El senyor gerent no inverteix en vísceres (2)

Segueixin aquests consells i veuran com de l'aire
cauen vaixells, cotxes i diners

Com deia fa uns anyets en Karlitos, un fulano barbut sense gaire capacitat de predicció, un fantasma recorre Europa el món, i no és pas el fantasma del comunisme, no. Són els fantasmes i monstres del capitalisme, sistema econòmic que, com l'au fènix, no esgota mai la seva capacitat d'auto-reproducció davant de qualsevol crisis política, social o econòmica.

Però el capitalisme necessita combustible per sobreviure, i quan les bombolles online esclaten, o quan els pitafis hipotecaris esquitxen a tothom, llavors és el moment de buscar nous horitzons, i, d’acord amb els temps en que vivim, en que qualsevol iniciativa ha de contenir una part d'ètica (si això és possible i no va contra el negoci) i de bonhomia, llavors els capitalistes anem a buscar assedegats l’abeurador que són els països pobres i veiem que en podem treure. I com ho fem? Creant la propera bombolla, o si ho prefereixen, constituint la gènesis de la següent crisi mundial. I tant panxos, tu...

Tal i com els deia ahir, els ensenyaré com collons han d'invertir en aquest món de merda, un cop eliminada l'intentona cardíaca de la Generalitat (per moñes):

Primer, evitem inversions en actius (que tant dèbils s’han demostrat) i ens mirem amb ulls de sangonera qualsevol fet, fenomen o acció en el món que es generi autònomament i no requereixi gastar ni un duro per la seva manifestació.... què? com diuen? el canvi climàtic i les seves conseqüències...?  Bravo, bravo !!!!

Segon, com que el capitalisme es bàsicament risc (control·lat, això sí),... perquè no muntar un tinglado al voltant de tifons, terratrèmols,  pluges torrencials,  inundacions i huracans?. Per què no muntar un nou joc, diguem-ne el Monopoly o la Ruleta de la Catàstrofe, en el que els grans inversors s’hi apunten pels grans guanys que hi ha previstos? (recordin que una altra de les característiques del capitalisme és entrar en joc dels primers, perquè després ja es un devaluat café para todos).

Ooooo quina mala sort !!!! Li ha sortit la casella
del  Tsunami ... llàstima dels morts perquè
per culpa seva vostè ha perdut
uns quants milions

Així és estimadíssims cabrons... El senyor gerent creia que ja ho havia vist tot, però ara s’ha trobat amb que les inclemencies catastròfiques causades per la Natura (quina filla de puta aquesta Natura), passen a ser carn d'especulació i motiu de benefici per uns quants (pocs) fills de puta. El senyor gerent els presenta els Bonscat, o bons sobre catàstrofes.

Aquest producte no és més que un sistema per tal que les companyies asseguradores no es quedin en bragues cada cop que el Molina s'equivoca a l'apretar el botó del comandament quan fa el temps a la tele i desferma un tifó a Filipines o un huracà al Carib. Així, aquestes companyies emeten bons retribuïts que els inversors compren. En cas de desgràcia: els inversors es queden sense interessos (o sense capital, segons les condicions) i l'asseguradora té prou capital (dels inversors) com per pagar els desperfectes sense despentinar-se. En cas que faci sol: (i per tant no la palmi ningú per onades gegants, huracans, etc...) els inversors cobren el cupó dels bons, cosa que li surt molt més barat a l'asseguradora que no pas pagar la reconstrucció d'una zona catastròfica.

Aquest producte ha tingut un gran èxit en aquesta primera dècada del segle XXI, tant que fins i tot s'ha creat una mena d'índex: l'Swiss Re Cat Bond Price Return que orienta a l'inversor assedegat oferint-li informes, estadístiques, sèries històriques metereològiques, consells d'inversió...

Si féssim cas d'un conservador capitalista creuriem que aquests productes són un avanç en desenvolupament i solidaritat, doncs el sistema permet que les ajudes econòmiques siguin immediates en cas de catàstrofe.
En canvi, si féssim cas a un progre desorientat, ens diria que els bons cat, lluny de servir al desenvolupament social, només enriqueixen uns quants (inversors i asseguradores, que deriven els seus costos d’aquesta manera tant elegant).

En fi, el senyor gerent ja els ha advertit i ara vostès ja saben una cosa més. Faci'n-me el favor i no inverteixin les seves grans fortunes ni en desastres naturals ni en patriotisme de saló. Facin-ho en el wondrebra o en fils de coure, que tenen més futur.

Estiguin bonets.

Inventari: Catbons, catbons, i més catbons