El senyor gerent es fot palles mentals amb la TDT (I)

.

(DISCLAIMER: Recordin que si ho llegeixen és perquè vostès i només vostès, volen. Després no toquin les pilotes al senyor gerent amb si és llarg, si és un rollu, i tal i tal. A més, cabrons, el títol no enganya. Queden avisats)









Diuen les males llengües que l’estat del benestar és aquell sistema característic de les societats industrials en que l’estat procura resoldre les necessitats assistencials de la seva població.

A partir d’aquí, el senyor gerent els dedica a tots vostès, amables lectors, un pronunciat i acusat somriure i els interroga amb la mirada.

El que està clar pel senyor gerent és que l’estat del benestar procura resoldre les necessitats assistencials de la població, però, com qualsevol altre organisme, també procura obtenir beneficis (és a dir, no tenir despeses) i per això sovint fa passar com a necessitats públiques polítiques de control social o sistemes d’estalvi de costos.

El senyor gerent els posa uns exemples pedagògics, per tal que els seus cervellets, volguts fills de puta, puguin començar a desenvolupar-se de forma autònoma:

- Anar amb moto sense casc (a banda de ser una gilipollada) es pot considerar un atemptat contra l’estat? Llavors, perquè està multat?

Veu cabrona en off: Potser perquè els ferits generen costos sanitaris a l’administració?

- Anar sense cinturó al cotxe (a banda de tornar a ser una cabritada) és una crim patibulari contra l’administració?. Així doncs, perquè és sancionable?

Veu cabrona en off: és que els accidents de trànsit provoquen grans despeses sanitàries i accentuen les llistes d’espera en els hospitals

- Fotre’s un pico d’heroïna (a banda de ser una cutrillada) torna a ser un atac frontal contra l’autoritat estatal?.

Veu cabrona en off: senyor gerent, ja cansa. Totes les respostes a les seves preguntes han estat, són i seran ídem de ídem. La pela és la pela.

El senyor gerent, veient el percal pregunta finalment:
- Llavors, veure la televisió és una necessitat primària de la població? Hi ha gent ingressada als hospitals amb mono de televisió? Comporta tensions socials no veure la programació televisiva diària?

Veu cabrona en off: Ai senyor gerent, vosté és un puta. Sàpiga que no tot es pot mesurar amb la mateixa vara. Per l’estat, la despesa en televisió és una inversió. Una assegurança que evita que la gent es desvinculi de les pantalles televisives i disposi de massa temps lliure per, per exemple, poder pensar una estoneta. En canvi, la despesa en sanitat, és això, despesa i l’estat entén que es pot amortitzar. Igual que la despesa en formació, o en tecnologia o en investigació. L’estat no en pot treure’n rendibilitat a curt termini en cap d’aquests àmbits, per la qual cosa és una despesa no desitjada pels governs de turno.

Llavors, el senyor gerent es pregunta si no serà que l’estat del benestar, és més aviat un Gran Hermano que vigila i mesura per tal que ningú surti de mare, ja sigui per evitar ereccions nacionalistes, ja sigui per sufocar tremperes anarko-sindicalistes, ja sigui per anul·lar onanismes perillosos i desestabilitzants sobre el lliure arbitri de la persona?

Per tant, pel senyor gerent no és lícit parlar d'un estat del benestar sinó d’un estat del benestar de les administracions, on pesen més els interessos d’aquestes que no pas els dels seus administrats.

En conclusió:
un estat que, per exemple, es gasta quantitats ingents de pressupost públic en dir-li als seus ciutadans en prime time: Enxega la tele,nen o Que no te pille el apagón deu ser un estat que vetlla per tal que la seva ciutadania no es quedi sense la seva ració diària de bromur mental.

Seguirem....

Estiguin bonets.
.