27.12.10

El senyor gerent no és el nou conseller de cultura per què no ha volgut

Llegiu, pudrits, llegiu


- Aquesta motxilla és com un símbol de llibertat, ¿oi? -em diu.
- Potser sí.
- De fet, un objecte que simbolitza la llibertat pot fer més feliç que la llibertat mateixa.
- A vegades -dic.
- A vegades -repeteix ell-. Si fessin un concurs de les respostes més curtes del món, el guanyaries sense despentinar-te.
- Potser sí -dic.
- Potser sí - fa ell, cansat-. Kafka, pensa que potser la majoria de gent no vol ser lliure. Només s'ho pensen. Tenen la il-lusió que volen ser-ho, però si realment els donessin la llibertat no sabrien què fer-ne. Recorda-ho: en general, la gent s'estima més no ser lliure. (Pàg. 325)
Mukarami, Haruki. Kafka a la platja
Barcelona: Empúries, 2006


¿Es que él deseaba de verdad se cambiase aquella su muelle habitación, confortable y dispuesta con muebles de familia, en un desierto en el cual hubiera podido, es verdad, trepar en todas las direcciones sin el menor impedimento, pero en el cual se hubiera, al mismo tiempo, olvidado rápida y completamente de su pasada condición humana? (Pàg. 61)
Kafka, Franz. La metamorfosis
Madrid: Alianza Editorial, 1987


Hay un minuto en que se agota la siesta. Hasta la secreta, recóndita, minúscula actividad de los insectos cesa en ese instante preciso: el curso de la naturaleza se detiene; la creación tambalea al borde del caos y las mujeres se incorporan, babeando, con la flor de la almohada bordada en la mejilla, sofocadas por la temperatura y el rencor: y piensan: "Todavía es miércoles en Macondo." (Pàg. 83)
García Márquez, Gabriel. La hojarasca
Madrid: Alfaguara, 1983


Era demasiado honesto, Tom, y eso acabaría por perderle. Creía que haciendo el bien se cosechaba el bien, y en cambio esto sólo ocurre por casualidad. Lo único que importaba era vengarse, y vengarse de la manera más implacable posible. (Pàg. 69)
Vian, Boris. Escupiré sobre vuestra tumba
Barcelona: Circulo de Lectores, 1989


Nosotros vivíamos en una villa turística de los Alpes, donde mi marido tenía un cargo en la Administración. Paredes empapeladas de rafia, whisky en el aperitivo, música clásica en la radio. Tres palabras corteses a la portera. Me deslicé en esa mitad del mundo para la cual la otra no es más que un decorado. (Pàg. 85)
Ernaux Annie. El lugar.
Barcelona: Tusquets Ed, 2002 



22.12.10

El senyor gerent agrairia una mica d'originalitat



...tre ciento mi eeeeeeeeuuuroooooooooos....


        "pos si, siempre viene bién pá tapá unos gujerillos...."

"ahhixxx, el piso, el piso, ahhhixxx que mi meo...."

     "po la verdá, que estava en el paro y me ha ido cantida bieng"


                                               "pa pagá la hipoteca, claaaaro..."

 "muy repartio, muy repartio... e que ete barrio tá muy unido"



"a mi no ma tocao pero toi mu contenta poque a tocao a gente mu sensilla"


"mire uté hase veiiinte año que jugamo al mimo número"




Com cada any, gràcies periodistes. Sabeu sempre on està la noticia. 

19.12.10

El senyor gerent, per Nadal, fa pudor

O almenys, això és el que deuen pensar els experts analistes de mercat; aquells que vetllen per la trempera de les nostres desorientades ànimes consumidores en pro del benefici empresarial i que, en aquestes èpoques, perden el cul per acomplir objectius de vendes.

Erotisme encobert
Prova namber guan
Canviïn el flascó per un nabo

I sinó ja li explicaran al senyor gerent per què en aquests dies de l'any, tant falsament entranyables i tant veritablement hipòcrites, floreixen mil i un anuncis de colònies, perfums, aromes, fragàncies... tufs varis, tots embotellats en artilugis de vidre més propis d'estar exposats en museus de cera que no pas en drogueries i perfumeries.

