El senyor gerent també sap fer demagògia barata i populista

Vegin, vegin...

Quantes vegades, volguts fills de l'Òdit, han sentit de boca dels nostres vulgars i patètics polítics, de les nostres despersonalitzades administracions, de les corporacions burocratitzades fins l’extrem, que en un intent de justificar les seves barroeres accions i despropòsits quotidians, fan servir al ciutadà com a moneda de canvi?

A quants de vostès els ha trucat l’Ajuntament (els barcelonins sabran si compta per ells la història de scifi de la Diagonal), la Diputació, la Generalitat, el duo dinámico Montilla / Zaragoza, o el gordo i el flaco Mas / Pujol, o la resta de camàlics d'altres partits i càrrecs (consellers, alcaldes, regidors,...) que es toquen el nas, fan la becaineta, o parlen per telèfon en seu parlamentària?

Al senyor gerent mai, ningú, zero, nothing, nobody...

Al senyor gerent, malgrat ostentar la condició de ciutadà, igual com vostès (és a dir prescindible, alienat, frustrat i cabrejat) cap poder fàctic li ha demanat mai opinió de res. El ciutadà senyor gerent només existeix per les empreses de telemarketing que venen productes de merda a partir de les 9  de la nit (putos cabrons), però no per les institucions públiques.

Malgrat aquesta manca de contacte total amb els gestors del país, el senyor gerent ha constatat empíricament per tele, per ràdio i per premsa, que:
- A: hi ha eleccions a l'horitzó
- B: tota aquesta trepa pren curiosament, dia sí i dia també, el nom del ciutadà en va.


És que els ciutadans ens ho han demanat....
És que els ciutadans estan farts....
És que és una demanda ciutadana....
És que és pel bé de la ciutadania....
És que és una reivindicació històrica dels ciutadans d'aquest país....

I què passa quan arriben les eleccions? Que justament llavors, quan el ciutadà ja s’ha prostituït participant en el festival electoral (i per tant el seu valor polític queda reduït al cero més absolut),  es troba que ningú l’escolta.  

qui diu mentides li creix el nas...

Fills de puta. Ara,... quan tots aquest pallassos polítics hipòcrites ja estan apoltronats, o quan totes aquestes institucions ens fan anar de corcoll acomplint els seus circuits burocràtics il·lògics, irracionals, i caríssims (en temps, paciència i calés), el ciutadà tant estimat per tots ells, passa a ser la darrera merda.

Que bé que quedava la foto de la mani del 10 de juliol, oi colla de mamons? Llavors tots a perdre el cul per anar a la mani,.... perquè el ciutadà estava fart de Madrit... i ara.... on queda tot allò? 

Poders fàctics i altra ferralla amb ínfules de manar: Escoltin els que els escup el senyor gerent. A partir d’ara, no tinguin la puta barra de prendre la nostra condició ciutadana en va. No la facin servir de moneda de canvi per les seves ridícules baralles que només tenen per objectiu la seva perpetuació en el poder, i per tant, la seva putrefacció.

Escoltin per una puta vegada: som ciutadans de l'Odi i estem farts de l’amateurisme dels nostres polítics, farts de la seva miopia ideològica i farts dels aparells polítics i legals que els sustenten. 


Estiguin bonets, hòstia.
.