23.4.17

El senyor gerent caga una cançó

Benvolguts fills de puta,

El senyor gerent is in da house... i es plau en oferir-los uns bonics minutos musicales. Poden burxar-se el nas mentre escolten.

Volument a tope malparits i estiguin bonets!






Addenda (uns quants dies després)

Per petició pupulart, el senyor gerent els afegeix un bonus track... que'l disfrutin, mamons. I ara ja no cal que enviïn cap més correu de que no ho poden escoltar,... podrits!.

20.3.17

El senyor gerent alerta de la necessitat d'un sindicat de pallassos

Benvolguda colla d'arreplegats,

No els ha passat mai que (posin per exemple) un pintor, una cançó, una pornostar, un neologisme, una marca de cervesa, una app pel telefunu... que no han sentit-vist-tocat-ensumat mai tot d'una omple qualsevol horitzó on fixin la mirada?

El senyor gerent no es refereix als mecanismes calculats del màrqueting que posen i treuen els articles de moda i que creen el hype del moment mitjançant l'amplificació de les xarxes socials, no... no.

El senyor gerent els està parlant de casualitats. De fets consumats fa anys i panys i que de cop i volta, igual que l'alineació dels planetes, conjuren una mena de coincidència còsmica per alguns afortunats.

Però entre aquests no s'hi troba el senyor gerent. El nostre humil heroi de l'Odit ha tingut una carambola de coneixements casual (dir-ne coincidència còsmica podria ser massa flagrant i motiu de cesse).

I aquesta carambola l'ha fet cagar-se en la creativitat existent en el món del rock'n'roll. Passin i llegeixen, fills de puta.

Namés quatre paraules:

"TEARS OF A CLOWN"

Tot comença ara fa un grapat de mesos, ni molts ni pocs, quan el senyor gerent escolta per primera vegada el nou LP d'Iron Maiden "The Book of Souls". En aquest doble àlbum (magnífic, per cert), hi ha un tema que saben com es diu?


Cançó collonuda (2016) que els Maiden diuen que dediquen a Robbie Williams, desaparegut de forma contemporània a la creació del disc. La lletra no es per tirar gaires penals. Si ajunten joglar, bufó, Williams i pallasso, ho fan rimar amb cop de veu a la darrera síl·laba, ja tenen la feina feta. El missatge del tema? ball de màscares i tristor. Ningú m'estima. Estic sol. Psse, passi... estem aquí pels solos i els riff de guitarra, no per la literatura oi??

Però, però, però... a la sempre activa  ment del senyor gerent, una llumeta s'encenia i s'apagava... tears of the clown? tears of the clown?.... de que li sonava això al gerent?...

Van passar dies i nits, setmanes i fins i tot algun mes, va caure la fulla i van sortir grans a la cara a milions de teenagers descreguts d'arreu del món... i malgrat tot l'alerta subconscient no desapareixia, fins que un dia, tot anant cap al puticlub amb el cotxe, el senyor gerent posa un CD ratllat que porta a la guantera i voilà...!!!





Vet-ho aquí!. Un tema d'U.D.O. (2007) d'arrancada lenta que es va encabritant amb el transcurs dels minuts. Una tornada que també se't clava al cervell i t'obliga a anar-la xiulant (amb més o menys fortuna) durant uns quants dies fins que s'esvaeix en la memòria. Però una lletra trillada de tòpics de nou, de penes, de falses màscares... (creativitat fail again).

El senyor gerent, satisfet de la seva retentiva mental en una edat que ja comença a ser preocupant, llegeix, dies després, un article. Es parla dels orígens de la discogràfica americana Motown i dels primers grups que van gravar-hi, contribuint al creixent èxit del segell durant els anys 60 que va conduir a l'esclat comercials dels 70. A l'article es citen un grapat de grups i un d'ells crida l'atenció al senyor gerent: Smokey Robinson and The Miracles. Collons, deixa-me'ls buscar a veure que m'he perdut fins ara.. pensa interiorment el gerent.

I hòstia puta, hòstia puta... Sant Google li posa en primer resultat de la cerca aquest vídeo. Saben com es diu la cançó oi?


En resum: tema composat abans que els senyor gerent nasqués (1967), i que parla de nou (de fet va ser el primer) de les falses aparences i de la tristor que tots porten dins, però que amaguem als altres (puta creativitat de merda). Ara, això si, els instruments de vent i la percussió alegren el tema. Tot plegat soul de la vella escola.


