El senyor gerent a punt per exercir els seus deures de ciutadà

.
Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós (el senyor gerent afegeix: ... i el juny ben galdós).
_______________________

A l’abril, cada gota en val mil (i el senyor gerent afegeix: i no desgraven)

Perquè, un any més, toca complir i passar per capella, on ens espera el gran sacerdot HISENDA SEMOS TOOS, per repassar el nostre darrer any de vida, tot beneint-nos, i demanant-nos contrició.

En tot cas, el tràmit fiscal no deixa de ser una gota (la puta gota) que fa vessar el got de la paciència del ciutadà, tenallat per impostos de circulació, impostos de cadastre, impostos de escombraries, impostos de zona blava (si, és un impost, collons), impostos documentaris, impostos per successions, impostos per compra de vivenda, impostos per gasolines...(per quan un impost pels propietaris de gossos en àmbits urbans?) i això només si ets un particular, perquè si a més intentes tenir un negociet.... suma i sigue, nano. En definitiva, una autopista (amb peatges) cap a les tesis de desobediència civil que Thoreau propugnava.

El senyor gerent, que com saben vostès, és un bon i honrat ciutadà, considera que a banda de la punyalada econòmica més o menys dimensionada en cada cas, és una putada no poder triar individualment com vols contribuir amb la societat a l’hora de pagar els teus impostos, sobretot si aquests se’n van lluny de casa teva incrementant l’espoli(*) o es dediquen a sufragar corridas, cursos d’onanisme a Extremadura, o despesa militar/policial vària (sigui Ajército Apañol o els putos mossos).

També és una putada el deja vu de pagar i veure una colla de cràpules xupar del bote
És una putada pagar per mantenir una administració enquilosada en el passat i farcida de funcionaris redundants. És una tocada d’ous pagar per mantenir en paral·lel 3 o 4 administracions que no acaben resolent res i en molts casos, multipliquen els tràmits a càrrec del ciutadà.

No tot és dolent. És en aquestes dates (l’únic moment de l’any segurament) quan ser pare surt a compte, o també ser sindicalista (fills de puta).
També en aquest dates és el moment d’imaginar-nos la cara avinagrada del Rouco Varela, preveient la nostra X a la casella de despesa social.

Però no ens enganyem... tot plegat no deixa de ser una bona endinyada i ja sigui ara, o durant tot l'any, vas pagant.

I ara, finalment, per descarregar tensions i males llets, els proposo uns minuts d’onanisme orientat.

Què? millor,oi? No cal que li agraeixin al senyor gerent. Ell és així de després. Ara ja podran agafar la son.

Estiguin bonets

(*) Si volen conèixer les dades de l’espoli segueixin el link, i ja posats, consulti’n l’apartat “Qui som” i tinguin un coixí preparat per quan caiguin de cul a terra !!. La marequelsvaparir... Quí espolia a quí?


Inventari: volen més refranys, cabrons? , quí és el menda aquest del Thoreau?
.