Volguts amics de l'Odit,
avui, llegint la menció a IKEA que fa la Malsònia, el senyor gerent ha recordat la seva darrera experiència en aquest temple de la fe consumista, santuari d'oferta de disseny de masses, capella de l'eco-entusiasme, i església de la modernitat popular.
Cal que els digui que el senyor gerent acostuma a anar un cop a l'any a l'IKEA, (sempre entre setmana i en hores laborals i/o escolars)... no per res en concret,... abans d'anar al purgatori del LeroyMerlin de torn.
En tot cas, a cada visita el senyor gerent en treu la mateixa conclusió: que l'oferta de productes d'IKEA es pot dividir en a) productes merdosos, b) productes per merdosos, c) productes vulgars i d) productes sense existències.
A la primera classe, hi entrarien tots aquells productes als que IKEA confereix atributs enlluernadors... disseny, modernitat, simplicitat, materials utilitzats, respecte amb el medi ambient, valors de la cultura nòrdica, etc... etc..., però que, al cap i a la fi, no deixen de ser, (en la seva gran majoria) productes fets amb quatre putes fulloles contraxapades, encolades, grapades o atornillades que ofereixen molta presència (això sí) però un qualitat cutre o directament infumable. I si això li sumes que t'ho has de muntar tu a casa, i que acabes rallant, passant de rosca, o foradant on no toca, doncs ja tenim la composició de "naturalesa morta" by IKEA a punt per decorar el nostre menjador, follòdrom, o quarto d'evacuacions fecals, com vostès vulguin.A la segona classe s'hi troben tots aquells articles que es venen a IKEA i que fan "guai" per art de màgia a qui els compra. Productes, sovint, que fan més patxoca a la botiga que a casa, on foten més nosa que servei. Són els típics productes que et trobes a casa de gent moderneta, de gent que es dedica al sector de "dissenypublicitatcomunicaciótendènciespremsasolidaritatongiogaflorsdebach".
Bàsicament són articles amb els que el pecador de torn intenta definir i customitzar la seva vida o pretén crear atmosferes i ambients personals, oblidant que són productes fets en sèrie per a un mercat massiu. Per exemple, la puta caixa anomenada KASSETT, (que és de...tatxan!!!!... cartó) i que compres pensant que ets dels pocs al món que han tingut la idea d'adquirir-la per definir un ambient propi i modern en el teu zulo de 20 metres quadrats, la tenen uns quants milers de persones més que, il·lusos com tu, pensen que tenen un gust (de merda) exquisit, original i molt, molt, molt, creatiu.
La tercera categoria d'articles són aquells que en podríem dir "comuns" i que responen a utensilis, complements i eines variades de la cuina. La veritat és que els pots trobar a IKEA i a la ferreteria de la cantonada. L'únic valor afegit que tenen a IKEA és la seva marca estampada en el producte, i que la gran majoria no funcionen o tenen unes prestacions molt limitades. El senyor gerent es refereix a gots, paelles, estalvis, catifes, llums, obridors....
I la darrera categoria en venda a IKEA, és la d'aquells productes que pertanyent a qualsevol de les categories precedents, ofereixen una mínima qualitat i acostumen a ser els únics que valen la pena de tot el centre comercial, però que quan els vas a buscar al magatzem, resulta que estan esgotats. Cabrons !!!!.
En tot cas, fou en la tercera categoria, la de productes vulgars o comuns, on el senyor gerent va ser ESTAFAT PER IKEA, en la seva visita anual a aquest centre comercial.
Per allò de "comprem alguna cosa per aprofitar que hem vingut", el senyor gerent va comprar uns putos ganivets que estan "tant afilats" que no tallen ni la mantega (sujuru, és cert, no tallen res, destrossen la mantega, escorxen les pomes descarnant-les vilment i trenquen el formatge tendre a bocinets). Per cert, molta cultura i valors suecs, però al gabinet, sota el logo d'IKEA, posa "Made in China".
El senyor gerent també va comprar una dotzena de gots "de disseny", i sis mesos després, només en queden cinc,... tots han anat petant incapaços d'aguantar els rigors de la vida diària, o qui sap, per la rabia de compartir lleixa amb els gots de vidre de veritat de la nocilla, que no es trenquen ni patràs.
Per tant, nens i nenes, oju quan aneu a l'IKEA. De la única cosa que el senyor gerent no té queixa és del suport per aguantar el paper de cagar que va a comprar junt amb els vasos de fragilitat incommensurable i els gavinets "Chuck Norris". Clar que, quan el senyor gerent va a cagar, no està gaire tranquil i tota l'estona es va mirant de reüll el maleït suport de paper....
Estiguin bonets.
Inventari: No te hagas el sueco
El que mola molt és la gent que compra làmines per enmarcar a l'Ikea. Trobo que defineixen molt a la percona que las compra: mediocre.
ResponEliminaSí, Ikea és una merda, però és que llegeixo "swedish" i em poso calent per inèrcia.
ResponEliminaEn quina categoria hem de ficar el cor de peluix vermell amb braços?
ResponEliminaEn tota la meva vida només he comprat una sola cosa a l'Ikea, i era per regalar a algú que ja no li caic bé, per cert, des d'aquí m'agradaria aprofitar per saludar-la! hola! gràcies.
ResponEliminaMolt bo, sr. Gerent. Cony, és que ja quasi no tenen un puto moble de pi massís.
