El senyor gerent no ha estat mai un fan del cinema espanyol en blanc i negre, sobretot d’aquell que, quan només hi havien dos canals de TV, era gairebé l’únic que podíem arribar a veure i que a casa, s’hi referien com a “espanyolada”.En tot cas, sí que hi havia un actor que li cridava l’atenció, tant pels seus papers còmics, com també pels seus papers dramàtics. Era, ja us ho podeu imaginar, el senyor de la foto; un senyor baixet, tirant a lleig, vestit discretament amb un trajo vulgar, sempre definit per un bigotet peculiar i que es movia per les pelis, amb una veu molt característica i amb una mímica força nerviosa i especial.
Per això, el senyor gerent vol tenir un petit i modest record per una figura que el va acompanyar en la seva transició de nano a adolescent, a les tardes de dissabte a Sesión de Tarde, amb comèdies desenfadades, tontes si voleu, casposes moltes vegades, però sempre de record fràgil. Un actor que va permetre al senyor gerent, accedir al món del cast destape femení de finals dels 70. Un personatge que també, per què no, va inspirar el vestuari del senyor gerent.
En definitiva, la viva caricatura de l’espanyolet de les èpoques més fosques, i també de l’evolució social d’aquest mal anomenat pais en els que ens veiem obligats a viure.
Per això, el senyor gerent vol tenir un petit i modest record per una figura que el va acompanyar en la seva transició de nano a adolescent, a les tardes de dissabte a Sesión de Tarde, amb comèdies desenfadades, tontes si voleu, casposes moltes vegades, però sempre de record fràgil. Un actor que va permetre al senyor gerent, accedir al món del cast destape femení de finals dels 70. Un personatge que també, per què no, va inspirar el vestuari del senyor gerent.
En definitiva, la viva caricatura de l’espanyolet de les èpoques més fosques, i també de l’evolució social d’aquest mal anomenat pais en els que ens veiem obligats a viure.
Estiguin bonets.
,
,
És difícil no sentir admiració pel talent del senyor López-Vázquez.
ResponEliminaAra difunt, que pervisqui en les nostres retines.
Salutacions, Senyor Gerent.
molt be
ResponEliminadoncs jo avui m'hi cago, sr.gerent. vull el full de reclamacions. i que sàpiga que si no en té li comportarà una reclamació.
ResponEliminaSr. Modgi,
ResponEliminaEs important nar per la vida ben cagat. T'estalvies molts disgustos (sobretot en les distàncies curtes).
Malgrat tot, que s'ho cregui que li donaré el full de reclamacions. Ncht, ncht... santa rita rita rita,...
El senyor Gerent també duu bigotet estil franquista?
ResponEliminaBenvolgut Pater,
ResponEliminael senyor gerent, com a home de negocis, ha de mirar pel seu esdevenir lucratiu i el seu progrés crematístic. Per això, si toca anar amb bigoti franquista,s'hi va, i si toca anar amb barba troskista, s'hi va... no problem. Ja veu pel comentari del nostre amic pollastre (més a munt) que si s'ha d'anar cagat, s'hi va...
És a dir Pater, on s'és vist que les ideologies hagin d'afectar a la butxaca?.
Ahhh...Potser a Catalunya? On convergents (el puto pal de paller de la psicòtica casa catalana) i socialistes (l'esquerra moderna, integradora i proguessista de merda) s'ho passen tot pel forro dels collons???
Estiguin bonets.