21.6.10

El senyor gerent no enten que per cantar s'hagi d'anar amb calces

Volguts odiosos,
abans que res, vegin això:





Ara ja estan en condicions de situar-se en l'arrojada del senyor gerent d'avui que, bàsicament, es formula amb una sèrie de preguntes recurrents i accessòries:

Les xatis que surten en vídeos musicals similarts al de dalt, amb calça curta, catxes relluents, bikini minúscul, insinuacions més que insinuades i tetes botant com bojes, aquestes noies en definitiva, tenen idea d'on acaba l'art entès com a espectacle/manifestació musical i on comença la puteria, el golfisme, la bandarreria?

Volen dir que no estan una mica confoses a l'aspirar, a banda d'executar quatre passos mal fotuts de ball, a quedar davant de mig món com un pendó o una fúrcia qualsevulla?

Aquestes xavales (que sovint de bones n'estan un rato) tenen clar que cantar no té perquè ser igual a fer mèrits per ser una meuca? No entenen que, potser tal vegada, podrien ser dues professions separades? (noti's el condicional empleat)

En definitiva, volen passar a la història musical o a la història del marfantisme?

Per tot plegat, el senyor gerent, quan fa zapping per la multitud de canals de merda de la TDT dels collons que tenim, i enganxa per pura potra un videio d'aquests, ja no sap si està al sofà de casa o al Bailén 22...i això, a la d'edat del senyor gerent, trasbalsa, escoltin.

En definitiva: quina diferència hi ha entre una puta i una guarra?
Bàsicament això. Estiguin bonets.

.

20.6.10

El senyor gerent els ofereix vici intel·lectual

.


Com li podria explicar, sense ofendre'l, i amb les poques paraules que sé en francès, que el seu bonic país no és altra cosa que un desert per a nosaltres, els refugiats, un desert que hem de travessar per arribar al que anomenen "la integració", "l'assimilació?". (Pàg. 43)
Agota Kristof. L'analfabeta. Narració autobiogràfica
Barcelona: Laertes, 2005


Sé que el muerto es una categoría diferente del vivo, pero que el vivo es un artesano de la muerte, y el muerto un archivo de la vida. (Pàg. 108)
Manganelli, Giorgio. Del infierno
Barcelona: Anagrama, 1991



N'estic fins al capdamunt d'aquests guinyols, no els vull veure més, no els vull veure més. M'han muntat un sarau i no púc més, no puc suportar-los més, no puc, no puc més, no saben res i et miren com si fossis una cadira quan els vols ensenyar alguna cosa, que s'hi quedin per sempre a la merda, que no se'n moguin, jo no els en trauré, he fet el que havia de fer, he intentat fer-los-en sortir però no ho volen, s'ha acabat, no hi ha res a fer, hòstia, no els vull veure més, (...) (Pàg. 152)
Bégaudeau, François.La classe

Barcelona: Empúries, 2009


- (...) Mira, Roy, nunca creas que eres mejor que nadie sólo por tu aspecto o por los padres que tengas o por alguna otra razón que no te incumba directamente. ¿De acuerdo?
- De acuerdo.
- Parece sencillo, pero no lo es. Trata a la gente como quisieras que te trataran a ti, y si no tienes nada interesante que decir, no digas nada. (...) (Pàg. 94)
Gifford, Barry. Wyoming

Barcelona: Emecé, 2002


En la vida hay sucesos, contactos, vislumbres que parecen poner fin brutalmente al pasado entero. Se produce un choque sonora, como una puerta cerrándose a nuestras espaldas por la pérfida mano del destino. ¡Necios o sabios, id en busca de otro Edén! Tras un instante de consternación muda, ha de reiniciarse el peregrinaje, el doloroso esclarecimiento de los enigmas, la febril búsqueda de las ilusiones, la recogida de una nueva cosecha de mentiras con el sudor de la frente, todo ello para hacer posible la vida, para hacerla soportable, amable, con el fin de legar intacta a una nueva generación de ciegos errantes la valiosa leyenda de un país insensible, de una tierra prometida, en donde florecen las flores y las bendiciones...(Pàg. 32)
Conrad, Joseph. El regreso.
Madrid: Funambulista, 2007

.

18.6.10

El senyor gerent dissenya altruistament

.
Volguts fills de puta, ja falta menys per l'1 de juliol....

