29.12.18

El senyor gerent necessita un diccionari


I saben why, malparits?

Doncs bicós el senyor gerent va viure una vetllada musical la intensitat de la qual va esgotar tots els conceptes descriptius (substantius, adjectius i gerundis entre d'altres bèsties gramaticals) i ha deixat al nostre heroi sense paraules durant gairebé un mes.

Recapitulem...


Barcelona, Sant Jordi Club. Vespre plujós (i fred, collons, i fred!) del 18 de novembre del 18.



Sí. El senyor gerent reincideix. No li preocupen els seus timpans. És vici. És devoció.

Slayer. Sí. Diuen que en la seva darrera gira. En tot cas hora i mitja de brutal i san-sa-cional descàrrega metal·lera, testimoniant el ping-pong al que jugaven els dos guitarres intercanviant riffs durant tot el concert i a l'Araya -incommensurable- dominant l'espai (tant el físic al centre de l'escenari com l'imaginari-carismàtic liderant la banda) durant tota l'exhibició. El Bothap gloriós a la bateria, marcant els tempos amb una precissió infernal.

D'entre tot el torrent de relíquies que el quartet va fer sonar a l'escenari, la versió de Dead Skin Mask va fer plorar d'emoció al gerent (les llàgrimes li relliscaven galtes avall mentre la llufa penjava entre les galtes de baix). La versió de Reign Blood també va contribuir a llençar els calçotets del gerent a la paperera per ruïna total al final del show, tal fou l'èxtasi en que es va veure immers.

Ara bé, el més remarcable de tot el concert fou la potència de l'equip i la qualitat de l'enginyeria de so. Potser de tots els concerts que el senyor gerent ha ressenyat fins a la data, aquest podria ser titllat del més brutal en el que respecta a l'impacte i qualitat en tot l'aparell sonor/auditiu.

Acompanyant a Slayer en aquesta ocasió (i per ordre d'aparició a l'escenari):
Obituary: el senyor gerent només va poder escoltar-los des de l'exterior del recinte tot fent una cua llarguíiiiiiiiiiisima per pasar el controls d'accés i poder entrar.
Anthax: complidors i esforçats per escalfar l'audiència i amb una versió de l'Indians a-co-llo-nant. El seu set de so era de segona divisió, i el seu lloc en el concert una tifa. Però el marketing mana...
Lamb of God: una banda poc seguida pel senyor gerent que seguirà sent poc o gens seguida pel senyor gerent (Sí, sonen bé, però no ofereixen res de nou -el marketing mana...ja saben-. A més, el senyor gerent ja és d'una altra època i té massa feina per estar al cas de tot, per això va aprofitar el moment per anar a buscar el frankfurt i fer la cerveseta).

Ep, i si volen una ressenya més professional i entenimentada vagin a veure això, això o això altre.

Estiguin bonets i de cara al 2019 no es facin gaire il·lusions, malparits.

29.11.18

El senyor gerent diferencia el gra de la palla


Benvolguts fills de puta,
Benvinguts a Barrio Sésamo. Avui: un pallasso no és un còmic. Repeteixin amb el senyor gerent:

Còmic, còmic, còmic, còmic, còmic (ningú no és perfecte), còmic, còmic, còmic (amb més o menys gràcia), còmic, còmic....







Molt bé nens i nenes. S'han guanyat una piruleta d'aquelles que creixen com més es llepen.

Ara mirin allà al racó fosc. Veuen qui hi ha?. Tornin a acompanyar al senyor gerent. Au vá!:

pallasso, pallasso, pallasso, pallasso, estafador, pallasso, pallasso, pallasso, prepotent, pallasso, pallasso, mentider, pallasso, pallasso, conservador, pallasso, pallasso, retrògrad, pallasso, pallasso, "castizo", pallasso, pallassooooo!!!....







Estiguin bonets i, per si de cas, no facin gàire l' índiu.










31.10.18

El senyor gerent té proves que la humanitat s'encamina a la perdició (II)

Benvolguts fills de puta,

Benvinguts al desconcert, la confusió, el desgavell i, en definitiva, el caos. No cal ni que facin l'esforç d'entendre-ho (no podrien). El que avui és tendència, demà és menyspreat. El que ahir s'aclamava com a model a seguir, avui se'ns fa ingrat a tots. El que ens van prometre era mentida. I així, així d'encul·lats anem transitat per aquesta vall de llàgrimes...(que diria el poeta).

La Societat? mmmpppffff.. muahahahahaaaa!!
Però el que de veritat fa cagar sang al senyor gerent, més enllà d'independències que no ho són, de regeneració que no ho és, de sortida d'una crisi econòmica que ho és tot menys sortida, .... mes enllà de totes aquestes menudències, és el fet d'anar a la corporació Dharma Mercadona i trobar-se ja a l'entrada de l'establiment un lot de turrons i més enllà un lot de massapans i encara més enllà neules i xocolatines en forma d'artiluguis nadalencs... tot plegat en dates d'octubre (el senyor gerent s'ho mira bé i comprova de nou: sí, octubre!).  Això sí, les castanyes i els moniatos, a la secció de fruites i verdures.

I desprès es queixen de que la infància cada cop és més curta. Hipòcrites!!!!

Estiguin bonets i fins al mes vinent podrits.