El senyor gerent els dona esperança

LEAR:
(...) Natura, escolta, escolta: deesa meva, escolta!
Suspèn els teus propòsits, si tenies

intenció de fer fèrtil aquesta criatura!

Omple el seu ventre d'esterelitat!

Asseca dintre seu els òrgans d'engendrar,

i fes que del seu cos degenerat
no en pugui néixer mai res que l'honori!
Si ha de parir, que tingui un fill amarg
i pervers que no visqui per res més
que per ser-li un turment contra natura!
Que estampi arrugues en el seu front jove
i li solqui les galtes amb canals de llàgrimes,

fins que els treballs i les joies de ser mare

se li tornin riota i objecte de menyspreu,
i vegi que pot ser més dolorós
que la dent esmolada d'una serp
concebre un fill ingrat! (...) (Pàg. 52).
Shakespeare, William. El rei Lear.
Barcelona: Quaderns Crema, 2008

Llegiu pudrits, llegiu

El seu pare va anar corrents cap a la cuina, gairebé com si volgués una excusa per desaparèixer. En Mattia va pensar que només quedava això, que tot l’afecte dels pares al final es resol en petites atencions, en les mateixes preocupacions que li deien per telèfon cada dimecres: el menjar, el fred i la calor, el cansament, de vegades els cèntims. Tota la resta estava com submergida a profunditats insondables, en una massa solidificada de converses mai abordades, d’excuses per demanar i per rebre i de records per corregir, que es quedarien tal qual.(Pàg. 280)
Giordano, Paolo. La solitud dels nombres primers.Barcelona: Edicions 62, 2009


”El resultado final de la representación celular completa es el cancer. La democracia es cancerígena y su cáncer es la burocracia. Un a oficina arraiga en un punto cualquiera del Estado, se vuelve maligna como la Brigada de Estupefacientes, y crece y crece reproduciéndose sin descanso hasta que, si es controlada o extirpada, asfixia a su huésped, ya que son organismos puramente parásitos. (En cambio, una cooperativa puede vivir sin estado. Es una ruta a seguir. Crear unidades independientes que satisfagan las necesidades de quienes participan en el funcionamiento de cada unidad. Un oficina opera a partir del principio contrario inventar necesidades para justificar su existencia.). La burocracia es tan nefasta como el cáncer, supone desviar de la línea evolutiva de la humanidad sus inmensas posibilidades, su variedad, la acción espontánea e independiente, y llevarla al parasitismo absoluto de un virus. (Pàg. 137).Burroughs, Williams S. El almuerzo desnudo.Barcelona: Anagrama, 1989


No havien tingut mai una gran relació de pare i fill. Un parell de dissabtes a la tarda al circuït de Silverstone. Construir el cobert el jardí. I poca cosa més.
D’altra banda, veia amics que tenien una relació de pare i fill i pel que veia es limitava a seure de costat als partits de rugbi i compartir bromes de mal gust. Les mares i les filles, això sí que tenia sentit. Vestits. Xafarderies. Ben mirat, no tenir una relació de pare i fill era una bona cosa.(Pàg. 73)
.Haddon, Mark. Un petit inconvenient.
Barcelona: La Magrana, 2007


(...) -Me he dado cuenta de que Dios no es conservacionista -dijo Trout -,así que, además de un sacrilegio es una pérdida de tiempo. ¿No ha visto usted nunca alguno de Sus volcanes o de Sus tornados o de Sus maremotos? ¿Nadie le ha hablado de las glaciaciones que organiza cada medio millón de años?¿Y qué me dice de la enfermedad de los olmos? Para usted es una buena medida conservacionista, ¿no? Y todo esto lo hace Dios, no el hombre. Es probable que justo cuando logremos limpiar nuestros ríos, Él haga que toda la galaxia estalle como si fuera de celuloide. Eso es lo que era la estrella de Belén, ya sabe. (Pàg. 86).Vonnegut, Kurt. El Desayuno de los Campeones.Barcelona: Anagrama, 1999

En aquell moment tenia trenta-dos anys, ja m'imaginava com seria a seixanta, per no dir just abans de morir, tota encongida, fràgil, sense dents, pràcticament calba, envoltada de capses de sabates plenes de papers de la seguretat social, impresos d'hisenda, rebuts de la mútua, de les assegurances, del lloguer, factures del telèfon, de la llum, del lampista, d'agències de viatges, extractes del banc, garanties de tota mena, tot plegat ben endreçat i classificat per dates. La meva vida rutinària estava puntuada per les trucades setmanals dels membres de la meva família, els Nadals desastrosos, els regals que no fan mai il·lusió, els encàrrecs, els augments de sou sempre tardans, les baralles entre companys de feina o entre veïns, en resum, tota la sofisticació de les relacions humanes. (Pàg.174).
Sijie, Dai. Una nit que no havia sortit la lluna.Barcelona: Edicions 62, 2008

-