31.5.17

El senyor gerent no està IN


Benvolguda colla de llepafigues i txuma tites,

Benvinguts a la cita mensual d’aquest bloc, segurament el més esperpèntic, mentider, poc constant i demagògic de la comarca,... però ara al tajo, que és final de mes i el senyor gerent ha d’anar a passar a recollir el sobre.

D’això...



Què tal la seva addicció a les xarxes socials? Encara no els han sortit llagues als ulls, estimats usuaris del twitert i del Facebook? Estan feliços amb la vacuïtat d’esperit que suposa ser estimat, seguit i compartit per un grapat de desconeguts cibernètics dels quals no coneixen ni el nom vertader?

El senyor gerent, sempre amatent a les necessitats de la seva minvada (i muda) parròquia, els proposa, si encara no ho han fet,  un nou ghetto virtual, en el qual, diuen que poden créixer a nivell professional (perquè algú de vostès deu treballar oi colla de ganduls?).

Resultat d'imatges de linkedin mala experiencia


Si, si... LinkedIN... aquella xarxa...


...aquella xarxa idòlatra (com totes les altres) però a més a més, hipòcrita (molt, molt més que les altres).  Aquella xarxa on tothom que hi participa mostra la seva faceta falsa somrient, amable, moderna, participativa, entusiasta... als desconeguts!!!!, mentre que entre els seus companys habituals i col·legues laborals, es caga en el seu quefa, en l'empresa en que treballa i en la mare quels va parir a tots.
Resultat d'imatges de linkedin jesuschist
El teu lloc de treball habitual

...aquella xarxa que té la potestat de angletiotitzar-nos; així termes com “cap” o “director” o “responsable”, esdevenen en la liturgia linkediniana "Chief", "CEO", "Manager", "Senior Executive"... i altres mandangues que, la veritat, fan més pena que riure.

amb dos collons....apreneu addictes a LinkedIN

...aquella xarxa que provoca competència inútil entre empleats de la mateixa empresa per veure qui té més “contactes” o, el que és pitjor, més recomanacions...

...aquella xarxa (tant seriosa) on trobes perfils desactualitzats des de fa més de dos o tres anys... ui siiii.... que útil que és Linkedin... sobretot cada cop que li roben les contrasenyes....

...i a tomar pel cul.
...aquella xarxa que fomenta el culte a la imatge...i que, de retruc, al seu voltant es generen multitud de xerrameca guies, cursos, conferencies, infografies... sobre com millorar i adequar la imatge de cada ovella pel corralIN (en definitiva, per normalitzar la imatge amb la de la resta per no destacar en absolut.... no preguntin...coses de subnormals...)

siguiente....

...aquella xarxa que li interesses una merda com a persona i només et tracta com a un producte en un aparador o com a destinatari de publicitat que en realitat t'interessa una puta merda perquè estàs fart de la feina (que fas i que et proposen).

I diuen que les agències de caçatalents tot això s’ho miren.... Muahahahaha!!!!! Muahahahaha!!!!  El senyor gerent suposa que deu ser per poder cagar a gust i oblidar el restrenyiment galopant que acostuma a acompanyar els executive officers de les Talent and Recruyment Offices....   

és o no és l'infern en vida?


En definitiva, tots vostès s'hi trobaran com peixos a l'aigua: aquesta és la millor xarxa per mentir, per aparentar, per fer veure el que un no és.

Aquesta és la xarxa dels perdedors: dels que perden el temps publicant continguts que consideren d’interés (i que no reben més de dos comentaris intel·ligents a l'any), dels que perden el temps "contactant" amb els jefes de la seva propia empresa, com si de llepar culs es tractés, i dels que perden el temps inflant fins a l' aberració els seus mèrits i experiències (o traduint-les a l’anglés que mola més) tot esperant un fitxatge galàctic d'una gran corporació....

Permetin que el senyor gerent els doni un consell....si s'hi posen.... al menys que la foto sigui natural.




Estiguin bonets i no pervoquin gaire.


23.4.17

El senyor gerent caga una cançó

Benvolguts fills de puta,

El senyor gerent is in da house... i es plau en oferir-los uns bonics minutos musicales. Poden burxar-se el nas mentre escolten.

Volument a tope malparits i estiguin bonets!






Addenda (uns quants dies després)

Per petició pupulart, el senyor gerent els afegeix un bonus track... que'l disfrutin, mamons. I ara ja no cal que enviïn cap més correu de que no ho poden escoltar,... podrits!.

20.3.17

El senyor gerent alerta de la necessitat d'un sindicat de pallassos

Benvolguda colla d'arreplegats,

No els ha passat mai que (posin per exemple) un pintor, una cançó, una pornostar, un neologisme, una marca de cervesa, una app pel telefunu... que no han sentit-vist-tocat-ensumat mai tot d'una omple qualsevol horitzó on fixin la mirada?

