Un títol sempre escoltat, una pel·lícula sempre recomanada, un argument comentat i criticat en temps llunyants d'estudis, un deute pendent...
En definitiva, amb un retard de 30 anys, el senyor gerent es va escarxofar fa un parell de nits, al seu sofà, (bossa de pipes en mà), i, entre quatre llufes i peterrons, va enxufar el cony de tele per veure una pel·li mítica. Una pel.li descarregada feia molt, molt de temps, però per un "ara no em ve de gust", "ara prefereixo mirar aquesta altra que és més moderna", "ara no estic per discursos intel·lectuals profunds", el seu visionat es va anar relegant de manera endèmica.
Bé, ara el senyor gerent és proud to say que els deures estan fets. I els proposa que visionin un dels fragments més espaterrant, per tal vostès disposin d'eines per forjar el seu dèbil esperit.
Odi, volguts fills de puta, només es tracta d'odi. Preciós odi en estat pur, vomitat per un periodista sobre la seva mateixa condició. Odi potent com la veritat, odi engrescador de masses. Odiïn, volguts, odîin i xalin una estoneta...
Aquest senyor, aquest profeta aïrat, aquesta figura que crema odi pels quatre costats ve a dir:
“Edgard George Rubby ha mort avui. Edgard George Rubby era el president del congres de la UBS i ha mort a les 11 d'aquest matí d'una afectació cardiaca. I pobres de nosaltres, la que ens està a punt de caure a
sobre !!
Ha mort un ric canós. Què té a veure amb nosaltres? Per què és una desgràcia?
Perquè hi ha 62 milions d'americans escoltant-me ara mateix.
Perquè menys del 3% de vosaltres llegiu llibres.
Perquè menys del 15% llegeix diaris.
Perquè la única realitat que coneixeu és la que veieu per la TV.
Ara mateix existeix una generació que no sap res més d'allò que veu a la TV.
La tele és l'evangeli, la revelació suprema. La TV pot crear o destruir presidents, papes i primers ministres.
És la força més formidable d'aquest món ateu. Pobres de nosaltres si cau en mans equivocades.
Per això és una desgracia que avui hagi mort l'Edgard George Rubby. Perquè aquesta empresa ara és en mans de la CCE, el consorci propagandístic més gran d'aquest món ateu,... qui sap quanta merda es vendrà com si fos veritat a partir d'ara en aquesta cadena.
Així que escolteu-me. ESCOLTEU-ME !!
La TV no és la veritat. La TV és un parc d'atraccions. La TV és un circ, un carnestoltes, una companyia de saltinbanquis, explica contes i rondallers, ballarins, malabaristes, domadors de lleons i jugadors de futbol.
És el negoci del passatemps.
Si voleu conèixer la veritat, pregunteu a Déu.
o pregunteu als vostres gurus.
o pregunteu-vos a vosaltres mateixos !!
Aquesta és la única manera de trobar la veritat autèntica.
Perquè nosaltres no us explicarem mai la veritat.
Us explicarem allò que vulgueu escoltar.
MENTIM!!
Us explicarem que Kojak sempre atrapa a l'assassí. Que ningú s'emmalalteix de càncer amb Archie Bunker. I tant hi fa els problemes que tingui l'heroi de torn... no us preocupeu i mireu els vostres rellotges. Al final, l'heroi guanyarà.
Us expliquem tota la merda que voleu escoltar. Trafiquem amb il·lusions i res d'això no és real.
Però la gent s'escarxofa aquí davant, dia rera nit, nit rera dia, gent de totes les edats, colors i sexes.
Som tot el que coneixeu!
Esteu començant a creure les il·lusions que us venem.
Esteu començant a creure que la tele és la realitat i que les vostres vides són irreals.
Feu el que us diu la tele.
Vestiu com a la tele.
Mengeu com a la tele.
Els vostres fills creixen com a la tele.
Fins i tot, penseu com a la tele.
És una bogeria total. XIMPLES!!
En nom de Déu, vosaltres sou la realitat i nosaltres som la il·lusió!!!!
Així que dit això, apagueu la televisió. Apagueu-la ara mateix!. Apagueu-la ara mateix mentre us estic parlant! Apagueu-la!"
Speech de "El profeta Irat" Howard Beale (ex-periodista) a Network
I ara, estiguin bonets i caguin-se tot el que vulguin amb l'Ana Rosa del collons.
Jo hi ha dies que visc dins aquesta puta peli, senyor gerent. M'alegro que hagi saldat comptes. Jo, personalment n'estic tip (del cinema actual) i no ho penso suportar més!!!!
ResponEliminaAixò està perdut, Sr. Gerent: si fa 30 anys ja estava tant clar, no sé contra què lluitem, ara mateix.
ResponEliminaSr. Gerent si que està inspirant.
ResponEliminaJa me la passarà...
ResponEliminaAhh, sr. Gerent... un altre cop incendiant el nostre odi interior. Fa bona pinta aquesta pinícula; au, apuntada.
ResponEliminaPer cert, jo diria que el percentatge de gent que llegeix ha baixat bastant des de llavors. O almenys això sembla.
Ara tenim internet. Sé que és una frase molt gastada, però ens podem defensar.
ResponElimina