21.12.09

El senyor gerent es caga en la rifa de Nadal

-
Perdonin que els molesti dues vegades avui, però és que tot d'una el senyor gerent s'ha enrecordat que demà és el puto dia més trist de les retransmissions televisives (vull dir, el dia que fot més puta pena mirar qualsevol puto canal de TV) ... en resum, demà (o avui, depen de quan llegeixin això) és el dia de dignificació del periodisme i el dia d'aneuvos-en tots a la merda:


- durant bona part del matí, pel cony de cançoneta dels nens tontos de St. Putoldefonso que se t'acaben atravessant al cervell i que se sent de forma ubicua allà on estiguis...


- durant bona part del matí, també, els putos companys de feina que a qualsevol ocasió et plantifiquen el ... "ja ha sortit?"


- durant bona part del matí, quant algun premi de merda (no et fots pas ric) toca desgraciadament a una localitat propera, els reputos companys de feina que segueixen tocant-te les pilotes.... "doncs jo conec un tio que en té dos, i jo un que en té tres,...." Fills de la gran puta!!


- i després del currele... arribes a casa i enxufes la tele dels collons, i canvies i canvies i canvies i canvies de canal, i a tot arreu et surten els putos enanos cantant en el moment que surt la merderada, i a tot arreu surten les putes administracions de loteria destapant cava de merda i tirant-lo per terra (ja són raros ja)... i a tot arreu surten els mateixos gitanos, desgraciats, gordes i quillacos, en un bar ronyos, ensenyant el puto número de merda que li ha tocat (i si no li a tocat també, la questió sortir a la puta tele, que va a buscar espectacle,.... perdò: volia dir contingut periodístic).


- i a la tarda o al dia de després, la premsa dels pebrots, .... 10 pàgines amb tot el reportatge gràfic del primer, del segon, del tercer ....... i collons perquè no, del quart i del cinquè putu premi.


En definitiva, un gran dia pel periodisme i per una societat de puta pena que vol viure exclusivament de la sort.

Per cert, el senyor gerent porta tres dècims. Fill de puta...


.

El senyor gerent busca les diferències (capítol II - nar de putes)

:
Senyors i senyores, siguem francs. Quan entre els mascles d’aquesta societat de merda es parla de puterio, de gresca, de parranda, “de correrse una juerga” tothom està molt cofoi i satisfet, però... algú pensa amb la dona/nana que sempre hi ha darrera d’aquest desfase?

En tot cas, el senyor gerent pensa que darrera d’aquest “folklore” masculí (sovint un fals bodevil farcit de xerrameca, frivolitat i baixa autoestima en percentages similars) només hi ha una autèntica i trista realitat: la vexació constant de la dona o de la menor, l’aprofitament de la seva precarietat i la seva explotació sense cap mena de mirament a milers de quilòmetres, lluny de coneguts i de referents.

Perquè, escoltin... un s’imagina (vol imaginar-se vaja) que no és el mateix triar ser puta que veure’s obligat a ser dona prostituïda:

- Una, la primera, la puta ho pot fer per diversos motius, i en canvi l’altra, la prostituïda, segurament no li han donat opció a plantejar-s’ho.

- Una, podrà treballar per ella mateixa i obtindrà rendibilitat del seu cos, fugint de màfies i proxenetes. L’altra, justament aquest submón serà l’únic món que coneixerà allunyada de la seva terra i els seus coneguts i no en veurà mai ni cinc.

- La primera pot arribar a controlar el seu ambient i lloc de treball, allunyant-se de problemes mèdics o contagiosos; la segona, pobra desgraciada... klinex, ampolleta d’aigua i un descampat per endavant.

- La puta podrà viure, si vol, mimetitzada en la societat, i assistir a la Universitat sense que ningú a excepció dels seus triats clients, sàpiga qui és de debò. La prostituïda, no pot (no li deixen) mirar els ulls de ningú... bàsicament perquè els pot tenir blaus de tantes osties o ullerosos de tant plorar.

Anar de putes.... futuda frase fàcil que té més verí del que sembla.

Puteros: en cas de veure’s en l’aprieto d’una parranda salvatge, una juerga imprevista, o una gresca passada de voltes, triïn de poder anar de putes... no de contribuir a prostituir dones ni nanes, ni per acció ni per omissió.

Estiguin bonets i preparin el tió.

18.12.09

El senyor gerent alimenta als afamats

.

El paradís, Paradís o Infern, o res, el que passi després de la mort ens interessa molt menys del que generalment es creu, la religió, senyor filòsof, és un assumpte de la terra, no té res a veure amb el cel, (...) (Pàg. 35)
Saramago, José. Les intermitències de la mort.
Barcelona: Edicions 62, 2005


Tots dos escoltaven ajaguts. ¿Ho podràs fer quan arribi el moment? Quan arribi el moment no hi haurà temps a per a res. Ara és el moment. Maleeix Déu i mor. ¿I si no dispara? Ha de disparar. Però ¿i si no dispara? ¿Podries esclafar aquest estimat capet amb una roca? ¿Hi ha al teu interior un ésser que desconeixes? ¿Podria ser? Abraça’l. Així de simple. L'ànima és profunda. Arramba-te'l. Besa'l. De pressa. (Pàg. 96)
McCarthy, Cormac. La carretera.
Barcelona: Edicions 62, 2007



Echo Lawrence (Joc d'Accidents): Escolteu-me. Rant solia dir a la gent: "Ets una persona diferent per a cada persona que has conegut". A vegades Rant deia "Només existeixes a través dels ulls de l'altra gent". Si tinguéssiu intenció de gravar-lo una sentència a la tomba, l'adagi que més li agradava era: "El futur que tindràs demà no serà el mateix futur que tenies ahir".

Shot Dunyun (Joc d'Accidents): Això és caca de la vaca. La frase preferida de Rant era: "Hi ha persones que quan neixen ja són éssers humans. Els altres triguem tota una vida a arribar-hi".

Bodie Carlyle: Recordo que Rant solia dir: "Mai no serem tan joves com aquesta nit" (Pàg. 29)
Palahniuk, Chuck. Rant: la vida d'un assassí en sèrie.
Barcelona: Empuries, 2007


Als meus companys els va sorprendre que plegués, però cap no va intentar fer-me canviar d’opinió. Un cop vaig fer el pas, em vaig adonar que no era tan difícil com em pensava. Si t’ho planteges seriosament, al món no hi ha gaires coses que no puguis deixar. De fet, potser no n’hi ha cap. I un cop comences a deixar coses, et vénen ganes de deixar-les totes. (Pàg. 127 -Els gats menjahomes)
Murakami, Haruki. El salze cec i la dona adormida.
Barcelona: Empúries, 2008



Ningún miedo logra resistir al hambre, ni hay paciencia que pueda soportarla. La repugnancia sencillamente desaparece cuando llega el hambre, y en cuanto a la superstición, creencias, y lo que vosotros podríais llamar principios, pesan menos que una hoja en medio de la brisa. ¿Sabéis lo diabólica que puede ser una inanición prolongada, su tormento exasperante, los negros pensamientos que produce, su sombría y envolvente ferocidad? Bueno, yo sí. Le hace perder al hombre toda su fortaleza innata para luchar dignamente contra el hambre. Indudablemente es más fácil enfrentarse con la desgracia, con el deshonor, con la perdición del alma, que con el hambre prolongada. (Pàg. 87)
Conrad, Joseph. El corazón de las tinieblas
Barcelona: Comunicación y Publicaciones, 2005
.

