El senyor gerent té problemes amb la seva lletra

Vostès saben escriure?. És a dir, el senyor gerent s’imagina que tots vostès saben escriure, llegir, i tocar el flabiol quant estan emprenyats. Però quant de temps fa que no escriuen un text amb bolígraf, llapis o estri similar, sobre un paper blanc immaculat?

Seber la tid, no troben que cada vegada més escrivim mitjançant l’artifici de tecles i pantalles, i menys embrutant-nos les mans de tinta, sentint un lleu dolor al canell i als dits, tot ondulant el paper per la transpiració de la mà?.

I no troben també que, quan ens veiem en la necessitat d’escriure alguna cosa en plan aquí te pillu aquí te matu, fotem una lletrota que te cagues?.

El senyor gerent, almenys, quan ha de prendre nota de quelcom que li pot interessar es veu embolicat en un garbuix de línies tortes, caràcters desajustats, lletres mal acabades, i marges traïdors que apareixen tot d’una.... sense parlar del tema dels putos accents, dièresis, i l’ortopèdia ortogràfica vària...

Al senyor gerent, que no ha lluït mai a nivell cal·ligràfic, se li ha plantejat aquesta qüestió quan avui, després de prendre nota d’una comanda del seu puny i lletra, ha penjat el telèfon, s’ha distret amb un altre tema, i quan a tornat a la nota, NO HA ENTES QUE COLLONS HAVIA ESCRIT ELL MATEIX. Collons, que vull dir que semblava àrab, hòstia....

I no, no és que el senyor gerent hagi fet mala lletra en aquell moment, perquè el bombonet de la secretària que ha fitxat, estigués precisament fent la “o” amb un canuto sota la seva taula del despatx (ja m’enten senyor Modgi). És perquè... collons, perquè fa mala lletra i punt.

El senyor gerent, però, no se’n sap avenir de la situació. És un problema de ser garrulo, o és un problema de senectud? Som Worddependents i aquest és el resultat de la nostra addicció? perquè quan escriu en català, sembla que ho faci amb àrab?

Collons, collons, ....el senyor gerent es rasca la barba, es tira un pet i tanca el llum de la tauleta de nit, una mica neguitós, reflexionant-hi...Alà és gran...

Estiguin bonets.

P.D.Em temo que el senyor gerent no és l’únic. No s’amoïnin, però... vostès saben escriure?

El senyor gerent també parla catalinglish

Aquest matí, el senyor gerent estava repassant les comandes quant ha sonat un telèfon al despatx.
Distret, se l'ha penjat a l'orella i s'ha trobat com un junior executive saler manager d'alguna d'aquestes consultories que proposen moltes coses i n'encerten ben poques, el trucava des de London preguntant something about the items in the brochure...

No sé vosaltres, però el senyor gerent, que és una gran eminència per certes coses, no ho és pas tant pel tema spoken english...sobretot, així, agafat en fred. Per dir-ho clar i ras, no parla anglès sino catalinglish

Així les coses, el nostre senyor gerent anava passant del Yes, yes, we can cap al wait a few minutes amb phone again later fins a extingir la conversa.

Però aquesta tarda, després de la becaineta, el senyor gerent s'ha questionat el seu nivell d'anglès i s'ha preguntat quin ha estat el seu curriculum al respecte.

De fet, ha arribat a aquestes conclusions:

Formació reglada: 30 % (bàsicament, aprenentatge de gramàtica i normativa variada)
- de petit, academia infantil cantant tot lo puto dia el jingle bells (toqueu les campanes, podrits) i rudolph the red nose rainder (algo així com: caçeu el fill de puta del nas roig)
- de més grandet, a l'escola oficial d'idiomes on t'havies de fotre d'hòsties per entrar a fer un puto curs intensiu de 20 dies.

