El senyor gerent afirma que el rock és 50 % música, 30 % espectacle (provocació, sexe, drogues, grans gires, grans escenaris, gruppies,...) i 20 % menudències (hipocresia-pose-moda-tendència). Aquesta aseveració no hauria d'agafar a ningú amb els pixats al ventre perquè en veritat, tothom sempre ho ha sabut.
A més, aquests percentatges, segons la banda rockera en concret, pot variar com si fossin vasos comunicants. I la correlació d'aquests vasos comunicants poden portar a l'èxit a uns i a la merda a uns altres.
En tot cas, el binomi música-espectacle és el més benpreat tant per critica com per fans i sovint no s'arriba a entendre un sense l'altre.
Per això, el senyor gerent avui els porta l'espectacle del rock a casa, per què sàpiguen el que es perden quan vagin al proper concert dels Manel, o de Els amics de les Arts, o dels Gossos o d'altra merda recurrent,... Què sàpiguen que és el que val la pena, i es deixin de tonteries, collons!!!.
Estan preparats?....Passin, passin i vegin, fills de puta, passin i gaudeixin de la fira del rooooock !!!!!
L'espectacle de la majestuositat escènica, l'excès, el barroquisme....Pink Floid
L'espectacle pirotècnic...Rammstein
L'espectacle amb el públic.... Iron Maiden (si si fixen bé, veuran al senyor gerent saltant descamisat...quin gran concert el del 2006 a Barcelona.)
L'espectacle de "perdre els papers" i de la provocació... Y en el cuadrilátero, en el rincón de la dereeeeeechaaaaaaa,.... Amy Winepollesssssss !!!!
L'espectacle de l'esgarrifança i el "lletgisme".... i de les grans peces musicals de Sopor Aeternus
L'espectacle de l'autolesió... Deú sobre la terra, nostre senyor Iggy Pop. Ajuntin les mans i baixin els caps si us plau.
L'espectacle del maquillatge, la coreografia i el vestuari....Kiss
L'espectacle dels "postissos" i del latex....Mortiis (malgrat la bona música que fot el cabró)
L'espectacle del sexe...Rockbitch (un globo, dos globos, tres globos, ai no! one finger, two fingers, three fingers...)
L'espectacle de la degeneració total...la suma de tot l'anterior: GG Allin
Aaah, i per cert.... si veuen als fills de puta d'U2, els hi diuen que n'aprenguin !!!!!
Estiguin bonets.
Amb la Amy Wirijaus, els percentatges poden variar una mica. No sé si per la part de l'espectacle o per la de les menudències... Ah, sí, sí ho sé, per l'espectacle, que he llegit ara que inclou les drogues...
ResponEliminaFa uns 40 anys que l'Elvis Presley va dir "el rock ha mort". Uns anys més tard també ho digué en John Lennon, i més tard el Mike Jagger. Posteriorment feren la mateixa afirmació Jon Bon Jovi, Kurt Cobain i qualsevol altre que haja triomfat en el ram de la guitarra elèctrica.
ResponEliminaQui serà el proper en penjar l'esquel·la?
"Deú sobre la terra, nostre senyor Iggy Pop".
ResponEliminaVeig que amb el senyor gerent coincidim en termes religiosos.
(Si no l'he vist mai en directe vindria a ser que sóc no-practicant?)
No es descuidi la Wendy O. Williams (a l'infern sigui!)
ResponEliminaPermeteu-me que us esmeni els percentatges:
ResponElimina30% música, espectacle i menudalla
70% negoci i peles
Manel? Amics de les Arts? Gossos? Perdonin, m'entra cagalera...
ResponEliminaRemitjó,
ResponEliminala Winijaus aquesta em fot una mica de repelús... vull dir en plan expediente X. D'on ha sortit?, que hi ha al seu darrera? quins propòsits té?, viu a la quarta dimensió?
Sr. Josep,
si, els que toquen el setè cel, sempre afirmen que el rock morirà amb ells... il·lusos....
J.M.C,
No haver-lo vist mai en directe és una putada, directament. Ara, que també cal dir-ho tot i que em dol, que un cop vist el seu espectacle una vegada, vistos tots (fins que no torni a canviar de rumb, com fa cada 15-20 anys)...
Sr. Txisky,
sempre tinc un record per la Wendy i els Plasmàtics. Per cert, hi ha un tio en el video dels Maiden, que em recorda vagament a vostè...:-))))
Ahh.. i on collons s'havia fotut vostè que feia temps que no li sentia la veu?
Sr. Llufa,
té vostè tota la raó. El que passa que un servidor aquí
només volia tocar el tema "circus" i no el tema crematístic. Però ben vist Llufa
Sr. Merdevalista,
ResponEliminaja som dos...
No he estat mai a una fira de rock...que trista la meva existència. Ho anoto a la llista de "coses èr fer abans dels ....40!!!!!!!"
ResponEliminaSr. Gerent, vostè no sap que entre gustos no hay disgustos????
ResponEliminaSuposo que tota aquesta col·lecció, és el grapat de coses que li agraden a vostè, però no vol dir que ens hagin d'agradar a tothom, no?
S'ha de ser més flexible, home!
;-D
Els percentatges no importen. El que importa és que fotin un bon espectacle, d'aquells que et quedes acollonit i suat i sense pensar en quant t'ha costat l'entrada.
ResponEliminaBona dosi de rock sr. Gerent!
Srta. Malsonia, quan el seu pedaç de carn l'alliberi, avisi'm i la portaré a la fira... i es podrà enfilar a coses que pugen i baixen i menjar xurros. A mi no em fa res, ehh?
ResponEliminaSrta.Eli, suposa malament, molt malament.
Si està interessada amb els gustos (musicals) del senyor gerent, passi's per l'sputiflai, contacti amb el perfil del senyor gerent i busqui a les seves carpetes. Aquest post no pretenia parlar de quins grups agraden o no (KISS? ja, ja, ja... RockBitch?, ha, ha, haaaaa!!!)
Una altra cosa és parlar de Déu nostre senyor Iggy Pop. Això és evangelitzar. No ens confonguem, collons.
Estigui boneta.
Srta. Llesca,
música, soroll i merder. És l'axioma de l'èxit, o si més no, de la diversió.
Vos sou un clàssic, Sr. Gerent. I això que diu dels U2 també val pel coi de Bruce?
ResponEliminaAi RaTeta, com m'entén. Vostè i jo podríem formar parella.
ResponEliminavingui al millor blog del món i pensi en probar els comentaris ja que vos sou l'home escollit!
ResponElimina