15.12.09

El senyor gerent es tira pets



Si, i aquests fills de puta també....
O... que us pensàveu, que cagaven mel i roses?

Doncs, no, no... us asseguro caguen i pixen igual que la resta, i si convé, deixen els calçotets ven arreglats. Al senyor gerent ja li agradaria veure i comparar (que no olorar) els putos calçotes blancs aquestos amb els seus després de 14 hores de suors, pets, gratades de cul i hemorràgies anals vàries.

Compreu cony, compreu, que és Nadal i tot val...colla de filldeputes...

7.12.09

El senyor gerent els ofereix uns minuts musicals

.-
Res, nomès quatre paraules i uns quants minuts musicals per tal de denunciar que la modernor d'avui en dia no és més que la vigència del passat. Que la música de masses (el puto mainstream), ampliament acceptat-pagat-consumit, té sovint un origen local i particular que s'oblida/es difumina/s'evita per la indústria musical (sí, sí, aquella que ens reclama els drets dels putos autors).


I si no, una mostra.... Whiskey in the jar, una canço que encanta al senyor gerent i que va sentir per primer cop de la mà de Metallica.



Que cabrons, els U2 de merda, també la foten en el seu repertori (clar, també toquen a Irlanda, els mamons...)



Collons, però si els Thin Lizzy ja la tocàven als 70's, i els Grateful Dead també....
la mare que em va parir !!!!




Redéu....però si això té més anys que Matusalem... Els Dubliners ja estan afònics de cantar-la des de fot molts i molts anys... Arqueologia musical en estat pur !!!



QUÈ QUEDA PER INVENTAR?

P.D. Aprofitant el moment, el senyor gerent es caga en els programes de tendències, en els coolhunters, en els moderns que es dediquen a descobrir el més "fashion", en la revista Rolling Stone, Rockdelux i similars...queda clar que tot és paper mullat... Fills de puta.


Inventari: la cançoneta de marres, ... i el que diu la lletra
.

5.12.09

El senyor gerent no ho acaba d’entendre

.
Segurament, si viuen pel rodal de la puta gran Barcelona, més concretament a les seves barriades o al cony de cinturó industrial tant nostrat, hauran vist en places, descampats, i similars, grupets sospitosos de iaios (en primera instància, després s’hi ha afegit parats, i quillos joves) amb un paquetet amb nansa a la mà.

En aquest paquetet, hi ha una gàbia amb un canari marejat.

(dos minuts per què reflexionin al respecte i es facin a la idea)

Aquesta activitat és un hobby, és un crim contra l’animal o és una quedada?, perquè portar amunt i avall el puto canari, tancat amb una protecció de roba perquè no vegi res, deu ser allò que en diuen, un “mal viatge” per la bestiola.

D’altra banda, el tema de la puta funda. Tot un monument al mal gust.
N’hi ha de discretes, però n’hi ha de banderes espanyoles, escuts del Betis, i fins i tot, amb el puto toro de raça…. (llavors, el canari no és més que una excusa per poder passejar els colors de la pàtria, sigui quina sigui?).

Després arribem al moment, en que l’amo, ja fart de patejar pel carrer, es troba amb els seus col·legues de hobby, i el que fan es obrir el toldo de la gàbia i posar el canari al sol, mentre ells es foten la cerveseta, el pitillo, i la fan petar. El senyor gerent. s'ho poden ben creure, ha arribat a veure canaris a la gàbia, i aquesta penjada de les branques dels arbres (surrealisme total, vamos, una oda a la llibertat engabiada, digne de ser tema de tesis doctoral)

A més, i gran motiu de preocupació, si primer eren iaios que es devien avorrir a casa, ara ja són xandaleros joves, (quillos, canis, rapats, bakalas...) que tenen canari i cotxe tunejat (o amoto artesanal feta de troços). I mentre cuiden l’animal i es preocupen pel cotxe, fan fotent escopinades i gargalls i llencen la merda que no volen per a ells a terra.

Ells, vells - parats - quillos, ho deuen trobar normal. El senyor gerent no gaire. I vostès?

Estiguin bonets.

2.12.09

El senyor gerent té la tita petita

.
El senyor gerent, seguint amb la seva labor divulgativa entre la canalla d’avui en dia, ha de passar pel mal tràngol de fer servir aquesta mena de títols als seus posts per congregar i així poder documentar al populatxo i a d’altres fills de puta en edat tendre, sobre temes que de segur que son de la MIDA del seu interès.

En tot cas, i per reprendre el fil de la qüestió,....Sí, és així, la té petita. Perque...(moment de reflexió) ...companys, de què serveix mentir, desviar l’atenció, atribuir-se mèrits anatòmics que no són certs?. Per què vanagloriar-se de monstruositats mutants que fan fugir les femelles? D’ereccions amorcillades per la manca de reg sanguini? En definitiva, de decepcions de mig quilo?

Si en el sector de l’automòbil, els utilitaris petits han trobat el seu nínxol de mercat, el senyor gerent reclama un tracte igual en el mercat de les fèmines. Perquè, noies, lo petit, és lo més ben parit. Tendresa, repte, carinyo,.... sensacions úniques que només un nabo petit pot aconseguir.

Però és que a més, malgrat tenir-la nyaja, el que no farà mai el senyor gerent serà comprar-se un aparell extensor de rabos. Els han vist mai vostès? Foten una mica de por. Semblen una mini guillotina de butxaca (bé, de collonera).


El que de veritat fascina al senyor gerent és l’empenta empresarial provocada per les pretensions sobre la mida de la titola del ciutadà anònim. Empreses de tota mena i condició, (unes amb una pàtina pseudo-mèdica, altres ni es molesten en dignificar l’estafa) ofereixen mètodes, píndoles, bombes d’aire, extensors, pesos, ....Tot un inventari paranòic d’artilugis dedicats a la glòria extensora del RABO de l’home mancat d’autoestima (què deuen pensar les dones de nosaltres?).

