28.8.11

El senyor gerent llegeix patufets

LLEGIU PUDRITS, LLEGIU










Anuncios publicitarios
que prometen felicidad
de algún producto de moda
que te hará cambiar
Comprador que entra en la tienda
al acecho el vendedor
vendedor que vende producto
comprador que se vaya a mamar.

Ohhh, si si ¡os engañan, os engañan así!
Mi vieja me despertó
en la cama estaba yo
han cambiado la hora
lo dijo anoche televisión.

Oh, si, si, os engañan, os engañan así
Oh, si, si, os engañan, os engañan así

23.8.11

El senyor gerent té un somni


De la mateixa manera que un tal Tito,...er..no sé què...Pitu Luther King, un moreno dels IUESEI de l’època de la tele en blanc i NEGRE que va tenir un somni i el va esbombar a tot cristu, aquesta nit el senyor gerent també n’ha cagat un de somni i ara mateix els el pensa explicar.

Bé, per ser sincers... el senyor gerent faria millor de parlar d’un malson. Perquè de la mateixa manera que en Carlitus Marx parlava dels fantasmes que recorrien Europa en "El manifest comunista", el seu llibre d'autoajuda i coaching, el senyor gerent també els parlarà avui de fantasmes que recorren els nostres carrers.... Això sí, fantasmes amb xandall.

Aquests espectres, que es mouen entre nosaltres com si res, i que cada cop es revelen davant els nostres ulls amb més assiduïtat, atenen a noms com Jóse (amb accent a la o) o Mígue (amb accent a la i). De la mateixa manera, i per no ser menys, les seves femelles responen a exòtiques crides com Yeni, Loli o Yessi, apelatius que cada cop que es pronuncien en veu alta, fan tremolar totes les calces de les verges del santoral institucionalitzat secula seculorum, en aquest racó de món.


Han de saber vostès, volguts fills de puta, que tots aquests incubes estan tallats amb un perfil similartT. Això vol dir que estudiant a un espècimen en concret pots arribar ràpid a treure conclusions generalitzables a la resta de col·lectivitat fantasma referida.

EEAAAHH ESSA PEÑÑAAAA DE L'ODIT...VÁMOOONOO

Així, entrant ja en el terreny dels somnis del senyor gerent, el fantasma que l'ha tingut entretingut aquesta nit treballa d'ajudant de lampista i té un Citroën Saxo tunejat (amb els corresponents alerons al darrera, spoilers i neons blaus als baixos, i daus de pelutx i tota la pesca al salpicaderu).

És lícit afirmar que justeja intel·lectualment, doncs l’individu només va complir amb els estudis obligatoris en dependències públiques (autèntics coladors de fracassats) i va oblidar els llibres ràpidament encisat pel diner fàcil del sector de la construcció. Ara però, amb la puta crisi instrumentada per l’enganyifa dels de dalt, es passa de dilluns a dissabte currant com un cabró, en una feina malpagada i amb contractes escombraria (amb sort).

Les tardes del cap de setmana, junt amb la Yeni/Loli, van al  Parc Vallés de Terrassa o al de Mataró o al de Gavà-Castefa (que segurament no tindran el mateix nom però si la mateixa substància). Total, que van allà perquè mola que te cága (noti’s l’accent a la primera a i la supressió voluntària de la s final). De fet, nosaltres, la gent normal, sabem que van allà perquè hi troben part del seu ecosistema natural: el McDonald's, la bolera & sala de màquines de joc, les multisales (on es pot xerrar amb veu alta i parlar pel mòbilT sense problemes) i la parada de crispetes.


En el somni d'aquesta nit passada, el fantasma...el senyor gerent..., jo...

“Flop” 
“Flop” “Flop”

El dissabte a la tarda també aprofito per anar a casa d'un col·lega per tal que em rapi ben rapat dels costats, però deixant-me les patilles llargues i retallades i la closca amb el pèl ben llarg i de punta, com un raspall d’escombriaire. Sempre miro que no em quedin pèls al xandall, o la cadeneta d’or amb el santcristu i tampoc al nomeolvides del canell. Cagum la puta, què seria d’un home sense el crucifiju que li va portar el seu germà gran quan va nar a fer la mili a La Legión.

Aprofito aquesta circumstància també per lluir el tatuatge amb caràcters xinesos que porto al clatell i que mola que ti cagues. El meu col·lega i tots els seus cosins (que viuen amb ell), es desfan de puta enveja. No sé què hi posa, però mola mazo.


Un dels cosins... mort d'enveja, clar.

Mentre estic a casa, espatarrat al sofà, amb una mà al comandament a distància i l'altra jugant amb la tira del tanga de la Yeni-Loli, vaig passant canals de tele i sempre paro al canal del Gran Hermano XVIII i al del Pampansil. De tant en tant li ensenyo la llengua a la Jessi-Maica i ella me l’ensenya a mí, i ens fotem el lote. Vaya guarra que està futuda la cabrona!!! El piercing que porta a la llengua em fot a mil, zorraca !!!!

