26.3.11

El senyor gerent davant l’onanisme de les xarxes socials (part two)

Aquest article ha passat els millors
filtres de qualitat

El senyor gerent s'enrotllava ahir amb que les xancres socials han interromput en l'espai natural de totes les aplicacions basades en la web, per imposar el seu propi paradigma: fer-ho fàcil, fer-ho senzill, però fer-ho controlat i fer-ho banal. També deia que aquest procés ha tingut la col·laboració dels mitjans de comunicació.

De fet, la gent entra a les xarxes per veure i experimentar en primera persona tot allò que vomiten acompasadament els diferents mitjans de comunicació, rehens de la modernitat dictada per un grapat d’empreses, de la manca de rigor informatiu en els seus barems editorials, i de la necessitat bestial d’omplir espais amb el que sigui.

Parlant amb plata: a la gran majoria de la gent se li’n fot una merda el teu perfil, el teu historial, el teu número de seguidors, i tots els tuits, retuits i refregits que puguis cagar. La majoria de la gent entra a les xarxes socials per curiositat i per testimoniar per ells mateixos, tot allò que diuen ràdios, diaris i teles. Alguns (intel·ligents) constaten que és una enganyifa, una estafa, o, el pitjor, un intent de controlar la lliure expressió a internet i cenyir-la a un ghetto virtual que només cal posar de moda perquè la gent hi entri voluntàriament i en ramat. La resta (la majoria) naveguen, cliquen, proven i potser es fan algun perfil propi sense cap altre objectiu que poder dir que ell també forma part d'allò que surt per la tele i de la que tothom en parla, i no semblar un ignorant.

Ara bé, hi ha una massa crítica d’individus, de perfil ductil, aborregat i manipulable que fan de les xarxes socials el seu sostent vital, la seva raó de ser.

Dintre d’aquest col·lectiu trobem els que fan servir, per exemple, el Facebook amb les seves dades personals autèntiques. Aquest, acostumen a tenir la ment limitada, una formació deficient i un cert retard cognitiu que els fa subscriure a totes les app i pluguins que es troben casualment per davant en el seu dia a dia a les xancres socials (aplicacions que van xupant les dades personals, el seu historial i el seu perfil de navegació,... o és que no saben que Facebook no és més que una gran base de dades que es ven al millor postor?).
Aquesta gent assimila Facebook (o els seus clons) a un pati de xafarderes entre setmana i a una “boite” on tirar la canya, els festius. Són aquells que d’aquí 3, 4 o 5 anys es veuran abocats al suïcidi perquè descobriran que no poden esborrar les fotos compromeses (penjades sense miraments al Facebook), o esborrar referències i etiquetes que algú els ha penjat per putejar-los, o parar comentaris racistes, sexistes, subnormalistes en general, difosos allende les xancres socials de manera multiplatafòrmica (ei... quina paraula més xula... el senyor gerent ja ho té això).

Au... tinguin.
Perhaps l'inici d'una llegenda
urbana de merda?
Entre aquesta massa també hi trobem els que fan servir intensivament twitters, facebooks, tuentis, HI5, i similarts (en combinació, per separat o a la vegada) i que, a més a més, amb identitat real o ficticia, en fan bandera. Els personatges que formen part d’aquest bàndol són, directament, capullus integrals.
Són tots aquells que es taquen les calces/calçotets només que algú els esmenti les xancres socials més comuns. En ocasions poden arribar a l'ejaculació (ells) i a l’squirting (elles) si entre les xarxes esmentades n’apareix alguna de minoritaria que només coneixen ells i el fill de puta que l’ha creat. Ahh,... i no vulguin saber el que passa quan algú se’ls fot amic o li marquen algun “m’agrada” o li riuen les brometes, o també quan algun conegut es fa passar per troll i li fot canya.

En definitiva, ens venen que les xarxes socials són l’origen de les revoltes i crítiques socials i antisistema i la veritat és que tenen més èxit en convocatòries de macrobotellons; ens diuen que les xarxes socials democratitzen però el que fan és crear noves estructures jeràrquiques; ens diuen que els nostres blocs de merda estàn a punt de morir, tocats de mor per aquestes xarxes tancades d’adhessions que nomès mercadeixen amb la informació, però no la creen.
Tuit! - Tuit!
Pasta, collons, es tracta de pasta, inútil!

Ens movem entre una estructura oberta, descentralitzada, suposadament lliure (el web, la blogosfera, el P2P) i un model de plataformes tancades i centralitzades (és a dir, controlades totes per algun gran hermano amb ànsia de calers)... i tot en una societat on, quan dos es troben a l’ascensor, no es diuen ni una puta merda però quan parlen per les xancres socials, serien capaços de xupar-se la tita ad eternis.

Una operacion triunfo qualsevol, basada en l’adoració (adhesió) i la banalitat, construida amb aplicacions tancades desenvolupades amb Java o C que adormen i maten l’esperit “Fes-t’ho tu mateix amb html” i que categoritzen a l'usuari com a una mercaderia per poder-la vendre, posteriorment, al millor postor.


El senyor gerent ja està fins els collos d'aquest post i l'acaba amb una crida: Triïn putos, triïn.

Triïn entre la Web descentralitzada, lliure i sense control; trampolí d’opinions lliures i creadora d’opinió o entre un sistema de plataformes tancades, controlades i business friendly que funciona a base de pluggins i apps fetes a mida per endolcir (i amansir) l’usuari, qui només cal que es preocupi d'adorar a algú i de escalfar-se el cap redactant 128 caràcters.


Estiguin bonets.

Inventari: esborrar-se de Facebook, el mateix però amb pantalletes per tontos, per fer una escabetxina amb els botons de facebookThe twitter walls are closing in around us....., Tuiteros !!!! si teniu la tita més llarga de 128 caràcters, premeu aquí, cabrons!, Cuando el río suena,...., Sóc antifacebook, què passa?, Alternatives?

8 comentaris:

  1. Jo em vaig fer un compte al Badoo. Em van assegurar que follaria... però no.

    Ara mantinc els meus comptes oberts al youporn, el tube8, el xnxx, l'xhamster, el redtube i el pornhub.

    Èxit assegurat, nens.

    ResponElimina
  2. Cada vegada que llegeixo alguna cosa de les xarxes socials, després em passo pel facebook i em carrego una o dues "amistats" es una bona teràpia.

    ResponElimina
  3. El logo de twitter gafapasta és sublim. Algú pot pensar que és un inside-joke, però no, és una escopinada a la cara directe. Bravo Sr. Gerent!

    ResponElimina
  4. Magnífic l'inventari! És vostè més generós que l'escot (he dit escot, no escrot) de na Pamela Anderson.

    ResponElimina
  5. Buf que llarg, n'he llegit la meitat. Costum de twitter?
    Per cert, a la foto del diari he llegit "Las redes virtuales generan mierda"...

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. I tot això no ens ho podria dir en 140 caràcters, tan sols, sisplau?

    ResponElimina
  8. Tot i que no tinc Facebook, no em puc estar de llegir pàgines on la gent roba les fotos de la gent i les penja. És tant terapèutic veure la immundícia. Després me'n canso i faig com el Sr. Remitjó, que és encara més terapèutic.

    ResponElimina