El senyor gerent veu difícil competir amb els iunaitet

.
En èpoques de crisi social, econòmica, cultural... és freqüent l’aparició de fenòmens estranys que tendeixen a desviar l’atenció de la societat per a entretenir-la i, sovint, alienant-la per aconseguir la supressió de qualsevol tendència contestatària.

Així va passar per exemple, amb els OVNIS (carrera nuclear), la parapsicologia (crisis del petroli), l’aparició del PP (crisi d’identitat espanyola) i Barçasmescunclub (crisi papanatista catalana).


Fins aquí, em sembla que el senyor gerent no descobreix la sopa d’all a ningú de vostès, i tots podem entendre que el grup Bildeberg hagi obrat segons manen els cànons clàssics per mantenir i controlar els fils del poder: s’ha de donar pa i circ, com deien els romans.


Ara bé, avui en dia, que no ens vinguin ni amb ovnis, ni amb ufos, ni amb xufos... Aquest tema ja no té cap credibilitat excepte la que el friki de la Cuatro li vulgui donar.


Per això, el senyor gerent troba que ara, després de que el país hagi estat flagelat per l’atur, per les deslocalitzacions, per la sequera i les inundacions consecutives, pels sudokus, per tots els putos partits polítics, pels immis de Salt, per la mamoneria sindical, per la merda d’església, pels desfalcs continuats perpetrats per personalitats públiques, pels gafapastistes, pel puto estatut dels collons, per la SGAE, i per la Isabel Coixet; ara potser seria el moment per llançar pa (o merda... avui en dia tot és preuat) als afamats, i distreure l’atenció del poble, no ja amb culebrons pastosos, fantasmes, premsa filla de puta del cor, sinó amb quelcom que de debò fes tremolar d’emoció a les masses subnormals. Un estímul que fos aclamat per tothom per igual. Un testimoni per mantenir la promesa de que la cosa pot canviar (...per alguns escollits, és clar).


I què es pensen? Que el senyor gerent serà creatiu? Que el senyor gerent supura filantropia per tots els porus de la seva pell? Què els donarà la clau? I una merda. El senyor gerent en té prou amb el seu talleret i en mantenir la producció de nines xones.


En tot cas, la única cosa que farà el senyor gerent serà proposar la mateixa solució que van posar en solfa els americans quan al 2001 el Bin Allen va voler volar part de Manhattan (perdó, volia dir Bin Laden, ...en que woody estaria pensant jo..).

Llavors la solució americana (per tant la universal que tots ens vam haver de tragar via Ollivut) va ser treure a escena els superherois de Marvel i de DC, que ja tenien experiència en pujar la moral al poble, per la feina feta durant el "crash del 29", i la guerra mundial.

Sí senyors. El senyor gerent està parlant de retornar el poder i la glòria als superherois. Però, per aconseguir un clam social inequívoc, per embriagar a la massa anònima i fer-la anar cap allà on faci menys nosa, cal un prototip de superheroi que compleixi determinats criteris:
- un físic imponent
- uns poders únics
- una ètica irreprotxable
- uns calçotets de colors

Malauradament, el nostre trist racó de món és inútil fins i tot amb els superherois. Perquè ja m’explicaran vostès si aquests dos, són capaços de fotre pujar la trempera a algú de vostès:
.


Demà m’afaitaran.
Estiguin bonets.
.