De tant en tant pillo una mica de costo, i em lio uns petardets que pa qué... sovint me'ls foto a peu d'amoto (també tunejada -bé, feta a trossos d'altres que he anat arreplegant o bé a la feina, o dels colegues o d’algun solar... escapaments rectificats, discos de fre petrificats, amortidors molons que te cága-). Com que el porret em fot venir salivera, foto quatre escopinades cada quart d’hora, a tort i a dret per marcar el terreny. Ques noti que allà hi ha un paio amb collons. Cagum la pus, com s’ho faria un home si no pogués fotre quatre gapos pel voltant!!!!.

El diumenge al matí, m’acosto al primer tros de verd que trobo tot sortint de la ciutat, i malgrat el cartell d’”Abocador clausurat” acostumo a treure la merda del meu superT Citroën Saxo tunejat (mocadors de paper enlleterats que la Maica-Carol ha deixat allà desprès de menjar-me el nabo, bosses de pipes buides, paquets arrugats de Marlboro i un parell de bosses buides de xurros de quan vàrem anar a la Fira).
Yenniii...que no me se t'arrimi al buga que mel raies....

També aprofito l’avinentesa per treure el Javi (el meu canari) a passeig. Mentre espolso les estores del Saxo a peu de cuneta, deixo la gàbia del Javi sobre el capó del cotxe a les 12 del migdia...així està calentet...haurien d’escoltar vostès com refila el fill de puta. De tant en tant li foto un salivasso perquè vegi que me l’estimo... Cagum la puta, que faria un home sense el seu canari.

A l’estiu, o quan comença a petar una mica el Llorensu, m’agafo a la xurri i ja sigui amb l’amoto o amb el cotxe (el que tingui gasofa, vaja) ens acostem en 15 minuts a la playiqui d’El Masnou (Sector Ocata, naturalment, ... encara hi ha classes, saben primus?) Tots dos estem contents: ella ensenya les tetes al personal i jo el tatuatge xinès. De tant en tant ens fotem de cap a l’aigua i li endinyo una miqueta a la Rosi-Yenny.

I sempre, sempre, quan sortim de l’aigua hi ha un fill de puta mirant-me fixament... de mitjana edat, amb barret negre i de tita petita, rodejat de tres xurumbels que no paren quiets i que va acompanyat d’una senyora amb cara de pal. Em mira amb una cara d’ÒdiT... no vegis neng!!...buff, m’entren calfrets de pensar-hi, me se’m queda el cuerpo xungu.

“Flop” “Flop” “Flop”

I aquí s’ha despertat el senyor gerent. Això sí, pixat i cagat de dalt a baix, amb la cara blava, desencaixada i treien escuma per la boca. Cagum la puta, què ha de fer un home per no tenir aquests somnis!!??!!!

 Estiguin bonets i vagin per l’ombra.


P.D. El senyor gerent sap perfectament que aquesta arrojada d’ÒdiT es demagògica, plena de tòpics i estereotips i que, potser per alguns, conté actituds racistes per motius culturals i/o de llengua. Al senyor gerent, però, li sua la tita.
Ell ho veu així. I, si deixem la hipocresia de banda, segur que com ell, molta més gent que no tenen més remei que veure, escoltar, aguantar i esperar... esperar un terratrèmol, un OVNI o una declaració d’independència d’una puta vegada.

Quis tigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra...bé, que tiri confetti, perquè de fills de puta cada dia n’hi ha més.

21.8.11

El senyor gerent els descobreix l'origen de l'onada de calor



El folleteig generalitzat, tant de nacionals com dels putos guiris de Llorets, Salous i poblacions costeres similars (dedicades al turisme de sorra, alcohol i cardamenta) provoca aquests augments insospitats de temperatura. Literalment poden fer saltar els ploms, els semàfors i les papereres i, si s'apreta gaire més, fins i tot aparadors i altres peces de mobiliari urbà.



De la mateixa manera, els espants, sustos, i mal rollos derivats de l'apretada de cinturó de la nostra estimada Generalitat, han fet que el percentatge de llufes i pets involuntaris (causats per l'estrès i el pànic entre la població en general i, sobretot aquest agost, entre el col.lectiu de pobres oficials que reben -o rebien- el PIRMI) hagi experimentat un creixement desproporcionat, afectant no tant sols l'estabilitat del confort ambiental, sinó també la salubritat del aire.