El que reconforta al senyor gerent però (mentre es toca la tita) és que ell no és l’únic que ofereix al món un apèndix viril de talla L..., futeu una ràpida cerca al Google amb termes com penis, allargament, extensor, i similars i ho veureu, fills de puta.

A tot això, el senyor gerent es pregunta: i perquè no un extensor de cervells? Segur que a algun fill de puta d’aquests que n’estan tant del seu nabo, els hi faria una mica de falta. De fet, la natura és MOLT sabia (et dona d’aquí, i et treu d’allà).

Bé, estiguin bonets i no es toquin gaire les seves tites a poder ser.
D’on collons ha sortir aquesta imatge? del final
.

28.11.09

El senyor gerent vol deixar les coses clares

.
CITA ANATÒMICA
L'ull és l'òrgan encarregat de la recepció dels estímuls visuals, compta amb una arquitectura exquisida i altament especialitzada producte de milions d'anys d'evolució. (Wikipedia)

CITA PSICOLÒGICA
-¿Científicamente también me puede explicar cómo se inicia el deseo sexual?-Aquí hay mucha controversia y además hay que puntualizar que en el enamoramiento se dan unos condicionantes culturales y sociales importantes. Pero hay dos elementos fundamentales que influyen en la atracción. El primero es visual, los humanos tenemos un cerebro muy visual y te puedes enamorar de una persona que por ejemplo sale en una película. Y el otro elemento que influye es el sistema olfatorio, que parece ser que tiene una gran importancia en el deseo sexual y la capacidad de reconocer el atractivo de la persona querida. (La Vanguardia)

CITA FEMENINA
Todo el mundo se somete a miradas, pero esto con mayor o menor intensidad según las posiciones sociales y sobre todo según los sexos. En efecto, una mujer está más expuesta a existir a través de la mirada ajena. Por eso la crisis de adolescencia, que tiene que ver justamente con la imagen de sí que se brinda a los demás, es a menudo más aguda en las jóvenes. Lo que se describe como coquetería femenina (¡el adjetivo está de más!), es la manera de comportarse cuando se está siempre en peligro de ser percibido. (Mujeres sin fronteras)

CITA CONCLUENT
¿por qué los hombres miran a todas las mujeres?
Te dare unos cuantos motivos:
1- Porque tenemos ojos en la cara y sirven para mirar.
2- porque es un acto reflejo e instintivo.
3- Porque al ser un acto reflejo e instintivo no se puede juzgar ni sacar ninguna conclusion como las que tu sacas.
4- Porque todas tus quejas tienen su raiz en tu excasa autoestima y tu inseguridad respecto a las demas mujeres.

5- Porque es normal que los hombres miren a las mujeres (y las mujeres a los hombres)
6- Porque seguro que tu tambien miras lo que te gusta o lo que te parece atractivo(como todas).
7- Poque es mas comodo (y mas absurdo) tener esa actitud infantil, que razonar como una MUJER MADURA y pensar que por mucho que mire si esta contigo es porque te quiere a ti. Por mi puedes seguir con tus celos de niña de primaria pero sois muy pesaditas con este tema, de verdad
(En femenino)

En fí, ja ho veuen, qui estigui lliure de pecat que foti la primera ullada...
Estiguin bonets i no s'encostipin.
.
.

25.11.09

El senyor gerent té molta mandra



Doncs sí...

Li fa mandra anar a votar
Li fa mandra utilitzar els transports públics
Li fa mandra fer cues
Li fa mandra sortir de nit
Li fa mandra la música electrònica
Li fa mandra les camises estretes i els pantalons cagats
Li fa mandra les ideologies, del color que siguin
Li fa mandra menjar light
Li fa mandra el sentimentalisme
Li fa mandra tant els tatuatges com els piercings
Li fa mandra els nacionalismes
Li fa mandra entendre els xavals d’avui
Li fa mandra els videojocs i s’aficiona al blogs
Li fa mandra dir i fer el mateix que els seus pares li deien ara fa...
Li fa mandra TV3
Li fa mandra fer i rebre regals
Li fa mandra pensar gaire quan va al cinema
Li fa mandra el futbol
Li fa mandra celebrar aniversaris, sobretot els de 40è aniversari, quina filloputada !!!

En definitiva, al senyor gerent li fa mandra sentir el xiulet de l’edat per començar la segona part del partit de la vida.

Estiguin bonets i facin bondats.
I si surten de nit, ni beguin, ni fumin, ni vagin amb donotes.
.

22.11.09

El senyor gerent va a la biblioteca

,
Era demasiado honesto, Tom, y eso acabaría por perderle. Creía que haciendo el bien se cosechaba el bien, y en cambio esto sólo ocurre por casualidad. Lo único que importaba era vengarse, y vengarse de la manera más implacable posible. (Pàg. 69)
Vian, Boris. Escupiré sobre vuestra tumba.
Barcelona: Circulo de Lectores, 1989



(...) Ustedes, representantes de la prensa, critican al Departamento de Policía como si sólo él, en un mundo lleno de pureza, sufriera del mal de la corrupción. Todas las instituciones humanas son falibles, y también el periodismo lo es, aunque ustedes, sus paladines, se resistan a admitirlo. (Pàg. 14)
W.R.Burnett. La jungla de asfalto.
Barcelona: RBA Libros, 2008


IOCASTA: Què pot témer l'home que viu dominat pel destí i no pot preveure res amb certesa? El millor és viure a l'atzar, com cadascú pugui.
(Pàg. 85) 950-975. Episodi III
Sòfocles. Èdip Rei.
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005


(...) Dona, la vida és moda,
ja ho sabies.
D'avui ençà s'imposa
l'escondida faiçó de la nuesa
cap a la línia òssia
fins a la pols primera i última.(...)
La Cita. TERRA DE NAUFRAGIS.1956 (Pàg. 86)
Quart, Pere. Antología
Barcelona: Lumen, 1980


“(...) No siguis mai benèvol amb cap dona ni li revelis tots els pensaments que hagis meditat; quan li expliquis alguna cosa, amaga-li’n sempre una altra.” (Pàg. 274)
Homer. L’Odissea.
Barcelona: La Magrana, 1998


Però i què! Jo ja era lliure. Lliure, és la paraula que es fa servir per als homes. De les dones que han trencat les seves relacions o el seu matrimoni es diu que estan soles. (Pàg. 16)
Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu
Barcelona: Edicions La Campana, 1995
.

14.11.09

El senyor gerent "quiere ser millonario"

Qualsevol de les respostes és, sens dubte, correcte, però sàpiguen que si trien l’opció D, el senyor gerent podrà:

*
obrir una delegació del seu taller a Santa Coloma per tal de fer front a les comandes de la nova línia de producció Barbie

* enllustrar qualsevol partit polític, amb el propòsit de mantenir-los cecs, sords i muts..., autistes en definitiva.

