El senyor gerent ja no compra diaris (I)

.

Benvolguts professionals de l’odi:

La ració de merda d’avui va destinada al gèneru periodístic en general, però especialment a la premsa escrita i més concretament als diaris; que són aquells productes que tenen per funció banalitzar, filtrar, tergiversar i uniformar la informació que publiquen.  Potser, alguna vegada, vostès els han pogut veure compartint espai als quiosc al costat de revistes porno, paquets de xiclets i records turístics lolailos.

En tot cas, i tal com diu el discurs oficial, un diari és un producte informatiu que es basa en la credibilitat i en el prestigi.

Si un diari guanya el seu prestigi gràcies a la qualitat tan dels seus continguts com dels professionals que hi treballen, i si aquest prestigi es la clau per tenir més lectors i més vendes...

¡¡¡ Per què collons La Vanguardia ens vol vendre anells i collarets de pega els dies parells i pel·lícules de DVD els dies senars? 

¡¡¡ Per què El Periódico m’ofereix un puto electrodomèstic qualsevol a la tardor, o una entrada al Tibidabo a l’estiu?

¡¡¡ Per què hem de tenir el puto anorak, el cony de pullover, la merda de suadera, la cutre caixa d'eines del Barça, tant sí com no?

En definitiva, per què tota la premsa iguala i homogeneïtza el seu producte informatiu tot oferint-nos les mateixes notícies ( agenda setting que es diu*), però en canvi, cada diari ens ofereix els més variats, cutres, i delirants regals?

On és el col.leccionable, eh, eh???

En definitiva, a quí volen enganyar recorrent a accions de màrqueting promocional friquis i dignes de la banca, per vendre més exemplars cada dia?

Que trist que la única viabilitat del periodisme sigui confiar en la venda de cagarel·la barata feta a la Xina, a Taiwan o al Marroc i no en el seu propi (descafeïnat) producte informatiu.

Ahh el periodisme… una meritocràcia embolcallada amb el seu propi codi deontològic que té la barra d’enarborar dia sí i dia també, la seva independència de les forces econòmiques i polítiques.

Estiguin bonets i facin com el senyor gerent: informi-se'n aquí, aquí, aquí, o aquí, i... els diaris, els de veritat, als fons de les escombraries perquè no gotegin.


(seguirà...)


* Els catedràtics de periodisme no ho saben, però l'agenda setting o el nem a cobrir tots les mateixes notícies, és la filloputada més gran que es pugui fer al periodisme
.