De tota aquesta pasterada d'olors i catipens, el que el senyor gerent vol destacar a l'odiosa audiència són només 4 putos punts:

El preu.
Han comprat mai un cony de perfum d'aquests? Hauran hagut de demanar algun préstec per fer-ho, oi?
La veritat és que adquirir un d'aquests elixir és similar a partir un desgarrament anal produït per una canya de bambú esberlada. El preu del litre multiplica per molt al del petroli i al de l'aigua, els que crèiem que eren els dos líquids més preuats d'aquest puto món; però a diferència d'aquests, amb la colònia ni podem fer anar el cotxe ni fer passar la sed (alguns de vostès, fills de puta, diran que la colònia serveix per poder follar, però el senyor gerent en té els seus dubtes).

La publicitat.
Erotisme encobert
Prova namber tú
Canviïn el flascó per un altre
nabo espurnejant...
Quan estem espatarrats al sofà de cada, amb la samarreta plena de llapetes, les closques de les pipes desbordant la nostra falda, i les cames adormides i amb un lleu pessigolleig, és quan acostumen, els de la tele, a emetre els anuncis dels perfums. I sovint, conscients del nivell del ciutadà mig, (baix, força baix), els grans homes del marqueting i la prostitució comunicació fan servir tècniques aspiracionals per tal d'encantar, con si fóssim lirons, a la benvolguda i malfollada audiència. Així, sovint et presenten a xatis que provoquen tremolors peni-anals, aguantant garrafes de colonia, mig en pilotes elles (putes !!!!) i tocant-se el clatell o alguna part del seu cos com dient,...buff quina calor, (i pensant per elles: mamons, algú de vosaltres té mig quilo de carn en barra en condicions?). A banda de les xatis també surten xatos... els molts fills de puta..., cossos perfectes (massa i tot), roba lleugerament cassual o roba de festa de luxe, aires de triumfador, pitram lluent, i sense un puto pèl,... ah!! i sempre rodejats de dones, com si no sabessin fotre res més aquests paios....
I tot plegat, tant els anuncis de xatis i de xatos, locutat en francès o en anglès, amb alguna frase que mig sentida, sembla profunda, impactant, snob,...Eau de Put, le perfum plus car... però que un cop has entès el que t'han dit, ve a ser com si diguessin .... Aigua Meuca, la colònia que pica més....
I finalment, piquin manetes volguts cabrons, perquè aquests anuncis no els veuran només un parell de cops, no... que va... aquests anuncis els gravaran a foc al seu menut cervell, de tantes repeticions durant aquests darrers 40 dies de l'any. I el que al principi era curiós, agradable,... es converteix en una tortura rutinària a l'alçada del blog del Marc Vidal... i en una classe idiomàtica en constant looping repetitiu..

La tipologia
Bàsicament, de tipus de colonies n'hi ha de dues classes: les que van amb estuxt anti-furt, i les que van sense. Les primeres, són les que tenen un preu per sobre el petroli. Les altres, són petroli pur, sense refinar.
Les primeres, són aquelles que es dignifiquen cada mitja hora amb 30 segons a la tele; les segones, només les poden trobar als opuscles publicitaris del Telesketch (alguns ni diuen Schleeeekeeeeeer, però el senyor gerent mai s'enrecorda del nom).
Erotisme encobert
Prova namber zri
De tot n'hi ha d'haver-hi a la
vinya del Senyor...
Les unes, són les que es posen per anar a lligar, les altres les que es posen per anar a treballar o per anar a casa dels sogres.
Unes, les cares, les compren els que estan disposats a pagar un mimin de 40 - 50 -60 € per 125 cl d'efluvis perfumats, i guardar-los durant anys, fins a l'evaporació final, a l'armari del vater per no gastar-lo. Les altres, les del muntó, les compren les iaies i padrines per regalar a la resta de soferta i pudent humanitat.