* passar-se pel forro qualsevol ideologia en pro d’incrementar exponencialment els saldos dels comptes a Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Penedès, per tal que els consells directius d’aquestes entitats (en part , com no, polítics), no s’oblidin d’enviar un pernilet per Nadal

* no tenir cap mena d’escrúpol ni cap rèmora ètica davant la família ni coneguts (si s’ha de fotre al gendre, se’l fot, i si toca donar pel sac al consogre, se li dona pel sac)

* incrementar la plantilla del nou taller de Santa Coloma, amb els proletaris rapats amb ínfules de JASP

* signar acords amb Somàlia per obtenir a preu de ganga, les mercaderies dels vaixells piratejats i un cop aquí, vendre’ls als floreixents negoci del carrer Trafalgar

* anar a passar els caps de setmana a Sant Andreu de Llavaneres

* passar-li un sobre untat al Sr. Josep, perquè parli amb el seu profe i modifiqui una cepa de la Grip A i creï la Grip Ñ, per difondre-la a les unitats ginecològiques dels principals hospitals espanyols

* comprar una partida de Tamiflu caducat per Internet per oferir una cura miraculosa als principals hospitals espanyols

* amistançar-me amb el “Bigotes” de turno, i aconseguir anar ben vestit amb trajos gratis

* dominar el valencià per si les mosques.

En fi, la llista és interminable, però en absolut inassolible. Tot és qüestió d’entrar en el cercle i convertir-se en un autèntic fill de puta.

Per cert, no s’oblidin d’anar a votar a les properes eleccions. Es el seu deure cívic.
Estiguin bonets.
.

11.11.09

El senyor gerent busca les diferències (II)



I vostés a qui triarien?



  • Un és alt i l’altre baix

  • A un se li suposa un recorregut professional currat i a l’altre també

  • Un té un somriure més o menys franc, i l’altre té un somriu fals, molt, molt fals (i molt estudiat)

  • Un piula, i l’altra també, però cada cop que obra la boca... cantaaa, vaya..

  • Un se’l veu proper, i l’altre està per sobre del bé i del mal (Déu només té un focus i l’il·lumina tot a ell)

  • Un és de comarques i ho reconeix (i ho gaudeix i ho explota i bé que fa), i l’altra,... l’altra és ciutadà del món, cosmopolita, guai, modern, merdós en definitiva,

  • A un li agrada jugar amb la seva barba, perilla i mandangues similars, i l’altre va afaitat de “culwater”

  • Un cansa, (i molt), però encara t’hi pots quedar enganxat de tant en tant; l’altre no cansa, no…fa cagar.

  • Un és ell i la resta de l’equip, l’altre és ell, ELL, EEELLL i punto

  • Un te mancances capilars, i l’altre es la puta viva imatge Sunsilk

  • Un sembla tenir un sentiment polític/ideològic contingut, i l’altre ho esbomba als quatre vents

  • Un està al capdavant d’una empresa privada, i l’altra està al capdavant del sector cinematogràfic del país (calia??)

  • Un no sé si a anat mai a Los Angeles, i l’altra hi va anar l’altra dia representant un col·lectiu, però sortint ell sol a les fotos.

  • Un s’inventa paraules en catalinglish i no passa res (tots ho fem), i l’altre, òstia l’altra, dicció Oxford, nen!!

  • Un apareix en produccions estil Torrente i tampoc no passa res, i l’altre apareix en pel·lícules profundes, de reflexió, de pensar, de pensar, de pensar en fotre el camp d’una puta vegada.

  • Un es gafapastista i l’altra també (ara sí, ara no, ara sí, ara no...)

Apa, estiguin bonets.

Inventari: el petit, l'alt
.

8.11.09

El senyor gerent els convida cuinar

.
El senyor gerent els presenta un plat senzill i ràpid per aconseguir música per le patillé.

Tres ingredients bàsics:

- sputifly (en la versió bàsica gratuïta)
- pixbox (si és que són clients de la Timofònica) o qualsevol P2P (emule,....), o fins i tot, el Itunes cabron.
- tunebite (versió craquejada)

Passos:

1 - Localitzi aquella peça musical, composició, canço, sainet, o el que sigui, a l’sputifly. Pot tastar-la abans, per cerciorar-se que és el que vol i la versió que requereix.

2 - Obri el seu pixbox, procuri que estigui a la temperatura ideal, faci la mateixa cerca que ha fet a l’sputifly, i descarregui l’arxiu (si es tracta d’una canço) o l’àlbum sencer.

3 - Un cop l’arxiu s’ha fet i s’ha refredat, posi’l sobre el marbre, i agafi el seu tunebite. Passi-li suaument pel conversor de formats, i...

4 - ...ja podrà disposar del seu plat musical preferit, gratuïtament i completament desprotegit, sense putos DRM.

Notes del xef
:
Vostè pot utilitzar també les xarxes P2P per trobar el seu plat preferit, de manera que en la majoria de casos, s’estalviarà el tercer pas de la recepta, però potser li sortirà una mica amb gust de recremat, sobretot en quant a qualitat de só.
Malgrat tot, si decideix procedir per aquesta via, doti’s d’un bon desinfectant, doncs a la cuina informàtica no estan mai de més.

Calories del plat:
Depèn del seu apetit. Aquest plat podrà representar la compra d’unes quantes unitats de discs durs portàtils, o USB d’alta capacitat. Vostès decideix i vostè mesura la seva cintura.

Estiguin bonets, i tàpint-se aquesta nit, que fotarà fred.


Inventari: DRM, Sputifly, Pixbox, Tunebite
.

7.11.09

El senyor gerent es compra un microscopi

.
El senyor gerent s'ha comprat un microscopi. Ha fotut una escopinada a la plaqueta i s'ha possat a observar ràpidament.

I el que ha trobat és un món de microbis malparits que viuen i es reprodueixen en un medi hostil. Una metàstasi ideològica que pot provocar un colapse en el cos en que habita. Una infecció pudent d'odi contingut que fins ara no s'ha pres seriosament...

El senyor gerent, respirant feixugament, i amb el cor accelerat; ha aixecat el cap del microscopi, s'ha fregat els ulls, i ha apagat el porret de Maria Lluisa al cenicer.

Passin-ho bé. I no es droguin.
Estiguin bonets.

3.11.09

El senyor gerent perd un referent

.
El senyor gerent no ha estat mai un fan del cinema espanyol en blanc i negre, sobretot d’aquell que, quan només hi havien dos canals de TV, era gairebé l’únic que podíem arribar a veure i que a casa, s’hi referien com a “espanyolada”.

