El senyor gerent fa fotos una mica rares

Un dels indicadors més fiables del nivell de mongolisme del personal és veure uns individus (homes i dones indistintament) que els caps de setmana es reuneixen entorn de parcs infantils, rues de gegants, mercats medievals i altres pollades similarts amb uns aparells fotogràfics que, pel cap baix i entre cos i objectiu, fan 4 pams de llargada.

"Oh!! gran déu de l'òptica,
feu de la meva titola un zoom galopant"

Ja poden tots vostès comptar que aquests individus (ells acomplexats per l'escàs tamany de la seva tita i elles més mancades de nabos que un hort del Segrià) acostumen a fer fotos treballades i amb una punta artística. Dit d'una altra manera: fotografiar a la seva criatura rient a càmera a 2 pams de distància, o fotografiar un "artesà" torrant una botifarra en una tasca medieval de pega enmig de Mollet del Vallès, o capturar un jipit fotent manualitats amb desferres vàries en un passeig marítim de Chateaux de Fels.

La qüestió és que aquests paios/ies han de fer anar el zoom amunt i avall, perquè amb el sorollet que fa zzzzzzzzzzzz la gent es senti obligada a girar-se i a mirar. També solen perdre el temps ajupint-se o agafant posicions típiques de restret fecal, tot cercant l'enquadrament perfecte. Finalment, quan aconsegueixen ser el centre d'atenció,  i només llavors, fan click (amb el mode automàtic IA posat), per immortalitzar la filla desdentegada, la botifarra cremada o l'individu vestit folklòricament, estirat a terra, descalç i amb quilos de ronya a sobre, altament dit, jove alternatiu.

Quins fills de puta.

Apropament a l'art fotogràfic per
part del propietari d'una càmera de 3.000 €,
dos pams de zoom, i tres kg. de pes
Chuck Norris no ho aprovaria.
Estan avisats!

Aquest, però, no és el cas del nostre protagonista. El senyor gerent, tot i agradar-li tirar quatre fotos, mai hi ha dedicat cap pressupost important en el tema: ni en anar a can pixa-rellisca a fotre l'instantània finalista del Visa pour l'Image, ni en comprar-se un pepino de 3.000 €, 4 kg de pes, trípode, bossa i estoig de filtres (no sigui cas que s'ennuvoli, o que faci massa sol, cabrons !). El senyor gerent sempre ha tingut cameretes del muntó. Unes més sofisticades i unes altres més cutres.

Però la que fa anar actualment, té al senyor gerent mosquejat. La molt puta, des de fa un parell de setmanes, només fotografia el que a ella li ve de gust, i no pas el que el senyor gerent apunta.

De primer, el senyor gerent va pensar que potser el disparador anava massa fi i que, talment com una lúbrica verge reescalfada en vapors seminals, només de passar-hi el dit es disparava.
Però les fotos involuntàries cada cop han anat a més. La càmera dels collons es deu pensar que és la protagonista d'un compte del Pere Calders, la molt cabrona.

Vegin, vegin. El senyor gerent aquí estava fotent una foto (què dic una foto,... LA FOTO) a una xavala amb una mini d'infart que s'ajupia per recollir el bolso de terra i.....CLIC CLAC, la càmera li arroja això:

Un altre dia, al balcó de casa, tot esperant eixugar-se (nota aclaridora pel femellam: sortint de la dutxa, el senyor gerent té el costum de sortir al balcó en boles per tal que la mare Naturalesa li evapori les humitats  més amagades) va copsar de cua d'ull com una parella de puputs es fotien el pico dalt d'una antena. El senyor gerent va pillar la càmera, va erectar el zoom i... CLIC CLAC...

Fa quatre tardes, el senyor gerent volia fotre-li una foto a un veí que li toca els collons, per poder-la penjar en un perfil fictici que li estava creant a Victoria Milán (la idea del senyor gerent era deixar un anònim a la dona del veí denunciant el perfil del marit). CLIC CLAC... la càmera caga aquestes afotos.

El senyor gerent ja no sap que fer. Ha parlat a la càmera tendrament; li ha fotut uns quants cates a veure si així, per la força i segons l'estil hispànic de fer les coses, s'arreglava; l'ha obert i ha tallat uns quant cables i desenganxat uns quants xip... i tot plegat, vessant llàgrimes pensant el què li havia costat l'aparell, no ha servit de res, perquè aquesta tarda un altre cop.... CLIC CLAC....

Collons, el senyor gerent està indignat. IN-DIG-NAT, amb tres paraules !!!!
Vostès no sabran pas el que li passa a la càmera del senyor gerent, oi?


Estiguin bonets ( i facin com el Llufa, home intel·ligent que es limita a prendre les fotografies amb el seu mòbil).