Volguda parròquia de l'Odit.
Ara que el senyor gerent té (obligatòriament) temps de sobres per ordenar papers, tocar-se la cigala, mirar la tele, escoltar ràdios, mirar per la finestra, tocar-se el nas, jugar amb l'iPod, etc, etc.... s'ha trobat com aquell qui no vol la cosa, i per atzar (quedi clar) amb una capsa plena de records del passat.
No pateixin. No és intenció del senyor gerent de començar a explicar batalletes viscudes a la infantesa, ni les penes i desgràcies adolescents, o les crisis paranòides de la quarantena actual. Entre d'altres coses perquè vostès no n'han de fotre res, hòstia!!
La única cosa que el senyor gerent té a bé de compartir amb tots vostès de la seva caixa dels records, respon a una finalitat purament didàctica, gairebé, podríem dir-ne pedagògica i que té a veure amb l'estrat cultural en que el senyor gerent es movia durant els 80's.
Nasti de plasti.....Tot plegat és una puta merda.
La veritat és que aquest post vol ser un reconeixement a l'autor d'aquests dibuixos. Per que sí, perquè s'ho mereix. Per alegrar les tristes hores de la puta mili al senyor gerent amb les seves cartes-còmic. Per la llarga amistat, neng.
Va po usted, Maestro !!!
Bon inici. Però recordi: si vol que unes memòries atrapin el lector, que tinguin mamàries.
ResponEliminaMemòries amb mamàries, èxit assegurat.
Hòstia, em recorda als còmics i dibuixos que fotien el meu germà i un amic quan eren jovenets.
ResponEliminaEls bolis bic poden fer meravelles.
Histèries de la puta mili, mireusté.
ResponEliminasi vostè va fer la mili és que té una edat... benvingut al club!!! i cuidi's la cama.. no, aquesta no, l'altre..
ResponEliminaPuta nostàlgia senyor Gerent, puta nostàlgia.
ResponEliminaSerà el temps?
Jo no fa pas gaire vaig desenterrar la meva col·lecció de Makoki.
O potser és que ens neguem a fer-nos grans? O simplement, que l'edat ens amaricona?
Jo encara tinc a casa una carpeta folrada amb pàgines de Pedropico y Picovena... És de quan estava a 3er de BUP... Puta nostàlgia, sí senyor.
ResponEliminaSr. Josep,
ResponEliminaels ingredients de l'èxit serien per tant: sexe, drogues i rock'n'roll... Em sona d'alguna cosa oi?
Srta LLesca,
i ara sap greu haver fet tanta neteja de papers i paperets de joventut...la de rialles que he llençat a la paperera.
Srta. Tiquis,
pos sí... allò tant característic dels homes, i que avorreix tant a les dones.
RaTeta,
i tant que tinc una edat, no m'he n'amago pas.... Les cames, bé gràcies. Una inflamada de la trompada, l'altre inflamada de desig.
Sr. Llufa,
allà a la feina haig de tractar amb yuppies indesitjables, però n'hi va haver-hi un que em va deixar amb la boca oberta al parlar-me del concepte "d'ADULTlescents"... en fi, un ninxo de mercat en el que m'emmarco completament.
Sr. Remitjó,
no foti... jo també en tinc una,... on a més dels ninotets de l'Azagra, la tinc tota pintada (amb tippex) amb proclames ingènues vàries. Si vostè m'envia una foto de la seva (carpeta) jo li envio una foto de la meva (carpeta).
Entono el meua culpa!. Jo en sóc l'autor!. M'has fet plorar d'emoció kabronàs!.
ResponEliminaAh, la nostalgia... Sr. Gerent i Sr. Txisky si s'han de fer palles l'un a l'altre procuri'n que no esquitxi a la resta, peazo maricons!
ResponEliminaI ja que estan tous els deixo una cançó que els ve al pèl, per mirar-se als ulls i dir-se cucamones.
http://www.youtube.com/watch?v=Og1QRtcWdEY
Reitero, maricons!
Quan vulgui fem un trio, Herr Doctor!
ResponEliminaMuerte,
ResponEliminam'ha fotut emocionar amb el vídeio... no tant per la cançó de merda, si no pel tupé i les patilles (beneïdes patilles) del fill de puta que la canta.
Que treuen els mocadors senyors? els feia més... forts.
ResponEliminaSr. Txisky, no digui vaginades...
ResponEliminaSr. Gerent, miri a veure si a part de la cama també es va contusionar el cap, que darrerament el noto tou, com una mica aNoat...
Comencem ben d'hora amb la nostalgia
ResponEliminasr. gerent, m'ha apujat la moral amb això que les madurilles encara tenim algun interès.
ResponEliminaQuants anys té?, no em digui que trenta! si en té trenta digui'm que en té quaranta, ja sap "ojos que no ven..."
ajjjsss, perdó per posar la dita en castellà (uecssss!)
Srta Arumi,
ResponEliminaaquí en pot treure l'entrellat
perquè en els còmics "domèstics" que es dibuixen per avorroment sempre hi surten tetes?
ResponEliminaperquè bàsicament els còmics els fan tios i els tios estan ubsesiunats amb les tetes, srta Malsònia. Però ToTssss, eh? no se'n salva ni UN!
ResponEliminaMiri que fàcil d'entendre...