En tot cas, sí que hi havia un actor que li cridava l’atenció, tant pels seus papers còmics, com també pels seus papers dramàtics. Era, ja us ho podeu imaginar, el senyor de la foto; un senyor baixet, tirant a lleig, vestit discretament amb un trajo vulgar, sempre definit per un bigotet peculiar i que es movia per les pelis, amb una veu molt característica i amb una mímica força nerviosa i especial.

Per això, el senyor gerent vol tenir un petit i modest record per una figura que el va acompanyar en la seva transició de nano a adolescent, a les tardes de dissabte a Sesión de Tarde, amb comèdies desenfadades, tontes si voleu, casposes moltes vegades, però sempre de record fràgil. Un actor que va permetre al senyor gerent, accedir al món del cast destape femení de finals dels 70. Un personatge que també, per què no, va inspirar el vestuari del senyor gerent.

En definitiva, la viva caricatura de l’espanyolet de les èpoques més fosques, i també de l’evolució social d’aquest mal anomenat pais en els que ens veiem obligats a viure.

Estiguin bonets.
,

31.10.09

El senyor gerent busca les diferències

.
Des de sempre, la religió ha confós al senyor gerent. Això d'oferir la galta perquè et fotin un mastegot, no ha cregut mai que sigui cap bona solució.

En tot cas, hi ha un element folklòric de certes religions que té anguniat al nostre senyor gerent i que li produeix certa grima: la negació de la dona mitjançant la vestimenta.



Per exemple, a primer cop d’ull, sembla que no hi hagi gaires diferències entre, musulmans afgans i catòlics espanyols:

- d’una banda, una societat amb fort component religiós pertorbador embolica les seves dones per temes purament masclistes, fomentats per una minoria amb creences radicals,

- d’altra banda, una secta religiosa que ha arrasat en els hits parades de les creences humanes, durant els darrers 20 segles, en un puto estat definit com aconfessional, embolica les seves feligreses per temes també purament masclistes (i sinó que li diguin a una tal EVA).

En tots dos casos: la dona es fot i particularment en el cas afgà, la dona es fot i es refot.

Per tant, el senyor gerent es pregunta: són tant diferents? O és que és cert que els radicalismes s’acaben finalment trobant?

Doncs sí, és evident que hi ha una puta diferència. Una diferència de pes. Una diferència, que, siguis de la secta que siguis, clama al cel: Per la musulmana: 100 % imposat, per la catòlica: 100 % voluntari

Psst!! El senyor gerent només li queda dir que “cagu’m déu i amb tot l’estol d’àngels fills de puta i profetes mal parits”



Estiguin bonets.

P.D. Per cert, seguint amb el tema barbie, aquí el senyor gerent els hi deixa una altra: La barbie monja guarra.


Inventari: Hiyab, Obediència, D'on he tret algunes de les putes imatges, i d'altres...




26.10.09

El senyor gerent juga a nines

:
El senyor gerent, sempre atent a les oportunitats de mercat, sobretot ara que s’acosta la temporada alta en el sector de les joguines, vol establir una joint-venture amb Mattel.

La línia de negoci que vol proposar el senyor gerent a l’esmentada putinacional, és la d’ampliar la gamma de nines barbies per tal de fer-les més d'acord a la realitat actual i conferir a les nines uns valors i una sensibilitat més propera a les expectatives socials actuals

Així, la proposta que properament farà arribar el senyor gerent a l’esmentada empresa serà:




I que consti, fills de puta, el senyor gerent ho fa tot pel putu altruisme i sobretot:

A - en pro de la societat i per tal que la quitxalla disposi de models referencials de conducta per al seu creixement personal.
B – en pro d’ampliar el planter d’odisfèrics

¿Creuen vostès que el senyor gerent podria ampliar encara més aquesta proposta pedagògica?

Estiguin bonets.

19.10.09

El senyor gerent avui té l'estomac una mica pesat


Moment 1:
El senyor gerent avui al matí va a esmorzar al bar de la cantonada i veu, sense que el vegin, com cau una peça de pa a terra a la cuina (un terra llardós, d’una cuina de bar llardosa). S’atura i discretament es queda a mirar què passa. I què creuen que passa, mamons?


Efectiviwonder, la cambrera de torn, baixeta, gorda, malfotuda i xenxa (com marquen els canons), l’agafa, i sense ni tant sols espolsar-lo, el torna a deixar a la pila de bocates per fer... (no sé, la xona podria haver fet alguna cosa.... simplement llençar-lo)

Moment 2:
El senyor gerent s’està llegint “Club de Lluita” i en un moment donat, l’autor explica que en un recepció que li van fer, un cambrer li va confessar (i es vanagloriava) que escopia i es pallava en els plats (ergo est, fer-se palles) de forma habitual cada cop que un famós anava al restaurant en qüestió, a l’igual que els personatges de l’esmentada novel·la, de la qual, es veu que el cambrer fill de puta n’era un gran admirador.

Moment 3:
Hòstia, tot això li fa venir un flashback al senyor gerent i tot d’una s’enrecorda que, durant 12 mesos, en la seva joventut, el refotut Estat el va convidar a un ball de disfresses i el van fer vestir un uniforme. Llavors, entre la resta de “convidats” al ball, es parlava de que, el nostre benvolgut Estat, ens beneïa la llet de l'esmorçar matinal amb una mòdica ració de bromur, suposadament, per fer defallir les alegries trempaires del personal.

En tot cas, ...no s’han trobat mai que en plena mastegada de qualcosa que s’hagin portat a la boca en algun lloc de restauració pública, tenen un moment de defalliment i de sospita, davant una densitat estranya, un gustet fora de lloc o un petit element amb una textura completament diferent, que s’entrebanca alegrement per les seves llengues?


Sopin de gust i tàpint-se, que aquesta nit fotrà fred.




,

17.10.09

El senyor gerent fa pedagogia

dd





Llegiu, pudrits, llegiu...








Perquè un home sigui distintivament i absolutament moral, ha de ser una mica estúpid. Perquè un home pugui ser absolutament intel·lectual, ha de ser una mica immoral.

(Barao de Teive: Textos / Pàg. 77)
Pessoa, Fernando. L’hora del diable i altres ficcions Barcelona: Proa, 2000

___________

Per què existim? No és pas el meu problema. Existim. Es tracta de no adonar-se'n, d'agafar impuls, d'anar d'una tirada fins a la mort.
de Beauvoir, Simone. Les belles imatges.Barcelona: Edicions 62, 2008. Pàg. 43
___________


M'imagino que, quan em miren, em censuren la presència: on vas tu, amb els teus vint-i-quatre anys de mè?, i no saps si cal acotar el cap demanant perdó, perquè les generacions volen i abans que te n'adonis has canviat els pantalons curts de nin conformista per les primeres arrugues al voltant dels ulls, i la il·lusió de la primera grifotada ha deixat pas a la indiferència total davant qualsevol experiència de les que abans t'haguessin tornat boig. Vet aquí la vellesa. (Fum)
Monzó, Quim. -Uf, va dir ellBarcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1978. Pàg. 56
___________

No cuenten nunca nada a nadie. En el momento en que uno cuenta cualquier cosa, empieza a echar de menos a todo el mundo.
Salinger, J.D. El guardián entre el centenoMadrid: Alianza Editorial, 1978. Pàg. 226


Inventari: Llegir és sexi
lll

12.10.09

El senyor gerent compleix un somni

:




Divendres, 9 d'octubre de 2009.
Vespre tranquil a Razzmatazz.