Però no pateixin, fills de puta. Menys mal que sempre ens quedaran els beneïts festivals d'estiu per pijos repartits generòsament per tot el territori català gironí i sospitosament generosament promocionats a tothora per la Tele 3: Schubertiada, Jardins de Cap Roig, Perelada, GREC,.. .
El senyor gerent els confirma el que vostès sospitaven ja fa temps: aquests festivals pretenen ser una clara demostració davant el món que el català és un individu refinat i amb un gust per les arts fora de mida, que el nivell cultural del poble és elevat i que la sensibilitat artística és una prioritat entre els catalanets.
Sembla que gràcies a aquests festivals, freqüentats bàsicament per tietes, sogres, jasp i algunes mostres de quadres dirigents d'aquest teatre pais, (tots amb camisa de màniga llarga i pantalons llargs, amb la clenxa enrere, ben llepada), s'aixeca el nivell cultural de la societat quatribarrada postulant una cultureta monolítica en l'esdevenir de la raça catalana.
Id est, cultura de masses (estandarditzada, normalitzada, acceptada) amb un cert deix de florit i de ranci, a petites dosis i en escenaris enlluernadors, triats expressament per tal de crear la sensació als assistents, que, esforçant-se una mica més (o estafant una mica més), ells també poden pertànyer a aquest ambient durant tot l'any, no només durant el tastet d'estiu de rigor.

Mostra 100 % representativa de la societat culturalitzada catalana

Vaja,... que si vostès no vomiten amb el Tom Jones, el Julito Iglesias, el Bryan Ferry, la Luz Casal, el BB King i d'altres fòssils similarTs, segur que són públic ideal per nar a aquests festivals.

Bé, el senyor gerent ho deixa aquí per avui. El nostre amic es nota una flamarada incipient a l'entrecuix que segur que, després de socarrimar els calçotets i zones aledanyes, ajudarà al termòmetre a arribar d'una puta vegada als 40 º.

Estiguin bonets i vagin per l'ombra.

18.8.11

El senyor gerent els ensenya a relaxar-se a la platja

El senyor gerent acostuma a anar poques vegades a la platja durant els mesos calorosos. No és que no li agradi el mar, la sorra, la caloreta, no... el que no li agrada és la diversitat d'espèciments de la raça humana fallits, tarats, retardats... en definitiva mal acabats (uns de cap, altres de cos), que s'hi acumulen.

Per això, una de les poques sensacions que sempre li ha agradat experimentar al senyor gerent les escasses vegades que va a la platja és la de, un cop estirat a la tovallola, 
tancar els ulls i, mentre el sol va cremant capa a capa la dermis, escoltar com les onadetes del Maresme trenquen a la platja. Per dir-ho així, és un moment de desconnexió, de tantsememfotisme, de pensar que allà si està de puta mare i que res i ningú no podrà impedir aquest benestar, sabent de totes totes que sempre és un benestar passatger i estacional.

Què? No? No s’ho creuen? No ho han probat mai? Va, va... no siguin mariques i provin-ho ara...
Estirin-se a la tovallola, respirin fons i pausadament i tanquin, tanquin els ulls.


Ara, deixin reposar tot el pes del seu cos contra la sorra... notin com les colilles de tabac i altra merda habitual a la platja, es fonen amb els seus cossos. Com el sol comença a escalfar i com la negror inicial que els ofereixen les seves parpelles tancades va canviant cap a un color ataronjat i ple d'estrelletes.

Molt bé Mahatma, maco... però fes el favor de deixar la vaga de fam ara, cony!

Ara... relaxin-se....relax total..., respirin pausadament. Si s'han de llufar, facin-ho, no convé mantenir tensions al cos en aquesta etapa de l'exercici.

Collons, qui ha obert l’ull? He dit quels tanquin, hòstia!!!

Relaxats? Escolten la remor de les onades? Perceben com aquestes trenquen musicalment contra la sorra, a tres metres d’allà on es troben els seus tristos cossos? Noten com la seva ment, lentament, molt lentament, entra en un estat gasparhernandià i que està completament en sintonia amb el decadent marc natural que els envolta? Com l’escalfor del sol no molesta, només acompanya (el melanoma ja vindrà però xxxsssttt, fills de puta, no cal preocupar-se ara).

Just en aquest moment, és l'hora de desactivar el determinisme de les seves orelles i donar-lis aquella llibertat a la que no estan acostumades. És el moment que les seves oïdes atrofiades per Ipods i Mptresos a tot volum, pel soroll de tubs d’escapament de la ciutat, o pels fils musicals criminals d’oficines, metros i cases de putes entre d'altres, es desempolsin i comenci a captar noves sensacions auditives, noves categories de sons, noves reverberacions i textures sonores.... Tanquin, tanquin els ulls fills de puta, i alliberin les seves oïdes....
3...
2...
1...