Formació no reglada: 20% (basicament, coneixement de vocabulari i locucions vàries)
- de sentir cançons, (uan, tu, tri, beee bap boluba,,,jis mai beibi...bi bap boluba...)
- de jugar a jocs de PC que no tenen la futuda versió en espanyol (Patton, Loom, Monkey Island i altres mandangues)
- d'internet i l'accés a tantes i tantes pàgines...
- de les pel.lis VHS en dual, pels que teníen la sort de tenir un video en estereo

Formació alternativa (és a dir, espavila't com puguis) 50 % i subiendo...
- dels programes pirates descarregats que peten una vegada i una altra i una altra,....
- dels craks pels programes pirates,
- de les instruccions per descrackejar el programa, amb el crack i que tot funcioni (j ja portem 3 formatejades de disc dur)
- dels drivers i codecs i altres merdes que nomès fan que petar l'ordinador cada 3 mesos i per tant, tornar-lo a formatejar.
- de totes les aplicacions online i web social (que n'hi diuen) que abans no està traduïda a llengues més nostrades, passen uns quants dies, mesos, anys...
- i finalment el millor mestre de tots, la font més seguida i la que més vocabulari ens deixa: les pelis de xones follant per tot arreu i follant-ho tot, de cap per amunt o de cap per avall, en sec o en mullat, de color blanc o de color negre... En fi, tota una escola...amb el seu corresponent "bocabulvari".

En tot cas, si demà torna a trucar el puto crack de London demanant info d'algun tema, el senyor gerent, ben cofoi, li podrà dir: Suck my dick, asshole

Estiguin bonets, i possin-se la flaçada.


P.D. Mentre estava pixocagant aquesta tarda, el senyor gerent també pensava, amb certa enveja, amb els cabrons que podien fer els seus pinitus en anglès, frances, o el que fos, durant l'estiu, ja fos lligant amb guirigais a la platja o anant de viatge pagat pels papes allende los mares. Putos cabrons...i jo amb el jingle bells dels nassos...

El senyor gerent li agradaria fer una suggerència a la Seguretat Social

Doncs sí, amics.

La suggerència del senyor gerent vindria a ser tal que: Perque cullons no li foteu la doctora al "House" i ens la porteu a l'ambulatori del costat de casa?.

No cal dir que seria un bé comú i bàsic poder veure lluïr a l'esmentada metgessa, quant canviés els llençols a un pobret afectat de la Grip A(prendre pel cul).

...I és que és tant reconfortant veure com els grans professionals efectuen el treball de camp amb aquesta entrega i devoció...

Bé, passin una bona nit.

Estiguin bonets.

El senyor gerent està abduït per un OVNI quillo

Aquest any, el senyor gerent ha tingut dues experiències traumàtiques, que amb la proximitat de l'11 de setembre, l'han portat a replantejar-se on viu realment, (en quina societat i en quin país) i si val la pena celebrar quelcom aquest dia.

M'explico:

Primera experiència traumàtica:

A la primavera, el senyor gerent estava convençut de comprar-se una caravana per anar a recórrer, amb la família, el pais de camping en camping i tiro perquè em toca. La primera decepció va ser veure que el 95 % dels campings eren ghetto's presos per multitud de families quilles. La majoria de campings es caracteritzaven per parcel·les amb tanques (com si fossin propietat privada), algunes fins i tot enrajolades, d'altres amb dos o tres avancés, que tenien sofas, televisions, i fins hi tot (ho juro per Déu, que el senyor gerent m'ho va dir tal qual) avancés amb armaris de fusta, rajoles i cuina com si d'un pis es tractés.

No cal dir que l'idioma predominant en tot moment era el xenxo, (on no existeix ni la r ni la s final) i que el folclore imperant era una barreja de bumba-bumba de cotxes tunats, xancletes, i Verges del Rocio.

Evidenment, el sentor gerent ja ha desestimat l'opció d'estiueig que tenia al cap i a tornat a tirar de turisme rural un estiu mes.

