El senyor gerent els desintoxica

Passin, volguts fills de puta, ... passin i vegin videoclips de 3 minuts muntats amb un número increïblement exponencial de plans de durada ínfima; sèries de TV que es basen en el flashback i on la temporalitat lineal es posa en entredit, una vegada i una altra, tot distorsionant-la com a màxim (i únic) recurs creatiu;  programes de pseudo-reporters patejant el carrer amb la càmera a l'espatlla, que ens presenten un moment concret d'uns fets, sense uns precedents que ens permetin situar-nos, i per tant, avaluar-los amb garanties; pel·lícules al cinema en les que costa trobar un pla o una seqüència no editada ni retocada en digital; espais televisius que es dediquen a recopilar parts i trossos de programes d'altres canals, sense cap mena de trama ni de guió i només amb una única filosofia: cortipegui, cortipegui i cortipegui...  tot plegat ens porta a tots a postrar-nos davant la producció, l'emissió i el consum del MOMENT DESCONTEXTUALITZAT (i per tant, sense cap referència ni valor).

I tot perquè, uns més que altres, som fills d'un temps en que la fragmentació regna allà on cerquis. Temps de twitter i de fastfoods; de sessions cronometrades al gimnas DIR; de disposar d'una oferta televisiva amb més de 40 canals de TDT; temps també, de televisió personalitzada a la carta (si tens cales i un descodificador).
Temps de singles i no d'LP's; temps de la Generació del comandament a distància i de zappings continuats, temps de prime-time i de descàrregues al moment. Temps de decodificació aberrant i consum fragmentat.

En definitiva, som fills d'un temps en que tot es consumeix ràpid, per ser cagat ràpid, per tornar a la bòtiga franquiciada ràpidament a comprar i sentir-nos realitzats.  

En aquest puto paradis en que el dia no es mesura en hores sinó en segons i targes de crèdit, en marques i lowcost, en estudis EGM i premis Ondas,... en aquest puto paradís deia, si ens centrem en els productes audiovisuals veurem com la qualitat no ve donada pel discurs ni el muntatge sinó pels efectes especials trepidants, els retocs infogràfics, l'exabrupte i l'exitació del desig escòpic de l'espectador.

Per això, el senyor gerent els proposa una cura, un descans, una desintoxicació,...si més no, una pausa. 
Però no, amics, no.... l'exercici no els sortirà barat, perquè hauran de dedicar-hi temps, hauran de cremar-se les parpelles, aguantar clavats a la cadira més de 15 minuts veient tres seqüències on el temps (l'apreciat temps) passa de ser una obligació a ser un recurs i on el muntatge cinematogràfic és la clau de volta del gaudiment...si ho aconsegueixen, tindran assegurada la delectació. Sinó, són unes nenes.

Passin, volguts odiaTs, passin i triïn la que més els agradi.








Estiguin bonets...i degustin, cony, degustin.