Pel senyor gerent, en concret, aquestes darreres locions, sovint contribueixen a desembussar el vàter o a dissoldre taques de pintura, com si fos aiguarràs.

L'expertice nasal
O altrament dit... el que se la bufi saber quina marca és aquesta olor, o quin nom té aquesta altra fragància...hi ha gent que es capaç de fer-ho, no es pensin, i valoren, talment un sommalier, la frescor de la fórmula o les lleus notes de patxul.li que han quedat disperses a l'aire.
Per tots aquests entesos i sibarites de la flairada, el senyor gerent aviat traurà al mercat el seu propi aroma, anomenat BurnigAss en els mercats anglosaxons i Cremó de cul en els mercat francòfons.

I ara, un cop conclosos els quatre punts de marres, ja veuen que aquest Nadal només tenen dues opcions:
- o putir i gastar-se els calés...
- o putir igualment i comprar axes, cobalts, patricks, buscoajacks, i d'altres merdes similarts, al supert, o, millor, al top manta de tota la vida.

... perquè de putir, putiran igual amb o sense perfum.

Estiguin bonets.

9.12.10

El senyor gerent calla com un puta

Volguts odiosos,

hauran notat que el senyor gerent fa uns dies que calla, que no diu res, que no es manifesta ni arroja contra res ni ningú.
No, no es tracta de no tenir temps per..., ni tampoc de no trobar res que..., ni tant sols de no tenir prou ràbia continguda, o de patir un atac d'apatia, ... no, no... no és res de tot això.

La veritat, estimats fills de puta, és que amb la que està caient, el senyor gerent s'amaga, s'arronsa com una tita deslluïda o, si ho prefereixen, com un trau del cul encetat, davant de l'assetjament d'un mandinga.

La veritat és que el senyor gerent tem per la seva credibilitat en un moment en que els filibusters de la informació, en un ¿hàbil? ¿astut? o ¿absurd? cop de timó han aconseguit de nou (hi ja van...) imposar el seu criteri a l'agenda oficial dels nostres ben estimats pixatinters periodistes.

Sí, sí, el senyor gerent els està dient que té la tita arrugada, els pèls com escarpies, el cul priet, i les ungles, i les ungles, (... quines ungles?), tot esperant que no surtin mai a la llum els informes de l'ambaixada americana de convergènciaimunyó de Sant Quirze del Vallès...els anomenats WIKI-SUCKS:

... documents en els que es filtrava que el senyor gerent compra productes Dharma Hacendado i no productes Caprabo-Enroski,

... teletips on s'afirma que el senyor gerent quan veu l'anunci de la Marató de la Tele 3 d'enguany, diu "Espavila, Forrest, espavila, que t'atrapen cabró", en comptes de començar a signar talons i ordenar transferències per la Ret amb més ceros del compte per culpa del llagrimeig (provocat intencionadament, fills de puta, o què es pensaven?)

... faxos on es detalla que el senyor gerent no sap ballar la sardana, ni putes ganes d'aprendre

...escrits oficials que puntualitzen que el senyor gerent fa anys que no puja a Montserrat (total, per ser saquejat per una colla de pirates amb sotana)

... memoràndums on queda constància que el senyor gerent, a la tendre edat dels 18-19-20 donava feina als empleats municipals de la brigada de manteniment de façanes, cap de setmana sí, cap de setmana també...

...post-its on s'enumeren les més de 40 pixades fetes dintre de la piscina del poble, tot taralejant "God save the Queen".

... dossiers en el que s'analitzen tots els canapès als que el senyor gerent va escopir, durant la inauguració de la Biblioteca Municipal del poble, a càrrec del allavontes, Primer Conseller Artur Mas y Mas.

... telegrames on es conclou que el senyor gerent renuncia a ser emprenedor en res, i per contra, funcionari en tot (menys en el follar,... que més aviat es declara en atur i sense l'ajuda dels 400 polvos mensuals)

...




















Ja ho veuen. Segur que qualssevol de vostès, també estaria acollonit vivint al bord de l'abism.

Estiguin bonets.