El senyor gerent vol complaure al Sr. Llufa en particular i a la resta de respectada audiència en general, i aquí els presenta la materialització de les peces de campanya per l'asunto de les tetes.

Tots aquells que hi vulguin participar, facin el favor de difondre l'asunto, òstia.


Banner gran de convocatòria:

Color del text


Banner petit d'adhessió:



Cagarel.la gràfica per si hi ha algun forat per tapar al seu blog:


i finalment, el senyor gerent ha tingut un tendre pensament per les fèmines odisfèriques i ha pintat un banner per aquella qui ensenyi gènero propi.

Banner de testimoniatge de participació un cop esdevingut l'event (ep !! només per dones)



Estiguin bonets.
.

16.6.10

El senyor gerent, a l'estiu, va en màniga curta

.
Arriba la calor i floreixen les tetes.

Però a banda d'aquesta bucòlica realitat, la canícula també produeix una sèrie de fets inexplicables entre certa part de la població. Sobre tot aquella part de la població que necessita de qualsevol argument per desmarcar-se de la resta, de diferenciar-se, de posar terra entre ells i la resta d'ovelles del corral.

D'una banda, ens els trobem a ELLS. Són aquells homes (joves, madurs, i vellots) que per molta calor que faci, repudien la samarreta, eviten el polo, detesten la camiseta imperi i fins i tot, s'obliden de la camisa de màniga curta. A ells nomès els hi va bé la camisa de màniga llarga, convenient arremangada pels punys, per tal de desprendre un halo de modernitat adinerara... un cert tufillo de costa brava o de jardins de calella de palafrugell (el senyor gerent és prou eloqüent?) i no entenen que han caigut al parany parat per les multinacionals de la moda casposa, que amb el pretext de l'etiqueta "casual", "esport" i similarts, ho tenen tot de cara per anar ingressant, sin prisa però sin pausa

Sovint, les camises en questió són de ratlles, o quadrats finets, que cadascú de vostès en tregui les conclusions que desitji.

Oj al dat: si es porten bermudes (de pinces o xinos) acostumen a anar per fora dels pantalons; però si és el capvespre i ja és moment de portar pantalons llargs (amb els putos mocasins sense mitjons) llavors la camisa va per dins (i es pentinen amb gomina cap endarrera). Però sempre, sempre, sempre, amb les mànigues arremangades, ...
Creguin al senyor gerent: ha arribat a veure especímens similars amb camisa de cocodrilo de màniga llarga convenient arremangades, bermudes cutres de mercadillo, i xancletes d'aquelles de plàstic de dit gordo. I més tiesos que un cagarro caminant pels carrers de qualsevulla que fos el lloc.


D'explicació nomès n'hi ha una i puta. Es pensen que van d'interessants. No abandonen el rol d'executiu o de càrrec mig-alt (o el fan veure) ni a la seva vida privada ni davant el passeig de mitja tarda per anar a fer el gelat. Desgraciats. Pobres d'esperit. Tot sigui per mantenir el teatre de les aparences (un audi de rènting de l'empresa o un bemeuve o similart també és indispensable).


D'altra banda ens les trobem a ELLES. Recordem que fot una calor que fa cagar... doncs no hi ha més collons que fotre's pantaló ben curtet, ensenyant catxes i tal i tal, cosa que agrada i molt al senyor gerent, però collons, on altres anys hi havia unes sabatetes planes, unes sandàlies romanes o un calçat adient a les temperatures extremes i a la facilitat de "desembrague" en cas d'axuxó, ... aquest any ens trobem les putes botes de pell fins a mitja cama... Nenes, cony, a banda de dificultar exercicis tipus aquitapilluiaquitalandinyu, us deuen pudir el peus que déu n'hi do, oi guarres?.


Això sí, ben apretadetes fent tremolant les natges al costat del fill de puta de la camisa de màniga llarga d'abans.

Colla de fills de puta!!!


Estiguin bonets i vagin per l'ombra.
.

14.6.10

El senyor gerent els avisa que això és una selva i els proposa un karaoke

.
Merdevalista, no toqui la sorra de la placeta que s'hi pixen els gossos!!
Srta. Tiquis, oju amb el nen dels collons que va amb la moto de plàstic en mode "cerca i destrucció" de tormells...
Senyor Llufa, vigili on trepitja que la vorera està plena de gapos quillos !!
Ves, vigili Pollastre, que creua pel seu davant el modernet amb la bicicleta plegable dels collons sense mirar res, el molt fill de puta.

