El senyor gerent veu pel.lis de gladiadors

Benvolguts fills de l'Odit,

Així és. Ben cert. Al senyor gerent li agraden les pel·lícules de gladiadors...però no siguin malpensats, mamons, el que més li agrada d'aquestes pelis, (més enllà de dels tapa-cigales que porten els negres mandingues de torsos resplandents sucats en oli i obviant els centurions amb faldilla curta i l’espasa sempre desenfundada) és la resolució contundent de discussions, debats, malentesos i problemes similarts.

El senyor gerent es refereix al seccionament programat de colls, l’enforquillament aleatori de cossos, la cruxifixió refinada i, finalment, l’assortiment variat d’amputacions que signaven tant belles obres d’art. Vaja,... la diplomàcia portada al seu extrem més eficient.

Així les coses, malgrat el pas del temps, sembla que el circus romanus segueix vigent. Avui, però, es convoca cada quatre anys; en aquest circ o anfiteatre, els gladiadors serien els alcaldables, (i potuleia política en general); les arenes del Coliseus serien els congressos, els parlaments i els plens d’ajuntaments; les feres salvatges, àvides de sang i fetge, podrien ser els líders i portaveus de cada puta bancada política; ... i els cristians? pobres desgraciats que sempre es troben enmig del foc creuat i a qui sempre acabaven matant, ja sigui per molèstia, ja sigui per amor a la crueltat,... qui serien? els nacionalistes? els pijo-comunistes? ...o potser aquests també són part del circus?.

Típic centurió romà...
Fills de puta..que és pensaven?

En tot cas, el que el senyor gerent té clar és que el gladiadors sortien victoriosos de l’estadi... o no sortien (al menys sencers, no!). Però els tristos, encorbatats i farcits de diners gladiadors d'avui en dia, ..si no guanyen el combat, no perden res (bé sí... 4 anys de moma pagada entre tots).

Davant aquest escenari decebedor, el senyor gerent suggereix que retornem als vells costums (per alguna cosa els romans lideraben un imperi i no una trist, pervers i desballestat estat de les autonomies). És hora de tornar a abraçar la lex talionis: l'ull per ull, (i el rabo per l’ano). I no, no pateixin. Amb l’ull per l’ull no ens tornarem pas tots cecs, tal i com va dir el jipi Gandhi. De cecs, volguts fills de puta, ja ho estem ara: cecs, muts i borderlines perquè deixem fer als polítics les desgràcies que foten, sense gosar dir res i així ens va.

 

# # modus demagògic on # #

Que treguin els lleons al carrer d'una puta vegada... volem veure com corren amb els talons al cul!!! Volem veure com es queden sense feina, sense xofer, sense dietes, sense bitllet de primera als avions. Volem veure com s'apunten al Servei d’Ocupació o a l'Inem. Volem veure com els embarguen el saldo per impagats de les multes de trànsit provocades per les seves borratxeres periòdiques o pels excessos de velocitat en funció de càrrec públic. Volem veure com els capen públicament per agredir, perseguir i follar-se qualsevol mindundi que es trobin a l’habitació de l’hotel de 6 estrelles on pernocten. Volem que els seus fills es quedin sense plaça a les escoles bressol i a les escoles públiques, mentre les concertades i les privades cremen pels quatre costats. Volem veure com a les festes i recepcions els hi toca el darrer i ressec crostó de pa i la copa de cava esbravada. Volem veure com els partits polítics es desplomen i ensenyen les seves vergonyes. 

Volem crucificar. Necessitem crucificar.

# # modus demagògic off # #

 

En tot cas, tornaran a passar les eleccions (les que siguin); uns guanyaran (com sempre) i podran seguir dirigint els seus tinglados paral·lels amb força impunitat i cara dura i donant pel sac a la resta del país, i d’altres perdran (sempre els mateixos) per la seva ineptitud crònica i per la manca de visió política i social.


Però cap es quedarà sense curro. I el senyor gerent pensa que això és una puta merda...


 Estiguin bonets.