El senyor gerent ja no compra revistes de cine

.

A un, sense entendre-hi un borrall, li pot agradar el cinema, i limitar-se a expressar la seva valoració crítica de les pel·lícules vistes amb un ric veredicte tipus “és boníssima”, o amb un detallat exabrupte, tipus “és un bodrio que t’hi cagues” i quedar-se satisfet amb la santa sentència emesa, sense preocupar-se per la seva transcendència.

Es el que té, ser del montón, no troben?

Ara bé, sovint, sigui per interès, sigui per consumisme, sigui per estar a la última tendència, sigui per projectar-se a un estat intel.lectual al que no pertany, l’individu en qüestió, pot sentir la necessitat de comprar regularment alguna revista especialitzada en cinema o veure algun programet de tele que parli de l’asunto.

Aquest és el cas del nostre senyor gerent, que fins fa relativament poc, seguia mensualment la publicació d’un parell d’aquestes revistes.

Ha arribat un moment, però, que el senyor gerent no vol pagar per 5 pàgines de contingut editorial / crítica / opinió i 120 pàgines de publicitat. Ni vol dedicar 30 putos minuts del seu temps, a empassar-se 25 minuts de publicitat televisada i només 5 de contingut profitós.

Perquè no ens enganyem: això és el que avui en aquestes revistes i programes de cinema. S'han convertit en un catàleg inacabable de publicitat, ja sigui formal (anuncis pròpiament dits) ja sigui publicity pagada (l’avançament de les properes pel·lícules que s’estan cuinant al gran forn jolivudià), ja siguin publireportatges (galeries de fotos de premis i premiats, galeries de photocalls, galeries de modelets ensenyat tanga i tatuatge de moda,...)

I sinó, ubiquem-nos en la nostra realitat més mundana: quina diferència hi ha per exemple, entre el programa Cinema 3, i el TeleNoticies dels divendres, quant parlen de la cartellera de la setmana? que un es conduït per un crític de renom ( i de pes), i que l’altra el porten dos bustos parlants? Però.... el contingut és molt igual oi?.

Incloure les novetats de cinema de la setmana al TN no és un fet gaire noticiable, per tant descartem l'interès periodístic en el tema i busquem l'interès crematístic: fa pudor de publicity cool, ergo... surt gratis a Cinema 3 parlar de les mateixes pel·lícules i emetre els mateixos fragments?

Seguint amb el tema, però canviant d'enfoc: com és possible que diferents crítics, a la mateixa revista, per exemple i ja posats, al Fotogramas, puguin emetre dos dictàmens tant diferents en relació a una pel·lícula? Potser perquè no basen les seves opinions exclusivament en temes tècnics o professionals sinó, sobretot, en temes de gustos personals?

Una altra cosa que fa al·lucinar al senyor gerent és que, tot sovint, aquestes revistes dediquen un gran número de pàgines en destacar tots aquells pel·liculons que vindran, donant-ne detalls, explicant-ne les interioritats, destacant-ne efectes, pressupostos, star system .... “venent la pel·lícula”, vaja.

Després, resulta que estrenen pel·lis al cinema, que no han aparegut enlloc i que ningú n'ha parlat prèviament, i en alguns casos, destaquen i brillen efímerament a la cartellera (després, la hipocresia els fa publicar a les revistes que tal pel·lícula està triunfant gràcies al boca-orella de la gent.... fills de puta). Vostès diran: cony, pos clar... el productor no té ni puta idea de moure el seu producte dintre dels circuïts de la industria cinematogràfica. Jo els dic, cony pos clar, les revistes només publiquen contingut pagat, i obliden l’objectiu principal. Parlar de cinema, sense cap mena de coartada econòmica.

Amb tot això, el senyor gerent no els vol dir que li agradaria disposar al quiosc d’alguna revista amb l’estil i l’essència dels Cahier du Cinema, per altra banda un toston a mig camí entre filosofia, elitisme i proselitisme (cas de Rockdelux en música, per posar un fotut exemple). Però si que li agradaria poder llegir de tant en tant alguna revista que no parlés dels putos blockbusters exclusivament o dels 40 principales en versió cine.

Perquè sinó, a que ve tant elitisme per part dels crítics? Per parlar de Sólo en casa II, per parlar de La salchicha peleona?, per parlar de Scary Movie?

I oju, el senyor gerent no té res en contra d’aquests divertimentos, però cony, si han d’enllustrar-les a les revistes i als programes de tele de cinema, al menys que posin la parauleta “Publicitat” a dalt, no troben?.

Al final que queda? Seguir el cinema segons et surti dels collons, tal com fan el recarregat i el rudimentari o aquesta altra penya.

Salut i estiguin bonets.
.