Segona experiència traumàtica:

Aquests dies, s'està celebrant la Festa Major en la ciutat (bé, poble,... bé ciutat, bé.... no us sabria dir què és ben bé) del senyor gerent i ha aprofitat per passejar per diverses activitats: castellers, danses, concertets, mims, fires artesanals, teatre.... fins aquí cap problema. La banda sonora que es copçava entre els assistents a tots aquests actes era un 60 / 40 % entre català i xenxo (vaja, la banda sonora a la que, desafortunadament, estem acostumats).

Ara bé, ahir a la tarda el senyor gerent va voler anar a la Fira d'Atraccions i .... li van caure els collons a terra. Allò era el paradis de Chonis i de Juanis, i dels seus respectius pares (Pacos i Lolas), i tiets (Manolos i Marias). Multituds i multituds d'aquests individus (ells, amb cadenetes d'or penjades del coll, pritrera oberta , mòbils a la mà i el seu tallat de cabells, i elles amb tangues impossibles, mixelins flotants, i parlant (?) amb el volum al màxim) pupulaven per tota la fira.

Us ho ben juro, que al senyor gerent li semblava la platja d'Omaha el dia D.

El senyor gerent no es caracteritza per ser ni més ni menys racista que la resta de la gent (és a dir, ho és), i tampoc es vanagloria de ser tolerant al 100 % ( és a dir, és intolerant). Malgrat tot, aplica una màxima en el seu dia a dia: viu i deixa viure. Dit d'una altra manera, no li toqueu els collons.

Però ara el senyor gerent està acollonit. Perquè els portanveus de la cultureta oficial, ens diuen que vivim en un pais (amb aires de nació), on tenim una cultura i una llengua pròpia, un folklore nostrat i divers, i una societat cívica i, diuen que treballadora i responsable (tot això és el que volen que ens creiem).

Doncs us juro senyors, que ahir el senyor gerent, sense saber-ho va patir una abducció aquillacada, i es va trobar, sense sortir del seu paiset (o nacioneta) enmig de Quillolandia. Un lloc, on la cultura brilla per la seva ausència, amb un folklore fet de pedaços i reminiscències ràncies, i una societat on l'esforç nomès existeix si es tracta de posar-se roba merdosa, tunejar el cotxe, o anar a les processons.

De resultes de aquesta al·lucinació transitòria, el senyor gerent està a punt de:

- comprar una illeta privada, anar-hi a viure i cremar qualsevol vaixell o artefacte flotant que si acosti i viure tranquil d'una puta vegada.

- comprar l'illa i fer-hi anar tot el quillamen que existeix pel nostre pais, cremar tots els barcos perque ningú es pugui escapar, i apretar el botó ON/OFF, ( o si voleu, el RESET).

Vostès, quina opció triarien?
Estiguin bonets.

Antropologia: càpsula 1, càpsula 2

El senyor gerent té la Grip A

Si, si... la grip Aneu a la puta merda...POLÍTICS, PERIODISTES I INDUSTRIA FARMACÈUTICA

De fet, tot ha començat aquest matí, en un moment a mig quadrar inventari i abans d'amagar els passaports dels il.legals del taller, que el senyor gerent ha vist aquest videiu al yutube i ha caigut de cul.

Mirin, mirin... són 10 minuts de vergonya ...




De fet, són minuts de vergonya per a:

- polítics... queden com el que són: aprofitats, egoistes, els més insol.lidaris de tota la trepa. Són els que per un cantó prometen i per l'altra paren la mà.

- industria farmacèutica... queden com el que són: aprofitats, i criminals per "la premeditació i l'alevosia". Segurament inspirats en Austwitch i altres camps de la mort.

- periodistes...El País, El Mundo, El Periódico, ABC, Cope, SER, TVE, Cuatro, TV3,... sigui quina sigui l'emisora o la capçalera, queden com el que són: la veu dels amos. Tots diuen el mateix, malgrat les "diferències" que els separen.

En tot cas, mirin de no enganxar la grip Aneu a cascar-la i estiguin bonets.
Bona nit.