17.4.10

El senyor gerent admira certs tatuatges (I)

-
Els paisatges humans a les ciutats de merda en les que vivim avui en dia, sobretot ara que ve la caloreta, es caracteritzen per un percentatge elevat d’extremitats tatuades en constant competició per ser la més fashion i admirada. Però no s’enganyin...

Tot i que sembla que hi ha molta gent tatuada pel carrer, la veritat és que hi ha molta gent apollardada.

Perquè el senyor gerent arroja públicament ara i aquí, que un tatuatge no pot limitar-se a tenir per únic objectiu l’estètica o la moda. Fer-ho representa buidar de contingut el tatuatge i limitar-lo a la forma (de fet, no és d’estranyar en una societat cada cop més superficial, ecològica, 0% grassa, ...). Pel senyor gerent, un tatuatge, a més de forma ha de tenir contingut. Es a dir, no limitar el disseny del tatuatge a una finalitat purament estètica sinó que el tatuatge ha d'actuar com una empremta gràfica d’un testimoni, d’una pertinença, d’una identificació, potser d’un sentiment, o fins i tot, d’un compromís.

Ara bé, de subnormals amb la pell pintada perquè sí, n’hi ha un munt.


Al senyor gerent sempre li han fotut ràbia aquells qui llueixen tatuatges que no saben ni que collons volen dir, ni quin significat poden tenir, ni quin és el seu origen ni la seva aplicació correcte.
No em diran que veure caràcters japonesos gravats al palmell de la mà d’un “neng” no és per començar a cagar àcid úric al moment?. O també veure tatuatges polinesis (en diuen ètnics, que queda més in) als braços de les “chonis”, que, no s’ho perdin, sovint comparteixen dissenys amb “pijos i pijes” de gimnàs DIR.

Arribats a aquests casos, pel senyor gerent té més sentit portar un clàssic i senzill “Amor de madre”, que no pas un tatuatge d’un puto elfo al bessó esquerra o una munyequera ètnica a al canell.

Així les coses, al senyor gerent li agrada mirar i només en certs casos, admirar algun que altre tatuatge. O em diran que vostès no ho fan?. Ara... fer-se’l..., això ja és una altra cosa. De moment el senyor gerent no ha trobat ni un sol motiu amb prou sentit per lluir/portar un tatuatge, per lo que seguirà amb la seva pell verge de tinta però plena de florunculs, barbs, i descamacions.

El que és cert, i estaran d’acord amb el senyor gerent, és que de tatuatges n’hi ha de moltes classes, menes i condicions, sobretot, des de que es van institucionalitzar cap allà al voltant del segle XVIII.

Però, aaaahhh, canalla... s'està fent tard, i vostès cabrons, han de matinar per guanyar-se el pa. Vagin a clapar, i no desesperin. Properament el senyor gerent els explicarà de forma clara i didàctica la taxonomia del tema.





Estiguin bonets i facin bondat.
.

6 comentaris:

  1. A mi els tatuatges em fan cagar. Tots. Amb significat o sense.

    No hi ha res que em destrempi més que el cos tatuat d'una dona. Més fins i tot que unes cames o unes aixelles sense depilar.

    I és que, com diuen, tatuar-se «fa castellà».

    ResponElimina
  2. La genteta no te personalitat, si li explico el cas de la meva companya de feina que amb 58 anys es tatua unes lletres suposadament japoneses a la nuca i ella te pinta de votant del PP, imagini's la fila que fa..... ains. Ara això si, d'aquí uns anys els "borradors" de tatuatges es forraran.... pensi en aquest sector a l'hora d'invertir.

    ResponElimina
  3. He escoltat moltes vegades aquesta història, que es mou entre la llegenda urbana i la realitat més versemblant: tot i que Guti Haz diu que a les lletres japoneses que du a cada braç posa el nom dels seus fills, en realitat diu SOY TONTO, PÉGAME

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb vostè, senyor gerent, però també és cert que admiro algú capaç de fer-se un tatuatge mediocre com el del anillo único, i jugar a esbrinar-ne les motivacions depenent de la pinta que faci la persona en qüestió pot ser molt divertit.

    ResponElimina
  5. Jo en vaig conèixer una que es va fer el vestit de núvia (blanc, per suposat) amb l'escot per sota del seu "sol" tatuat a l'espatlla dreta. Al cap de sis mesos ja havia fet el salt al marit banyut (per xat i in person). A mi tampoc m'agraden. En canvi, seria bó saber on ha comprat aquestes calces tant maques la noia de la foto (perquè.. és noia, oi???)

    ResponElimina
  6. Jo considero que la persona que es fa un tatuatge té menys visió de futur que el que és capaç d'invertir tots els seus estalvis amb les companyies del Ruiz Mateos (l'anunci que no paren de repetir des de fa mesos...).

    En ambdos casos, qui ho fa no té res al cap!!

    ResponElimina