Era demasiado honesto, Tom, y eso acabaría por perderle. Creía que haciendo el bien se cosechaba el bien, y en cambio esto sólo ocurre por casualidad. Lo único que importaba era vengarse, y vengarse de la manera más implacable posible. (Pàg. 69)
Vian, Boris. Escupiré sobre vuestra tumba.
Barcelona: Circulo de Lectores, 1989
Vian, Boris. Escupiré sobre vuestra tumba.
Barcelona: Circulo de Lectores, 1989
(...) Ustedes, representantes de la prensa, critican al Departamento de Policía como si sólo él, en un mundo lleno de pureza, sufriera del mal de la corrupción. Todas las instituciones humanas son falibles, y también el periodismo lo es, aunque ustedes, sus paladines, se resistan a admitirlo. (Pàg. 14)
W.R.Burnett. La jungla de asfalto.
Barcelona: RBA Libros, 2008
IOCASTA: Què pot témer l'home que viu dominat pel destí i no pot preveure res amb certesa? El millor és viure a l'atzar, com cadascú pugui.
(Pàg. 85) 950-975. Episodi III
Sòfocles. Èdip Rei.
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005
(...) Dona, la vida és moda,
ja ho sabies.
D'avui ençà s'imposa
l'escondida faiçó de la nuesa
cap a la línia òssia
fins a la pols primera i última.(...)
La Cita. TERRA DE NAUFRAGIS.1956 (Pàg. 86)
Quart, Pere. Antología
Barcelona: Lumen, 1980
“(...) No siguis mai benèvol amb cap dona ni li revelis tots els pensaments que hagis meditat; quan li expliquis alguna cosa, amaga-li’n sempre una altra.” (Pàg. 274)
Homer. L’Odissea.
Barcelona: La Magrana, 1998
Homer. L’Odissea.
Barcelona: La Magrana, 1998
Però i què! Jo ja era lliure. Lliure, és la paraula que es fa servir per als homes. De les dones que han trencat les seves relacions o el seu matrimoni es diu que estan soles. (Pàg. 16)
Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu
Barcelona: Edicions La Campana, 1995
Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu
Barcelona: Edicions La Campana, 1995
.
Les cites tenen un element de traïdorira, ja que qui les diu no s'espera segons quines contextualitzacions.
ResponEliminaDit això, molt bona la tria.
quin lince l ´HOMER !
ResponEliminaYo riecomiendar autiores de mi tierra:
ResponEliminaHasan bin Muhammed al-Wazzan al-Fasi
Abdallah Laroui
Y de mi coliega paki:
Muhammad Iqbal
Alá lo condiene a usté, senior geriente, pior sus actios inmioriales de fiorniquiación, homiosexualidad, drogadicsión, liudopatía y iusura.
* Josep: Escolti, hi han cites i cites. Ara no sé si vostè es refereix a les del blog del senyor gerent o a les cites del senyor gerent el divendres al vespre, allà al Saratoga.
ResponElimina* Volgut Felí: Més que linse, cabrón directament, no troba? Es el que té no haver existit mai,... que pots dir el que sigui i si hi ha reclamacions, al mestre armero....
* Volgut anònim immigrant:
M'està fotent boicot o que?.
Escolti, si es tracta de cales, la cosa està xunga, perquè no n'hi donaré ni cinc (total aquest puto bloc qui el segueix?).
Ara..., li faig dues propostes: vostè tria.
1/podem parlar d'un millor destí,... no sé, així a bot pront, se m'acut de treure'l del talleret de Sta. Coloma, i posar-lo a l'Ajuntament de Sabadell, que m'en diu?. Total, de sociata a sociata, i tiro porque me corrompo...
2/...amb el domini que té de la prosa i l'escriptura, li ofereixo un petit forat en aquest bloc.
Vostè té la paraula volgut immi.
Per cert, a la resta de combregants d'aquest racó, els agradaria que l'immi dels collons col.laborès amb el senyor gerent?
Estiguin bonets.
gran llibre el de escupire sobre vuestra tumba
ResponElimina