El senyor gerent està abduït per un OVNI quillo

Aquest any, el senyor gerent ha tingut dues experiències traumàtiques, que amb la proximitat de l'11 de setembre, l'han portat a replantejar-se on viu realment, (en quina societat i en quin país) i si val la pena celebrar quelcom aquest dia.

M'explico:

Primera experiència traumàtica:

A la primavera, el senyor gerent estava convençut de comprar-se una caravana per anar a recórrer, amb la família, el pais de camping en camping i tiro perquè em toca. La primera decepció va ser veure que el 95 % dels campings eren ghetto's presos per multitud de families quilles. La majoria de campings es caracteritzaven per parcel·les amb tanques (com si fossin propietat privada), algunes fins i tot enrajolades, d'altres amb dos o tres avancés, que tenien sofas, televisions, i fins hi tot (ho juro per Déu, que el senyor gerent m'ho va dir tal qual) avancés amb armaris de fusta, rajoles i cuina com si d'un pis es tractés.

No cal dir que l'idioma predominant en tot moment era el xenxo, (on no existeix ni la r ni la s final) i que el folclore imperant era una barreja de bumba-bumba de cotxes tunats, xancletes, i Verges del Rocio.

Evidenment, el sentor gerent ja ha desestimat l'opció d'estiueig que tenia al cap i a tornat a tirar de turisme rural un estiu mes.

Segona experiència traumàtica:

Aquests dies, s'està celebrant la Festa Major en la ciutat (bé, poble,... bé ciutat, bé.... no us sabria dir què és ben bé) del senyor gerent i ha aprofitat per passejar per diverses activitats: castellers, danses, concertets, mims, fires artesanals, teatre.... fins aquí cap problema. La banda sonora que es copçava entre els assistents a tots aquests actes era un 60 / 40 % entre català i xenxo (vaja, la banda sonora a la que, desafortunadament, estem acostumats).

Ara bé, ahir a la tarda el senyor gerent va voler anar a la Fira d'Atraccions i .... li van caure els collons a terra. Allò era el paradis de Chonis i de Juanis, i dels seus respectius pares (Pacos i Lolas), i tiets (Manolos i Marias). Multituds i multituds d'aquests individus (ells, amb cadenetes d'or penjades del coll, pritrera oberta , mòbils a la mà i el seu tallat de cabells, i elles amb tangues impossibles, mixelins flotants, i parlant (?) amb el volum al màxim) pupulaven per tota la fira.

Us ho ben juro, que al senyor gerent li semblava la platja d'Omaha el dia D.

El senyor gerent no es caracteritza per ser ni més ni menys racista que la resta de la gent (és a dir, ho és), i tampoc es vanagloria de ser tolerant al 100 % ( és a dir, és intolerant). Malgrat tot, aplica una màxima en el seu dia a dia: viu i deixa viure. Dit d'una altra manera, no li toqueu els collons.

Però ara el senyor gerent està acollonit. Perquè els portanveus de la cultureta oficial, ens diuen que vivim en un pais (amb aires de nació), on tenim una cultura i una llengua pròpia, un folklore nostrat i divers, i una societat cívica i, diuen que treballadora i responsable (tot això és el que volen que ens creiem).

Doncs us juro senyors, que ahir el senyor gerent, sense saber-ho va patir una abducció aquillacada, i es va trobar, sense sortir del seu paiset (o nacioneta) enmig de Quillolandia. Un lloc, on la cultura brilla per la seva ausència, amb un folklore fet de pedaços i reminiscències ràncies, i una societat on l'esforç nomès existeix si es tracta de posar-se roba merdosa, tunejar el cotxe, o anar a les processons.

De resultes de aquesta al·lucinació transitòria, el senyor gerent està a punt de:

- comprar una illeta privada, anar-hi a viure i cremar qualsevol vaixell o artefacte flotant que si acosti i viure tranquil d'una puta vegada.

- comprar l'illa i fer-hi anar tot el quillamen que existeix pel nostre pais, cremar tots els barcos perque ningú es pugui escapar, i apretar el botó ON/OFF, ( o si voleu, el RESET).

Vostès, quina opció triarien?
Estiguin bonets.

Antropologia: càpsula 1, càpsula 2