Yonathan, sorbete loh mohcoh neng COCO COLA SERVESSSAAAAA Papi me soplah el flotador porfi? GAFAS MARCA GAFAS MARCAAAA, Hijo puto el negro ese que me queria sacá cinco pavoh por los pantalones que li voy a rigalar a mi choni COCA COLA SERVESSSAAAA nene que no piseh por ahí, que va a tirar arenilla al melón, pisa por allà, al lao del señó cherent MASAJE CHINO MASAJE CHINO BARATO BARATO DIES MINUTOS MASAJE DIES MINUTOS Pili, coge al chaval que sahoga conio que no lo veh? DVD MUSICA SINE; DVD ESTRENOS 2 EUROS 2 EUROS, Aaaaalaaaaahh,  que plachazo que si ha pegao el Izan hijoputa contral agua, que cabrón...COCO COLA SERVESSAAAA...neng como tá lagua? ta buena neng? ta buena?


Clic, clac...
Bang, bang, bang......bang.

En fí.... Relax a la platja? Nom siguin cretins i vagin per l'ombra perquè el senyor gerent els promet seguir martiritzant-los amb una altre retrat costumista estival ben aviat.
Estiguin bonets. 





4.8.11

El senyor gerent anota dos de tres al Palau d’Esports de Badalona


Dimarts 2 d’agost. 

Ingredients:
nit calorosa, escenari olímpic imponent, rock dur a tota pastilla i desgustació de l’alt nivell culinari al Frankfurt’s Tino de Badalona.

Motiu:

L’Epitah Tour; la gira mundial que Judas Priest fa per rememorar tots els seus èxits, fent-se acompanyar, només en aquest racó de món, per dos teloners històrics: Motörhead i Saxon.

Però anem a pams... 


Per culpa del pecat de gula i pel marron que representa aparcar el cotxe a Badalona City, Saxon es queda sense els aplaudiments del senyor gerent, doncs aquest prefereix omplir el pap a l’esmentat local d’alta cuina que no pas entrar al recinte i estar-se tot el vespre en dejú.

Ja a l’entrada,... la primera sorpresa: el senyor gerent entra al Palau d’Esports sense que ningú li demani l’entrada. Puta pena de 60 € malaguanyats...

La segona sorpresa... entrar a la pista del Pavelló i comprovar com estava de ple...mare de déu senyor. Aquest llenu era senyal inequívoca de que les expectatives per la British Invasion de la nit eren molt altes.

La tercera sorpresa...o no: molt veteranus entre el públic. Gent que van viure la seva adolescènciar fa 40 anys amb els primers treballs de Judas Priest (1974), Motörhead (1.977)  i Saxon (1.979).

Remember: we are Motorhead and we play rock.
A les 20:45 el trio actual de Motörhead surt a l’escenari encapçalat per Lemmy amb el seu mono de treball habitual i tocat, com no podia ser de cap altra manera, pel seu perpetu barret vaquer negre amb la Creu de Ferro alemanya, el seu segur alè a Jack Daniels amb cola i el seu baix (o és el seu fusell d'assalt?)...canya per un tubo.


La llegenda de Motörhead és gran, i el dimarts, a Badalona, en van donar fe. La descàrrega musical dels tres membres de la banda fou contundent, captivadora, canyera, compacta i amb molt d’ofici. La història (la gran història) del grup, els va permetre oferir un set de peces clàssiques (esperades amb ansietat pel públic assistent que les va corejar sense desmai), espaiades per algun tema del seu darrer disc "The world is yours". El trio va demostrar que són els putos amos del rock  amb “Iron Fist”, “Overkill” i l’esperada “Ace of Spade”, amb la que van remoure els fonaments de l’Olimpic de Badalona. 

    



I cap a 2/4 d’11 del vespre, el teló de l’Epitah Tour cau rendit al peus del Sacerdot. Als peus d’un Haldford liderant a uns Judas Priest que, vist el seu nivell de forma, ni de broma es poden retirar encara. El vocalista,... espectacular; lluny de les hores baixes que va passar fa uns anyets, va oferir un es-pec-ta-ble total només amb la seva veu (afegeixin també l’espectacle pirotècnic de la banda, l’espectacle dels làsers, i com no, l’espectacle de les poses i la mitologia gestual que caracteritzen a les stars del rock dur).
La única decepció va ser no poder sentir “Breaking the law” cantada per la banda, ja que el Sacerdot va donar veu al públic i aquest la va cantar de principi a fi. Però en el record queden una “Hell Bent for Leather” motoritzada, una “Night Crawler” estratosfèrica i una “PainKiller” que perforava tots els timpans de la sala i que, juntament amb altres peces històriques de la banda, van completar un set de més de dues hores de durada. Judas Priest seguiex en un estat de forma fenomenal.

En resum: vetllada de totes totes, històrica en el panorama del rock dur. Classe magistral de heavy metal de la mà de professors i ponents que són personalitat en la matèria, amb un públic completament posseït des del primer moment.