ResponEliminaI què me'n diu de la botiga de productes d'alimentació? Les úniques coses passables són la mermelada i la cervesa, i això ho trobes a tots els maleïts supermercats del país també!
Jo també vaig comprar gots d'ikea i molts no van passar la prova del rentaplats. S'esquerdaven. Realment son gots malaltissos. Per això ara els compro al Carrefour (igual preu i millor qualitat).
ResponEliminaDoncs jo dec ser força merdosa perquè tinc mitja casa amb mobles d'ikea.
Pel que fa als quadres sóc més original. Els pinto jo mateixa. Així quan tinc convidats a casa tenen un motiu per riure. I riure és molt sa.
Per cert, la noia "d'ikea et saluda", que es diu Anna, no us recorda a la Pilar Rahola?
Doncs jo entro a Ikea per les caixes i vaig directe a "Oportunidades" (cutre que sóc). I al super, sempre que puc, menjo les patates "de gustos raros". Sap que passa? a mi m'agrada el menjar d'aviò per tant, m'agrada el menjar d'IKEA.
ResponEliminaSap a quin país no hi ha gaire gent que tingui mobles IKEA? A Suècia! Això sí, riuen com bojos quan veuen les divises entrar a cabassos procedents de llocs plens de gentussa que sí que compra a IKEA.
ResponEliminaPer cert, l'Anna aquesta la xurrupa fatal, no li recomano.
Tranquil, aviat tindrem un altre Ikea a prop de casa... el trajecte serà més curt per anar a incendiar-lo!.
ResponEliminaJo crec que saber comprar a l'ikea és un art. Tot i que la qualitat dels mobles està caient en picat, encara s'hi podien trobar alguns mobles amb una bona relació qualitat preu, que és l'únic que pots esperar del ikea. Només un consell compreu tot el que vulgueu menys: cadires i sofàs. Que no n'hi ha un de còmode.
ResponEliminaNo hi he anat mai i tampoc no tinc intenció de fer-ho, em van dir que per comprar una cosa has de passejar per tota la nau i això ja m'atabala només de pensar-hi.
ResponEliminaMolt bon post, sí senyor.
Tots critiquem, però quan arriba el moment de la necessitat ve que hi anem.
ResponEliminaIKEA, Clubs Wiskeria... tot ve a ser el mateix!
Tal i com diu el Mike Tracking, la cosa està en trobar allò que realment val la pena (per preu, per qualitat, per necessitat). El problema és que la majoria de vegades que ho he intentat, eren productes de la categoria "sense existències" (per què deu ser?)
ResponEliminaEn definitiva, penso que IKEA, exceptuant el disseny, i parlant de qualitats, ofereix el mateix que Muebles La Fábrica, encara que amb un posicionament i una estratègia de màrqueting molt, molt, molt més bona que aquests darrers.
També té gràcia que els suecs, admirats pel seu potent Estat del benestar, hagin estat capaços de crear una empresa que és el paradigma del consumisme, com bé diu. Crec que deu ser el lloc on la gent acaba comprant més coses que després no li faran falta.
ResponEliminaTot lo que hi ha al IKEA ho trobaré en un todo a cien, perque tot está fet a la Xina. Jo em dedico aquest tema i us puc asegurar que si aneu al xino del costat de casa podeu trobar coses del ikea, però en comtes de tenir-ho superben presentat els xinos ho tenen amuntegat i no saben ni el que tenen. Les lampares, per exemple o els carrets els podeu trobar al xino. Però queda més guai lo he comprado en ikea i asobre et dines un salmó del danubi contaminat
ResponEliminaSr. Gerent, el cas dels ganivets, jo l'he viscut en carn pròpia i vaig deduir que el problema és que són ganivets per esquerrans!!! si s'hi fixa, només estan afilats per un cantó i no és el que tallaria amb la mà dreta. Total, que ara quan em pelo la poma, em lligo la mà dreta a l'esquena i va de puta mare.
ResponEliminaAquesta gent d'Ikea és tan rara que acabaran venent el Tetris muntat. I no contracten caixeres desmuntables perquè serà impossible, que sinó...
ResponEliminaajajaja que bo, está molt bé el blog, m'agradaria que et passesis també pel meu, que está en castellá pero bueno jaja, i et fagis seguidor si t'agrada, que ens fa molta falta. moltes gracies.
ResponEliminawww.lapizarradelaslamentaciones.blogspot.com
Sr. gerent, aquí al damunt teniu algú que vol que li mameu la cigala, preneu-ne nota.
ResponEliminaQuant a l'ikea, jo els tinc una mania que supera la raó, però no pels mobles, sinó que la meva associalitat fa que odiï qualsevol lloc on s'apleguin més de 10 persones.
Bastant d'acord amb les classificacions. A casa tinc un raspall per fregar els plats amb mànec llarg que no l'he fet servir en la meva vida. Allà està criant pols... i vida!
ResponEliminaLa visita a l'IKEA anual la comparo amb la visita anual a Montserrat. Una vegada a l'any és obligatori!
UNA MULTINACIONAL ON NO POT N'HI TENIR UNA PÀGINA WEP EN CATLÀ, UNA EMPRESA QUE VEN MERDA A PREU ASSEQUIPLE PELS QUIE ES PENSEN QUE ÉS UN XOLLO!!!
ResponElimina