és gelós
Nota prèvia: si no volen perdre el temps, passin directament al darrer paràgraf.
Sàpiguen que tot el que el senyor gerent aboca en aquest bloc no deixa de ser resultat de la mala llet, els complexos, el cohibiment i l’anorèxia mental crònica que el segueix des que el nostre personatge té compte corrent propi, id est, des que es veu en la necessitat de pensar i planificar una mica.
Per això, sovint, l’exquisidesa en l’argumentació, la pulcritud en la redacció, o la vigència dels temes que vomita regularment li suen una mica. El senyor gerent no pretén sentar càtedra ni dictar cap sharia. El senyor gerent només opina amb cinisme, hipocresia, masclisme i racisme, tot compartint els seus punts de vista decadents amb qui pugui o vulgui enllaçar-lo i perdre una mica del seu temps.
En resum, i perquè no em diguin que no els han avisat abans, l’esquema mental del senyor gerent a l’hora d’implementar i actualitzar de tant en tant el bloc és: merda que trepitja, escopinada que fot.Per això el senyor gerent no té gelos. No té gelos ni pateix per tal que les quatre ratlles que escriu regularment siguin plagiades en altres forums. No li importa poder-se trobar les seves arrojades en textos d’altri. No pateix tampoc, per vigilar regularment les estadístiques ni per fer escombrades a la xarxa amb el Copyescape. No pateix per participar en discussions on-line i trobar-se amb el nauseabund...”jo ja ho vaig dir abans que tu en el meu blog”. Al contrari, ben orgullós que està al veure tota la seva vomitera mental escampada i de pillar imatges i fotos d'aquí i d'allà (com les d'aquest post, pillades de Can CC).
Per això, el senyor gerent al·lucina bolets, quan es troba blocs de “sesudos barones y virtuosas mujeres” que no tenen cap escrúpol a l’hora de plantificar el puto Creative Commons dels collons, ben vistós i evident, com si d’un credo es tractés. No sigui cas que els hi prenguin la paternitat de la seva crítica de merda de la darrera pel·lícula que han vist, o la seva ressenya de parvulari del darrer llibre de més de 10 pàgines que han llegit.
Perquè, senyors,... el nostre senyor gerent es pregunta, serveix de gaire als blogueros el sistema de Creative Commons, amb tota la seva gamma criminal ( by – by nc – by-nc-sa,...i més i més) o no deixa de ser una altra etiqueta maricona per aparentar el que no es té?
Dit d’altra manera, el senyor gerent creu sincerament que la Ret genera esquizofrenia aguda entre els seus usuaris, de manera que el dilluns-dimecres-divendres defensem tots plegats la llibertat de copia, ens caguem en les multinacionals i en la SGAE, o filloputem al govern quan aquest vol regular el cotarro dels drets digitals, i els dimarts-dijous ens dediquem a deixar ben clar, que “no val a copiar les meves merdes o li dic al profe”. Colla de filldeputes...
Apa! Estiguin bonets i tapin-se aquest vespre. El senyor gerent aprofita per escoltar un moment una gran cançó d'un grapat de marujes, després es fotrà un parell de pets, una rascada de pebrots i es claparà com un nen petit.
Inventari: Copyescape Creative Commons
.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