Diva alemanya encostipada que puja a l'escenari i ofereix una actuació professional i força eclèctica tot i que segurament no passarà a l'història.

Barreja de gèneres interessant al llarg d'hora i mitja, i alternància de pocs temes clàssics (però collonuts) amb coses noves que no entenc gàire i que vaig aprofitar per anar a fotre la cervesa.

La veu de la diva (tot i l'encostipat) a proba de bombes. A l'igual que el detall decoratiu del cap, que li va aguantar tot el concert.

Sala força plena, que tot i aplaudir a la diva en totes les cançons, no va corejar gaires temes.
El senyor gerent, satisfet.

.

9.10.09

El senyor gerent i els putos gossos


Apreciats lectors,

el senyor gerent avui no té gaire esma d'escriure. Passejant pel seu puto poble s'ha trobat, tot d'una, davant una botiga de mascotes on hi havia això que veuen a la imatge:

G E L A T S P E R A G O S S O S


El senyor gerent ha estat, és i serà un malparit, un irreverent, o el que vulguin..., però hi ha coses que creu que excedeixen l'enteniment i que atentent directament contra la dignitat d'aquesta merda de societat...si és que en cada alguna cosa.

Ostia puta,...que èn deu pensar un pare de familia sense feina, amb crios a casa i que passa per davant del cony de botiga i veu això?


Bé, passin-ho bé.
Estiguin bonets.

.

4.10.09

El senyor gerent troba que hi ha massa merda a tot arreu






De fet, el senyor gerent es refereix bàsicament a la merda física, la porqueria, les deixalles, i tot allò que a la gent li cau de les mans o de les butxaques sense donar-se’n compte, els molts cabrons...

Per exemple, us heu trobat mai sols en una cuneta de carretera?. El senyor gerent sí. Resulta que va voler sucar el melindro amb la nova secretària que té
però aquesta, al veure les intencions de l’amo, el va fotre baixar a cops de bolso i el va deixar a terra, enmig d’enlloc. Bé, si, en una cuneta anònima.

I mare meva, allò semblava un inventari kafkià de la raça humana. Ens els aproximadament 2 km que el senyor gerent va fer a peu, es va trobar:

- un parell de pneumàtics
- innumerables fulls de diari
- tres niñes mutilades
- dues sabates (no del mateix parell)
- unes quantes ampolles de plàstic
- unes quantes ampolles de plàstic plenes de pixats
- clinex a mansalva (amb salsa i sense)
- algun rastre de condó...
- colilles, burilles, ......
- paquets de tabac (buits, clar)
- un ram de flors de plàstic (segurament en memòria d’algú que va frenar tard)
- boles de paper de plata....
- tres tapacubos
- animals sense identificar mig pudrits (mitja dotzena, entre rates, gats i esquirols)

La mare que els va cagar.... La gent és porca de collons. Una cosa es trobar-te un tapacubos (a qui no se li ha escapat mai? Al senyor gerent sí i jura per Déu que va parar el cotxe i el va anar a recollir,....la pela tu!!) o aixafar un puto bitxo que se’t foti al mig de la carretera, però l’altre és arribar a perdre una sabata en mig del no-res.

Collons, per un argument de novel.la no? De fet, vaya tela pensar en com ha anat a parar tot això a la cuneta...

En tot cas, la gent, tots nosaltres, som uns putos porcs. Per activa i per passiva. El senyor gerent té molt clar que cada dia que passa, la gent és una mica més egoista i això es reflecteix en la merda que trobem per tot arreu.... Pfff que el que vingui a darrera ho reculli si vol....

Passin-ho bé.
Estiguin bonets.

3.10.09

El senyor gerent comparteix una lectura



Al senyor gerent li agradaria compartir un llibre amb vosaltres…no patiu, no es tracta del puto Larsson amb les seves putes llaunes de gasolina i mistos que s’encenen I s’apaguen amb tanta ventolera…. El molt cabron.... No, no, el senyor gerent té per norma no tastar més d’un llibre “iogurt” a l’any.

En tot cas, el senyor gerent, quant tria les seves lectures o fa d’una manera amb la que s’assegura no llegir res que sigui tendència o mainstream,...

El senyor gerent es tria ell mateix els llibres. No vol que li triïn. Ell el que fa és aparèixer a la biblioteca (els llibres són massa cars per comprar-los i a més, collons, ocupen molt de lloc a casa) caminar aleatòriament per entre les lleixes i triar-ne una a l’atzar. A partir d’aquí torça el coll i comença a llegir títols en vertical. Quant troba algun títol suggerent, o quant li fa mal el coll, para i treu el llibre de la lleixa. En llegeix la contraportada, valora la imatge de la portada, en llegeix les quatre o cinc línies del principi, valora quant tardaria a llegir-lo, vigila quin cos de lletra s’ha fet servir, ... a vegades inclús l’olora.... i si tot això el compensa o li fa pensar que val la pena llegir-lo se l’emporta a casa. Vaja, una mica com Italo Calvino.

En tot cas, d’aquesta manera ha descobert a Slawomir Mrozek. Un polonès que escriu contes i que recorda al Pere Calders, per la seva frescura, ironia i mala llet. Llegiu, pudrits, llegiu:

Vaig trobar un subjecte que sense més ni més em va engegar un mastegot. M’hi vaig voler tronar, però el bé es va ensenyorir de mi; de manera que em vaig controlar, vaig parar la galta dreta cap a ell i vaig dir:
- Ara en aquest costat, sisplau.
- ¿Què passa? ¿És masoquista, vostè?
- No, cristià.
- Tant li fa. Personalment no tinc res en contra dels cristians.
- No m’ha entès bé. Un precepte cristià diu: “A qui et pega a la galta dreta, para-li també l’esquerra.”
- ¿Perquè no faci tan mal?
- No, perquè continuïn pegant. És a dir, en senyal d’humilitat. ¿Comprèn?
- No, però després de tot no és cosa meva.
- Doncs pegui. A la dreta, perquè a l’esquerra ja ho ha fet.
- Però és que ara no en tinc ganes.
- Faci-ho per mi... Comprengui’m: com que ha he entrat en el camí de la virtut, voldria treure’n algun profit. Si no, tot aura estat en va; només es podrà dir que m’han inflat els morros i prou. Un cosa vulgar, sense cap mèrit.
- Estic cansat.
- Una sola vegada, perquè faci joc. Posi’s en la meva situació: els resultats a mitges no són resultat i jo ja tinc a favor meu el cinquanta per cent. O em pega a les dues galtes o no haurà servit de res.
- Bé... per què no. Però a la dreta és més difícil. No sóc esquerrà.
- ¿Potser amb un peu?
- ¿Amb un peu a la galta? Em sobrevalora. No hi arribaré.
- Em podria ajupir
- Però aleshores perdria embranzida. A més, si el que li importa és la simetria, amb un peu no és el mateix que amb una mà. El cop és diferent.
- ¿I si tornéssim a començar? Ara només amb el peu.
- ¿Com?
- Jo em tombo, vostè em venta una puntada de peu, després jo em torno a tombar i vostè em torna a ventar una puntada de peu.
- Vostè és un ingenu. Qualsevol criatura sap que l’home no té el mateix el darrera que al davant. Això tampoc seria simètric.
Em vaig entristir. Ell tenia raó.
- Ja ho tinc- vaig dir després de reflexionar una mica- He trobat la solució. Hi ha un altre precepte cristià que diu: “A qui et pega amb una pedra, torna-l’hi amb pa.” Agafi aquesta pedra, això mateix, i no és gens petita, i tiri-me-la. Jo li donaré pa a canvi.
- ¿En porta a sobre?
- No, però hi ha un forn passada la cantonada. Hi vaig corrents i en porto cap aquí.
- No m’agrada gaire, per això de tirar el pa. No està gens bé llençar pa, és un do de Déu.
- Però el manament ho diu ben clar.
- D’acord. Però ¿i que passa amb aquest mastegot que ja té invertit?
- Que hi farem! Aquell negoci no ha sortit bé, comencem-ne un altre. El comptabilitzaré com a pèrdues i ara el primer moviment és seu.
La pedra era realment força considerable i hauria d’haver-me proveït de pa abans de començar tota l’operació, ja que de camí cap al forn anava de tort a causa del cop de pedra al cap.
- Un pa de quilo, siusplau –vaig dir al forn.
- No hi ha pa. Només queden pastes.
Això no estava previst. Però després de tot una pasta també és pa. Vaig comprar, doncs, unes quantes pastes i vaig tornar amb el meu company de joc que, s’ha d’admetre, m’esperava pacientment.
- Ara li pego amb una pasteta i el deixo en pau.
Ja amb la primera pasta el vaig encertar entre els ulls. Va caure cap enrere i va deixar de moure’s. M’hi vaig acostar, tenia els ulls vidriosos.
Una pasteta dura de producció estatal té els seus avantatges.
Mentre m’allunyava, continuava sense moure’s. Ho tenia ben merescut, el molt fill de puta. ¿Perquè es ficava amb mi?


#
Inventari: Italo Calvino pàgina 17, Leer es sexy

#

23.9.09

El senyor gerent té problemes amb la seva lletra


Vostès saben escriure?. És a dir, el senyor gerent s’imagina que tots vostès saben escriure, llegir, i tocar el flabiol quant estan emprenyats. Però quant de temps fa que no escriuen un text amb bolígraf, llapis o estri similar, sobre un paper blanc immaculat?

Seber la tid, no troben que cada vegada més escrivim mitjançant l’artifici de tecles i pantalles, i menys embrutant-nos les mans de tinta, sentint un lleu dolor al canell i als dits, tot ondulant el paper per la transpiració de la mà?.

I no troben també que, quan ens veiem en la necessitat d’escriure alguna cosa en plan aquí te pillu aquí te matu, fotem una lletrota que te cagues?.

El senyor gerent, almenys, quan ha de prendre nota de quelcom que li pot interessar es veu embolicat en un garbuix de línies tortes, caràcters desajustats, lletres mal acabades, i marges traïdors que apareixen tot d’una.... sense parlar del tema dels putos accents, dièresis, i l’ortopèdia ortogràfica vària...

Al senyor gerent, que no ha lluït mai a nivell cal·ligràfic, se li ha plantejat aquesta qüestió quan avui, després de prendre nota d’una comanda del seu puny i lletra, ha penjat el telèfon, s’ha distret amb un altre tema, i quan a tornat a la nota, NO HA ENTES QUE COLLONS HAVIA ESCRIT ELL MATEIX. Collons, que vull dir que semblava àrab, hòstia....

I no, no és que el senyor gerent hagi fet mala lletra en aquell moment, perquè el bombonet de la secretària que ha fitxat, estigués precisament fent la “o” amb un canuto sota la seva taula del despatx (ja m’enten senyor Modgi). És perquè... collons, perquè fa mala lletra i punt.

El senyor gerent, però, no se’n sap avenir de la situació. És un problema de ser garrulo, o és un problema de senectud? Som Worddependents i aquest és el resultat de la nostra addicció? perquè quan escriu en català, sembla que ho faci amb àrab?

Collons, collons, ....el senyor gerent es rasca la barba, es tira un pet i tanca el llum de la tauleta de nit, una mica neguitós, reflexionant-hi...Alà és gran...

Estiguin bonets.


P.D.Em
temo que el senyor gerent no és l’únic. No s’amoïnin, però... vostès saben escriure?

15.9.09

El senyor gerent també parla catalinglish



Aquest matí, el senyor gerent estava repassant les comandes quant ha sonat un telèfon al despatx.
Distret, se l'ha penjat a l'orella i s'ha trobat com un junior executive saler manager d'alguna d'aquestes consultories que proposen moltes coses i n'encerten ben poques, el trucava des de London preguntant something about the items in the brochure...

No sé vosaltres, però el senyor gerent, que és una gran eminència per certes coses, no ho és pas tant pel tema spoken english...sobretot, així, agafat en fred. Per dir-ho clar i ras, no parla anglès sino catalinglish

Així les coses, el nostre senyor gerent anava passant del Yes, yes, we can cap al wait a few minutes amb phone again later fins a extingir la conversa.

Però aquesta tarda, després de la becaineta, el senyor gerent s'ha questionat el seu nivell d'anglès i s'ha preguntat quin ha estat el seu curriculum al respecte.

De fet, ha arribat a aquestes conclusions:

Formació reglada: 30 % (bàsicament, aprenentatge de gramàtica i normativa variada)
- de petit, academia infantil cantant tot lo puto dia el jingle bells (toqueu les campanes, podrits) i rudolph the red nose rainder (algo així com: caçeu el fill de puta del nas roig)
- de més grandet, a l'escola oficial d'idiomes on t'havies de fotre d'hòsties per entrar a fer un puto curs intensiu de 20 dies.

