El senyor gerent ja no sap que és l'Art

.

Per qué el senyor gerent també és capaç de fer una escultura amb els seus mitjons rebregats, i millor encara, amb el calçotets, sobretot si són de dos dies i porten llapet incorporat,... doncs així s'aconsegueix una estructura amb més volum, amb més presència i consistència, una esència sublime de la contraposició del Jo amb el Tu ... no sé si m'entenen.

C-O-L-L-O-N-A-D-E-S....

El senyor gerent i qualsevol de vostès, poden donar els seus mitjons a l'Art, doncs. Amb una mica de sort es fotaràn famosos si aconsegueixen trobar el mitjó desaparellat del Tàpies.

Sembla ser que la professió d'artista de les belles arts, tant avui com al llarg de la seva història, no deixar de ser un professió de cutres, oportunistes, il·luminats, outsiders, gent de pasta amb poques ganes de pencar, o desgraciats sense quartos amb ganes de tenir-ne, o bojos, incompresos o desequilibrats variats.

I el Tàpies? Pel senyor gerent aquest és el més llest de tots. No content en parir uns quadres depriments, buits, insulsos, sense cap mena de significació excepte pel propi que els pinta (embruta), i de col.locar-los al mercat per una pasta llarga prenent el pel a déu i al seu pare, s'inventa ja fa temps la història del mitjó, tot deixant-la madurar amb els anys, amb el savi propòsit de que els nostres grans salva-guardes (tele, ràdio, premsa, quí sino?) domestiquin la subnormal idea i ens la facin empassar, tot lloant-la, tot comprenent-la i tot volen donar-ne directrius dogmàtiques per tal que es catalogui com a gran obra d'art, gran exemple de la creativitat nostrada (per cert fills de puta, que passaria si el Tapies no fos català?).

Segurament el senyor gerent és curt de mires i està ancorat al passat, és de pagés i no creu gairebé en res (nenes... un bombonet vaja), però pensa que potser el que caldria és diferenciar:

- art (entès com el treball de qualitat d'un individu, resultat d'un esforç, d'una inspiració i del domini d'una o vàries tècniques)

- de l'ART (entès com el sistema industrial que cotitza / monetitza qualsevol creació - independement de la qualitat - tenint en compte l'etiqueta o l'atribut que els quatre cabrons intel·lectuals menjacocos consagren i legitimitzen).

El senyor gerent creu que tot es resumeix en un concepte: especulació.

L'artista/autor especula amb les seves capacitats. També especula amb la seva obra. Això li permet entrar en un circuït industrial, primat per l'especulació social, i per l'especulació pecuniaria.
Al final, la majoria d'aquestes obres, acaben a la planta noble de qualsevol empreseta multinacional de tres al quarto, per lluir modernor i poder dir que tenen un cony de Tàpies penjat de la paret. Per cert, les putes obres d'art permeten desgravar a Hisenda, ho saben oi?.

Ja us ho deia el senyor gerent,...especulació.

Estiguin bonets i la propera vegada que vagin a un museu, no fotin cap escopinada als quadres quan el guàrdia no mira, nomès aconseguiran que el preu de l'obra s'infli més encara. Que s'ho hagués currat el puto artista, no?
.