Compte Valero (oh gran Valero), que els bollycaos apollardats arrepenjats al cotxe i amb les cames estirades no el deixen passar.
Oju Sr. Sergi, vigili que ve una iaia amb bosses del Caprabo pel seu cantó.

Collons, corri Srta. Llesca, que ve el gitano/negre/moro/romanés amb el carro ple de brossa i us treurà un ull si no vigileu.
Fill de puta alcalde de merda. Fota't les faroles/papereres/OPIS/parades d'autobus de disseny pel cul i no al mig del pas de la gent.

Ves, cony, Doctor Muerte, vigili amb el fill de puta que ha posat el cotxe sobre la vorera amb les putes quatre rodes sense importar-li una merda si la resta de la humanitat pot passar o no.
Remitjó, ves no es foti de cap amb la corretja extensible del fill de puta aquest que passeja el gos a 5 metres de distància.

Compte Iaia, miri que la vorera es ample, oi?, doncs el fill de puta propietari de la BMW 800 GS l'ha deixat atravessada al mig. No vol caldo...?
Markutis, vigili no s'entrebanqui amb les putes taules i cadires de bar en les voreres de dos metres d'amplada... (un altre cop l'alcalde? fill de puta !!)

Sr. Josep, compte amb el veí que espolsa els llençols i les estovalles al balcó i vinga...merda "pabajo"...
Pare Bukkakez, no miri tant la pitrera de les nenes de 10 anys i vigili l'esboranc que ha obert la companyia de gas, després de tapar l'esboranc de la companyia de l'aigua, quan aquests darrers van tapar l'esboranc de la companyia de telèfons...i així n'anar fent sap?

Volguts Feli i Sr. Txisky, o foten ja un salt o s'enfonsen irremediablement en el llac de pixats dels cabrons amb incontinencia orinaria de turno que aprofiten qualsevol angle mort amb poca llum per donar fe dels seus actes biològics.

Al final i tal com proposaven els mestres de CICATRIZ:



¿Qué hacer?¿Qué hacer? te preguntas
¡APRIETA EL GATILLO!

Estiguin bonets, fills de puta.
.

5.6.10

El senyor gerent s'ho temia

.
Finalment... ja s’ha produït. El senyor gerent sabia que tard o d’hora el cony de foto de marres cauria en alguna portada de premsa. I no falla.... la creativitat dels periodistes és tant elevada que: a marea negra a la vista, ocellet xop d’engrut ka ta crio.


I quina pena que fa el potallastre aquest, oiiiiiii?


Periodistes fills de puta!!! Si l’ocellet dels collons viu o no, li porta fluixa al senyor gerent. No fot gens de pena. A banda que la cosa queda a l’altra cantó de món, ningú ens assegura que la foto és autèntica (recorden la guerra del Golf); quí no ens assegura que no torna a ser un nou muntatge gràfic amb finalitats polítiques al seu darrere (ja saben que, per aquest cuento de BP, l’Obama te el cul petit, petit, petit,...)

Periodistes dels collons, la noticia no és aquesta mamons. La noticia no és que l’ocellet i els seus amics i familiars s’estan ofegant en aquesta lefa negra, ni que les platges i costes americanes estan que semblen el WC del Doctor Muerte, ni tant sols que els pescadors de la zona estan abocats a la misèria per anys i anys, no, no, ....

La noticia és que la potencia namberguan, el gran hermano amb infinitat de recursos tecnològics i coneixement científic, la nació més preuada de si mateixa, malauradament tampoc és capaç de contenir una marea negra, causada per la seva pròpia sed de cru.

La noticia també és que, en circumstàncies com aquesta, es demostra el que tots sospitem: que hi ha molts pocs periodistes autèntics capaç de donar una personalitat pròpia a la informació i que la majoria "d’elements" d’aquesta professió es reparteixen entre els que viuen gràcies als teletips i agències de premsa internacional, els que fan de maniquí a la tele/ràdio i es limiten a llegir el teleprompter o el guió, i els periodistes que no es perden cap estreno, certàmen, espectacle, recepcions, cocktels, guateques, i mandangues similars, sempre, és clar, per motius de feina.


Estiguin bonets, vagin per l’ombra, i dels diaris, només llegeixin a partir de la pàgina 20.
.