El senyor gerent no es refereix als mecanismes calculats del màrqueting que posen i treuen els articles de moda i que creen el hype del moment mitjançant l'amplificació de les xarxes socials, no... no.

El senyor gerent els està parlant de casualitats. De fets consumats fa anys i panys i que de cop i volta, igual que l'alineació dels planetes, conjuren una mena de coincidència còsmica per alguns afortunats.

Però entre aquests no s'hi troba el senyor gerent. El nostre humil heroi de l'Odit ha tingut una carambola de coneixements casual (dir-ne coincidència còsmica podria ser massa flagrant i motiu de cesse).

I aquesta carambola l'ha fet cagar-se en la creativitat existent en el món del rock'n'roll. Passin i llegeixen, fills de puta.

Namés quatre paraules:

"TEARS OF A CLOWN"

Tot comença ara fa un grapat de mesos, ni molts ni pocs, quan el senyor gerent escolta per primera vegada el nou LP d'Iron Maiden "The Book of Souls". En aquest doble àlbum (magnífic, per cert), hi ha un tema que saben com es diu?


Cançó collonuda (2016) que els Maiden diuen que dediquen a Robbie Williams, desaparegut de forma contemporània a la creació del disc. La lletra no es per tirar gaires penals. Si ajunten joglar, bufó, Williams i pallasso, ho fan rimar amb cop de veu a la darrera síl·laba, ja tenen la feina feta. El missatge del tema? ball de màscares i tristor. Ningú m'estima. Estic sol. Psse, passi... estem aquí pels solos i els riff de guitarra, no per la literatura oi??

Però, però, però... a la sempre activa  ment del senyor gerent, una llumeta s'encenia i s'apagava... tears of the clown? tears of the clown?.... de que li sonava això al gerent?...

Van passar dies i nits, setmanes i fins i tot algun mes, va caure la fulla i van sortir grans a la cara a milions de teenagers descreguts d'arreu del món... i malgrat tot l'alerta subconscient no desapareixia, fins que un dia, tot anant cap al puticlub amb el cotxe, el senyor gerent posa un CD ratllat que porta a la guantera i voilà...!!!





Vet-ho aquí!. Un tema d'U.D.O. (2007) d'arrancada lenta que es va encabritant amb el transcurs dels minuts. Una tornada que també se't clava al cervell i t'obliga a anar-la xiulant (amb més o menys fortuna) durant uns quants dies fins que s'esvaeix en la memòria. Però una lletra trillada de tòpics de nou, de penes, de falses màscares... (creativitat fail again).

El senyor gerent, satisfet de la seva retentiva mental en una edat que ja comença a ser preocupant, llegeix, dies després, un article. Es parla dels orígens de la discogràfica americana Motown i dels primers grups que van gravar-hi, contribuint al creixent èxit del segell durant els anys 60 que va conduir a l'esclat comercials dels 70. A l'article es citen un grapat de grups i un d'ells crida l'atenció al senyor gerent: Smokey Robinson and The Miracles. Collons, deixa-me'ls buscar a veure que m'he perdut fins ara.. pensa interiorment el gerent.

I hòstia puta, hòstia puta... Sant Google li posa en primer resultat de la cerca aquest vídeo. Saben com es diu la cançó oi?


En resum: tema composat abans que els senyor gerent nasqués (1967), i que parla de nou (de fet va ser el primer) de les falses aparences i de la tristor que tots porten dins, però que amaguem als altres (puta creativitat de merda). Ara, això si, els instruments de vent i la percussió alegren el tema. Tot plegat soul de la vella escola.


- Coincidència, ocultisme, alienigenes sr. Jiménez?
- Doncs no sabria dir-li, senyor gerent.
I a partir d'aquí el què vulguin, colla de descreguts...
Només cal que entrin a l'Esputifly i tecletegin aquestes quatre paraules (quines? preguntarà el gafapastista del racó)

La darrera vegada que el senyor gerent ho va fer se li va cargolar la tita:
- parlem de gangsta rap? 2PAC va cagar un flow i unes bases amb aquest títol...
- parlem del post grunge i de les escorrialles en forma de cagarrina alternative power rock? Als The Vodoo Jets no se'ls va ocórrer cap altre títol (els molt cabrons...)
- parlem de cançó lleugera amb armonies vocals de pega? The Flying Pickets en saben molt de cantar acapella, però no en tenen ni puta idea de ser originals posant títols...Que els afusellin!
- parlem d'electrònica i BPM? si cerquen bé trobaran un tema dark dance de Suspect amb el mateix títol.

I en fi,... si volen, un altra dia el senyor gerent els pot parlar de la segona derivada; les versions que existeixen de la versió del  1967. El senyor gerent ha trobat reggae, jazz,.... però, potser no cal oi? El tema ja no dona més de si.


Estiguin bonets, i ni plorin ni fotin el pallasso, faci'n el favort.