El senyor gerent vol compatir amb vostès una diatriba

.

Odisfèriques, odisfèrics, fills de puta en general !!

S’acosten uns dies durs, colpidors, pesants. Uns dies en què les nostres intencions, la nostra poca capacitat de pensar, i la nostra suposada llibertat individual es tornarà a veure coartada de nou, de la mà d’allò que el senyor gerent anomena els interessos del complex cultureta-industrial catalana.

Perquè, senyors i senyores, si tots plegats ens caguem de forma metòdica i ordenada quan el calendari ens avisa que arriba, per exemple, Sant Valentí, el dia del Pare, el dia de la Mare, el dia d’Internet (apunt de caure, el senyor gerent els avisa ja... prenguin precaucions) o el dia del trencament del himen de la verge Maria.... si tots plegats encenem les nostres ires gratuïtes acusant aquestes diades de ser un pur mecanisme mercadotècnic i publicitari, a la millor glòria del sector de les confiteries, pastisseries, condoneries o del Cortinglés, el senyor gerent els pregunta: per què no fem el mateix amb el puto dia del llibre? Pensin-hi cabrons.

El dia del llibre no deixa de ser el mateix que qualsevol altra diada amb finalitat mercantils, però a més a més, amb l’afegitó que la mentida comercial interfereix amb el lliure arbitri de qualsevol ciutadà desgraciat, i això és força greu en un cony de país, on costa tant de llegir, i on sembla que només es comprin (oju, comprar, que no llegir) llibres en aquest dia assenyalat. D’aquesta manera, la llibertat de cada un de nosaltres per explorar, triar, trobar i decidir, queda com paper de cagar mullat entre llistes de llibres destacats per la premsa, de best-sellers, de putos autors mediàtics, de manuals d’autoajuda, de llibres de les mateixes patums de cada any (que pleguin d’una puta vegada cony, i que deixin respirar al sector).

D’altra banda, que no ens caiguin els anells només perquè el dia del llibre caigui en Sant Jordi, i la cultureta anomena aquesta jornada com a “Diada”. El senyor gerent els recorda que Sant Jordi, era moru (nascut a Palestina) i militar. No és d’estranyar doncs que fos un sant patró promiscu i mercenari; així fou que el menda de Sant Jordi va muntar la seva franquícia també a Anglaterra, Bulgària, Etiòpia, Geòrgia, Rússia, i Càceres (si, sí, Extremadura pura !!!) entre d’altres. Ja ho veuen: els catalanets no sóm els únics que llepem el cul de Sant Jordi.

En tot cas, vostès encara tenen un bri d’esperança perquè encara tenen odi. Facin-lo servir. Distribueixin-lo a plaer, pel bé de la societat. I si volen llegir, no facin cas a ningú.

Són dies durs i penosos. No perdin l'esperança ni l'odi.

Estiguin bonets
.