- Coincidència, ocultisme, alienigenes sr. Jiménez?
- Doncs no sabria dir-li, senyor gerent.
I a partir d'aquí el què vulguin, colla de descreguts...
Només cal que entrin a l'Esputifly i tecletegin aquestes quatre paraules (quines? preguntarà el gafapastista del racó)

La darrera vegada que el senyor gerent ho va fer se li va cargolar la tita:
- parlem de gangsta rap? 2PAC va cagar un flow i unes bases amb aquest títol...
- parlem del post grunge i de les escorrialles en forma de cagarrina alternative power rock? Als The Vodoo Jets no se'ls va ocórrer cap altre títol (els molt cabrons...)
- parlem de cançó lleugera amb armonies vocals de pega? The Flying Pickets en saben molt de cantar acapella, però no en tenen ni puta idea de ser originals posant títols...Que els afusellin!
- parlem d'electrònica i BPM? si cerquen bé trobaran un tema dark dance de Suspect amb el mateix títol.

I en fi,... si volen, un altra dia el senyor gerent els pot parlar de la segona derivada; les versions que existeixen de la versió del  1967. El senyor gerent ha trobat reggae, jazz,.... però, potser no cal oi? El tema ja no dona més de si.


Estiguin bonets, i ni plorin ni fotin el pallasso, faci'n el favort.


14.3.17

El senyor gerent cau de cul a terra de la risa


Benvolguts fills de la gran puta,

Vivim inmersos en un món de grisos, mitges tintes, veritats no absolutes, i mentides piadoses; un món on, per exemple, tothom és "presumpte" fins que, al cap de 10 anys, el cony de Justicia Escanyola, no dictamina culpabilitat; un món on les portades dels diaris, per sorprenents, inesperades o impensables, ja no impacten ni tan sols fan encongir una mica el trau del cul.
En definitiva, un món on la realitat és dubtosa i la veritat s'escapoleix cames ajudeu-me per darrera el teló... tot això sembla ser que rep el nom de  (tatxan, tatxan!!!!)  P O S V E R I T A T.

No s'han trobat mai però, que la vacuna de tansemenfotisme que ens coloquen a tots, a vegades caduca abans d'hora? I llavors, de tant en tant, llegeixen quelcom que els fa refulgir aquell esperit crític que antany enlluernava a la seva minsa parroquia de xumatites i llepafigues?,... que els desperta aquella vergonya aliena que els fa a tots vostès una mica més humans?

El senyor gerent, amatent lector de la premsa diaria (sempre que la trobi abandonada a la taula del dentista, o de la perruqueria de final felis) avui ha topat amb un grapat de lletres al diari, la composició de les quals en forma de noticia li ha provocat tal riallada que ha caigut de cul a terra i de poc ha anat que no es fissura quatre costelles i l'os de la cua de retruc.

Tot plegat, en relació al nomenament del nou director de la teletres, la seva, el periodista Sanchís:


É Digno d'admiráh!!!!

(Poden llegir-ho vostès mateixos aquí)


Al senyor gerent l'interessa destacar per a tots vostès, colla d'arreplegats, aquesta frase en concret:

""És una persona amb antecedents de sectarisme", ha alertat el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela".

Perdonin, però el senyor gerent insisteix:

""És una persona amb antecedents de sectarisme", ha alertat el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela".


Vale? Si? Doncs ara, no facin com el senyor gerent que, per no agafar-se al taburet, s'ha fotut de cap rient a cor que vols davant l'afirmació del sagaç, sempre magnífic i poc valorat Joan Coscubiela, el senyor NO SECTARISTA de Catalunya.

Menys mal que el senyor gerent va poder controlar els esfínters que si no fins i tot s'hi hauria cagat amb l'eloquència postveritat tan poc demagògica d'aquest paio.



HA HA HA HA HA !!!!
MUA HA HA HA HA !!!!

Estiguin bonets i si us plau, facin ioga si volen, però segueixin rient una estona més amb el senyor gerent. El Coscu s'ho ben val... no troben?

7.3.17

El senyor gerent es repeteix

Benvolguda colla d'odiats,

ja sabran perdonar al senyor gerent però és que en un exercici de retrospectiva bloguera s'ha trobat una peça que, vista l'actualitat politico-judicial, no pot deixar de tornar a treure a la llum pública, encara que siguin en aquest racó immund de la Ret.

















El senyor gerent els assegura que resarà tres avemaries com a acte de contrició per aquesta gosadia.

Estiguin bonets i vagin per l'ombra, fills de puta.