31.7.19

El senyor gerent tira la bandera


Benvolguda colla de malparits,

Han de saber que el senyor gerent mai no ha estat gaire amant de donar mostres del seu estat d'ànim públicament (colla de cabrons!). Tampoc de transparentar les seves simpaties polítiques (sou una colla de convergents de merda!) i encara menys d’exhibir símbols patrioterus (puta sardana!).

Potser per això aquell llunyà setembre del 2012 serà destacat (per acadèmics, estudiosos, deixebles, devots i altres rèmores) a l’hagiografia del senyor gerent. Dies abans de la Diada, el senyor gerent va infringir el sagrat manament de no cagar en públic i va penjar una senyera de dos metres al balcó de casa seva, a plena llum del dia.

Potser fou un acte irracional promogut per l’emoció i coratge patriòtic; potser era empatia vers els clams de llibertat cada cop més sovintejats (i censurats pels de dalt)... però segurament  potser només va ser per evitar la procastinació.


Fos el que fos, aquella senyera va quedar-se allà, enganxada amb betes i fils, a la barana polsosa del balcó... primer uns dies després de l'11 de setembre; després unes setmanes; després un mesos i sense voler-ho, ni pensar-ho, pam! setembre del 2013.

Ospla!  Veuen, colla de titelles? El senyor gerent s'estalvia la tasca de penjar la senyera. Ja la té estesa de fa un any (menys acolorida i més plena de merda, però estesa al cap i a la fi). I després va venir 2014. I també 2015. I també 2016. I també 2017. I també.... altu, altu, altu... que s’ho creguin, cabrons.

La veritat és que el gèneru tèxtil de la senyera (cotó?, tergal?), va acabar cedint el 2014. El sol, la pluja i sobretot la merda, varen anar rosegant l'ensenya fins a convertir-la en un drap esfilagarsat i patètic.

Per allò d’haver començat quelcom que no sabíem com acabaria, va tocar seguir amb la demostració pública patriòtica i per tant,  canviar l'element simbòlic patri. Nova senyera comprada a una paradeta al carrer. Qualitat de merda. Resultat: dos mesos de balcó i a prendre pel cul.




El senyor gerent, enfristolat, planeja assegurar el tiro de cara al 2016-17. Amatent a les noves opcions i veien la tendència prêt à porter als balcons de les barriades nostrades (símbol de raça), compra online una senyera de suport plàstic (que el fabricant diu que resisteix al vent, al sol, a l'aigua i als espanyols) i també una estelada (amb l'angúnia que li fan, portadores d’un missatge inconsistent i infantilòide).



En fin... El nostre heroi penja els dos plafons al balcó. Un a cada punta. Què collons tu!. A veure qui marca més paquet!... La puta d'oros!....L'estelada li dura dos mesos... una ventada la fot balcó avall amb els suports arrancats... (premonició senyor gerent? No ho sé, petit saltamartí, no ho sé, però em va costar 8 eurus, collons!!) La senyera, per la seva banda, aguanta el 2017 i el 2018 amb valentia, enteresa i color. Però amb l'arribada del 2019, el senyor gerent un dia es fixa des del carrer que al balcó de casa seva ha desaparegut la senyera catalana, i ha aparegut (per culpa d'estar cara al sol) una bandera de l'Atlético de Madrid.

I saben què mamons? Doncs fins avui. El senyor gerent, que feia burilles al balcó aprofitant les temperatures del capvespre, ha fotut la senyera de l'Atletico a tumà pel cul... a la bassa (al contenidor del plàstic, això sí).




A banda de la merda que ha tret del balcó, no saben vostès també el pes que s'ha tret de la consciència. A partir d'ara ni estelades ni punyetes, exhibides públicament. S'ha acabat confiar amb l'status quo patri i amb els seus símbols imposats. Que'ls bombin a tots.




Estiguin bonets i provin de llençar les estelades i les senyeres a la paperera. Guanyaran amb qualitat de vida i seran més honests amb vostès mateixos. El senyor gerent creu que hem volgut ser tant modèlics, tant pacífics, que fotem rujar.

A partir d’ara, bandera negra
. Ja sigui al carrer o a les taules electorals. El que abans s’escaigui. I sense manies.

Cap comentari:

Publica un comentari