19.10.09

El senyor gerent avui té l'estomac una mica pesat


Moment 1:
El senyor gerent avui al matí va a esmorzar al bar de la cantonada i veu, sense que el vegin, com cau una peça de pa a terra a la cuina (un terra llardós, d’una cuina de bar llardosa). S’atura i discretament es queda a mirar què passa. I què creuen que passa, mamons?


Efectiviwonder, la cambrera de torn, baixeta, gorda, malfotuda i xenxa (com marquen els canons), l’agafa, i sense ni tant sols espolsar-lo, el torna a deixar a la pila de bocates per fer... (no sé, la xona podria haver fet alguna cosa.... simplement llençar-lo)

Moment 2:
El senyor gerent s’està llegint “Club de Lluita” i en un moment donat, l’autor explica que en un recepció que li van fer, un cambrer li va confessar (i es vanagloriava) que escopia i es pallava en els plats (ergo est, fer-se palles) de forma habitual cada cop que un famós anava al restaurant en qüestió, a l’igual que els personatges de l’esmentada novel·la, de la qual, es veu que el cambrer fill de puta n’era un gran admirador.

Moment 3:
Hòstia, tot això li fa venir un flashback al senyor gerent i tot d’una s’enrecorda que, durant 12 mesos, en la seva joventut, el refotut Estat el va convidar a un ball de disfresses i el van fer vestir un uniforme. Llavors, entre la resta de “convidats” al ball, es parlava de que, el nostre benvolgut Estat, ens beneïa la llet de l'esmorçar matinal amb una mòdica ració de bromur, suposadament, per fer defallir les alegries trempaires del personal.

En tot cas, ...no s’han trobat mai que en plena mastegada de qualcosa que s’hagin portat a la boca en algun lloc de restauració pública, tenen un moment de defalliment i de sospita, davant una densitat estranya, un gustet fora de lloc o un petit element amb una textura completament diferent, que s’entrebanca alegrement per les seves llengues?


Sopin de gust i tàpint-se, que aquesta nit fotrà fred.




,

4 comentaris:

  1. Ui, les cuines dels restaurants... si encara és escopir o recollir una simple llesca de pa de terra, ja pot estar content. Cregui'm.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs miri, jo en un restaurant no, però en un bar vaig fer una troballa d'allò més desagradable. Quina sorpresa quan tot menjant un croissant de xocolata vaig mastegar quelcom de massa sòlid... resultant ser una grapa, i a sobre, oberta.

    Salutacions i felicitats pel blog.

    ResponSuprimeix
  3. És un moment terrible, el que vostè descriu en l'últim paràgraf. Però el què el fa terrible és la ment humana, sempre tendint a la misèria i al pesimisme, en aquests misteris gastronòmics.

    De totes maneres, iaia té raó. Si realment ens diguéssin tot el què han patit alguns puntuals àpats de la nostra vida, ens deixariem morir d'inanició.

    ResponSuprimeix
  4. * Iaia, el tema està futut. Al final ens haurem de creure la campanya del McDonald's sobre la pulcritut dels seus processos.

    * Senyor Merdevalista, miri que bé. Si s'ho hagués empassat, vostè hauria estat objecte instrumental d'una campanya de boicot contra els detectors dels aeroports.

    * Pater, el que passa és que per segons unes coses s'ens encogeix el forat del cul, i per altres, pequem de modernetes, i anem a la Boqueria a comprar-nos 50 gr. de formigues torrades, o una brotxeta de cucs, entre d'altres mostres entomològiques.

    ResponSuprimeix