Formació no reglada: 20% (basicament, coneixement de vocabulari i locucions vàries)
- de sentir cançons, (uan, tu, tri, beee bap boluba,,,jis mai beibi...bi bap boluba...)
- de jugar a jocs de PC que no tenen la futuda versió en espanyol (Patton, Loom, Monkey Island i altres mandangues)
- d'internet i l'accés a tantes i tantes pàgines...
- de les pel.lis VHS en dual, pels que teníen la sort de tenir un video en estereo

Formació alternativa (és a dir, espavila't com puguis) 50 % i subiendo...
- dels programes pirates descarregats que peten una vegada i una altra i una altra,....
- dels craks pels programes pirates,
- de les instruccions per descrackejar el programa, amb el crack i que tot funcioni (j ja portem 3 formatejades de disc dur)
- dels drivers i codecs i altres merdes que nomès fan que petar l'ordinador cada 3 mesos i per tant, tornar-lo a formatejar.
- de totes les aplicacions online i web social (que n'hi diuen) que abans no està traduïda a llengues més nostrades, passen uns quants dies, mesos, anys...
- i finalment el millor mestre de tots, la font més seguida i la que més vocabulari ens deixa: les pelis de xones follant per tot arreu i follant-ho tot, de cap per amunt o de cap per avall, en sec o en mullat, de color blanc o de color negre... En fi, tota una escola...amb el seu corresponent "bocabulvari".

En tot cas, si demà torna a trucar el puto crack de London demanant info d'algun tema, el senyor gerent, ben cofoi, li podrà dir: Suck my dick, asshole

Estiguin bonets, i possin-se la flaçada.


P.D. Mentre estava pixocagant aquesta tarda, el senyor gerent també pensava, amb certa enveja, amb els cabrons que podien fer els seus pinitus en anglès, frances, o el que fos, durant l'estiu, ja fos lligant amb guirigais a la platja o anant de viatge pagat pels papes allende los mares. Putos cabrons...i jo amb el jingle bells dels nassos...

14.9.09

El senyor gerent li agradaria fer una suggerència a la Seguretat Social



Doncs sí, amics.
La suggerència del senyor gerent vindria a ser tal que: Perque cullons no li foteu la doctora al "House" i ens la porteu a l'ambulatori del costat de casa?.

No cal dir que seria un bé comú i bàsic poder veure lluïr a l'esmentada metgessa, quant canviés els llençols a un pobret afectat de la Grip A(prendre pel cul).










...I és que és tant reconfortant veure com els grans professionals efectuen el treball de camp amb aquesta entrega i devoció...

Bé, passin una bona nit.
Estiguin bonets.




7.9.09

El senyor gerent està abduït per un OVNI quillo




Aquest any, el senyor gerent ha tingut dues experiències traumàtiques, que amb la proximitat de l'11 de setembre, l'han portat a replantejar-se on viu realment, (en quina societat i en quin país) i si val la pena celebrar quelcom aquest dia.

M'explico:

Primera experiència traumàtica:

A la primavera, el senyor gerent estava convençut de comprar-se una caravana per anar a recórrer, amb la família, el pais de camping en camping i tiro perquè em toca. La primera decepció va ser veure que el 95 % dels campings eren ghetto's presos per multitud de families quilles. La majoria de campings es caracteritzaven per parcel·les amb tanques (com si fossin propietat privada), algunes fins i tot enrajolades, d'altres amb dos o tres avancés, que tenien sofas, televisions, i fins hi tot (ho juro per Déu, que el senyor gerent m'ho va dir tal qual) avancés amb armaris de fusta, rajoles i cuina com si d'un pis es tractés.

No cal dir que l'idioma predominant en tot moment era el xenxo, (on no existeix ni la r ni la s final) i que el folclore imperant era una barreja de bumba-bumba de cotxes tunats, xancletes, i Verges del Rocio.

Evidenment, el sentor gerent ja ha desestimat l'opció d'estiueig que tenia al cap i a tornat a tirar de turisme rural un estiu mes.

Segona experiència traumàtica:

Aquests dies, s'està celebrant la Festa Major en la ciutat (bé, poble,... bé ciutat, bé.... no us sabria dir què és ben bé) del senyor gerent i ha aprofitat per passejar per diverses activitats: castellers, danses, concertets, mims, fires artesanals, teatre.... fins aquí cap problema. La banda sonora que es copçava entre els assistents a tots aquests actes era un 60 / 40 % entre català i xenxo (vaja, la banda sonora a la que, desafortunadament, estem acostumats).

Ara bé, ahir a la tarda el senyor gerent va voler anar a la Fira d'Atraccions i .... li van caure els collons a terra. Allò era el paradis de Chonis i de Juanis, i dels seus respectius pares (Pacos i Lolas), i tiets (Manolos i Marias). Multituds i multituds d'aquests individus (ells, amb cadenetes d'or penjades del coll, pritrera oberta , mòbils a la mà i el seu tallat de cabells, i elles amb tangues impossibles, mixelins flotants, i parlant (?) amb el volum al màxim) pupulaven per tota la fira.

Us ho ben juro, que al senyor gerent li semblava la platja d'Omaha el dia D.

El senyor gerent no es caracteritza per ser ni més ni menys racista que la resta de la gent (és a dir, ho és), i tampoc es vanagloria de ser tolerant al 100 % ( és a dir, és intolerant). Malgrat tot, aplica una màxima en el seu dia a dia: viu i deixa viure. Dit d'una altra manera, no li toqueu els collons.

Però ara el senyor gerent està acollonit. Perquè els portanveus de la cultureta oficial, ens diuen que vivim en un pais (amb aires de nació), on tenim una cultura i una llengua pròpia, un folklore nostrat i divers, i una societat cívica i, diuen que treballadora i responsable (tot això és el que volen que ens creiem).

Doncs us juro senyors, que ahir el senyor gerent, sense saber-ho va patir una abducció aquillacada, i es va trobar, sense sortir del seu paiset (o nacioneta) enmig de Quillolandia. Un lloc, on la cultura brilla per la seva ausència, amb un folklore fet de pedaços i reminiscències ràncies, i una societat on l'esforç nomès existeix si es tracta de posar-se roba merdosa, tunejar el cotxe, o anar a les processons.

De resultes de aquesta al·lucinació transitòria, el senyor gerent està a punt de:

- comprar una illeta privada, anar-hi a viure i cremar qualsevol vaixell o artefacte flotant que si acosti i viure tranquil d'una puta vegada.

- comprar l'illa i fer-hi anar tot el quillamen que existeix pel nostre pais, cremar tots els barcos perque ningú es pugui escapar, i apretar el botó ON/OFF, ( o si voleu, el RESET).

Vostès, quina opció triarien?
Estiguin bonets.

Antropologia: càpsula 1, càpsula 2