19.4.10

El senyor gerent admira certs tatuatges (...i II)

.
Dèiem dies enrere que de tatuatges n’hi ha de moltes classes, menes i condicions, sobretot, des que es van institucionalitzar cap allà al voltant del segle XVIII. Des de llavors fins ara, però, crec que estaran d'acord amb el senyor gerent que el tatuatge ha perdut pes en el contingut (en el que representa per a l'individu) i ha guanyat força en la forma (en com es mostra a la societat), en l'aparença vaja.

A continuació, el senyor gerent els mostrarà una breu, amateur i esbiaixada taxonomia dels autèntics tatuatges, i rematarem el final amb una "moraleja" sobre els perills que pot comportar la banalitat.

TAXONOMIA

Ens podem trobar tatuatges que identifiquen la pertinença a un grup d’esplai, club social, escoltes o similar:



O que identifiquen també la qualificació professional de l’individu en qüestió, i el seu progrés ascendent en la seva aplicació professional:



Així mateix, hi ha tatuatges que poden embellir:



I d’altres que poden dissimular, (o si més no, distreure, com vulguin)...



N’hi ha que serveixen per tapar ferides físiques:



I altres que serveixen per tapar ferides psíquiques:



N’hi ha que responen a gustos, aficions i devocions més o menys conegudes o compartides per la resta de mortals



I n’hi ha d’altres que es queden en arguments i temàtiques força bàsiques (potser profundes per a l’individu en questió, però bàsiques i ximpletes per a la resta de la humanitat).



N’hi ha que identifiquen el nivell de mongolisme de l’individu tatuat:


I d'altres que tenen un ser regust de deja vu...




Finalment, trobem aquell tatuatge formalment esplèndid, estèticament impactant, d'un acabat professional precís i detallat, i lluït sovint per individus amb cervell d'ameba (perquè... qui amb un mínim de neurones funcionals decidiria passar tota la puta vida veient la cara d'un espartano de pega a la seva propia pantorrilla?)



Però sobretot, sobretot, hi ha allò que el senyor gerent anomena tatuatges fiasco. Són els tatuatges que, creats per un desig estètic, acaben obligant al seu desgraciat posseïdor a llançar-se de cap a la autoamputació si vol seguir vivint amb el cap ben alt.







MORALEXA
Tatuint-se, però portin una Uzzi apuntant al tatuador en una mà i el Pompeu Fabra a l'altra.



Estiguin bonets.
.

12 comentaris:

  1. Recorde ara un tatuatge dels anomenats "talegueros" que es va posar molt de moda a principi dels 80. Era aquell del barret, el bigoti i el bastó de Charlot. Era imprescindible fer-lo amb l'agulla d'un compàs enganxada a un boli bic, amb tinta que ràpidament esdevenia d'un verd blavós d'allò més fastigós.

    Supose que aquest pertany a una mescla entre el tatuatge mongòlic i el fiasco...

    ResponSuprimeix
  2. Espero amb ànsia un article sobre els piercings: igual de vomitius!

    ResponSuprimeix
  3. Bonissíssim el tatuatge neo-nancy de LOL. El més ridículs dels tatuatges és aquell període de gestació en que el suposat tipus dur ha de portar el braç embolicat en paper albal com si fos una botifarra llesta per ser congelada. System Failure!

    ResponSuprimeix
  4. Algun dia arribarà la moda de no dur tatuatges. I eixe dia jo estaré a la moda.

    Això sí, alguna noia de les que ha posat amb tatus, m'ha posat calent.

    ResponSuprimeix
  5. i aquells genèrics de catàleg? la puta moda dels tribals, de les estrelles o, pitjor, del baby dimoni? acch

    ResponSuprimeix
  6. El de la cadira de plàstic, aquest sí que em té ben intrigada. Amb quina cara vas a demanar que et facin una cadira de plàstic?

    ResponSuprimeix
  7. Iaia,
    referent a l'individu de la cadira, segurament a l'altra cama hi té la taula de càmping tatuada ...

    ResponSuprimeix
  8. Estic amb la iaia, deu ser un fanatic dels mobles de jardí.

    ResponSuprimeix
  9. Els únics tatuatges dignes d'admirar són el conillet del Playboy i les cireretes del Pacha (tots dos estratègicament instal·lats a la zona del maluc, en la majoria dels casos).
    Ah! I les estrelletes que es va fotre a la cara una noia de no sé on, la qual va intentar fer creure a son pare que s'havia adormit a la consulta (?) del tatuador i que aquest s'havia passat de la ratlla.

    ResponSuprimeix
  10. Genial lo de ferides de l ànima haha !!

    lo que la gent ( la xusma ) no enten es que els tatuatges i pircings i vestimentes rares i estrambotiques i aberracions per l estil van neixer en una epoca on el pes dels habits de la burgesia era asfixiant , era constrictor ( per contrarestarlos) ....

    ara , si tothom pot fer el que vol... , es una simple moda...rara es la quilla o catalana (que collons) que estigui una mica bona i a l estiu no porti una balena o similar a l omoplat...

    joder que mal redactat uq esta aixo cuññaoo!!

    ResponSuprimeix
  11. Els de la categoria fiasco estan fets amb boli bic XDDD

    ResponSuprimeix