El senyor gerent anota dos de tres al Palau d’Esports de Badalona

Dimarts 2 d’agost. 

Ingredients:
nit calorosa, escenari olímpic imponent, rock dur a tota pastilla i desgustació de l’alt nivell culinari al Frankfurt’s Tino de Badalona.

Motiu:
L’Epitah Tour; la gira mundial que Judas Priest fa per rememorar tots els seus èxits, fent-se acompanyar, només en aquest racó de món, per dos teloners històrics: Motörhead i Saxon.

Però anem a pams... 


Per culpa del pecat de gula i pel marron que representa aparcar el cotxe a Badalona City, Saxon es queda sense els aplaudiments del senyor gerent, doncs aquest prefereix omplir el pap a l’esmentat local d’alta cuina que no pas entrar al recinte i estar-se tot el vespre en dejú.

Ja a l’entrada,... la primera sorpresa: el senyor gerent entra al Palau d’Esports sense que ningú li demani l’entrada. Puta pena de 60 € malaguanyats...

La segona sorpresa... entrar a la pista del Pavelló i comprovar com estava de ple...mare de déu senyor. Aquest llenu era senyal inequívoca de que les expectatives per la British Invasion de la nit eren molt altes.

La tercera sorpresa...o no: molt veteranus entre el públic. Gent que van viure la seva adolescènciar fa 40 anys amb els primers treballs de Judas Priest (1974), Motörhead (1.977)  i Saxon (1.979).

Remember: we are Motorhead and we play rock.

A les 20:45 el trio actual de Motörhead surt a l’escenari encapçalat per Lemmy amb el seu mono de treball habitual i tocat, com no podia ser de cap altra manera, pel seu perpetu barret vaquer negre amb la Creu de Ferro alemanya, el seu segur alè a Jack Daniels amb cola i el seu baix (o és el seu fusell d'assalt?)...canya per un tubo.


La llegenda de Motörhead és gran, i el dimarts, a Badalona, en van donar fe. La descàrrega musical dels tres membres de la banda fou contundent, captivadora, canyera, compacta i amb molt d’ofici. La història (la gran història) del grup, els va permetre oferir un set de peces clàssiques (esperades amb ansietat pel públic assistent que les va corejar sense desmai), espaiades per algun tema del seu darrer disc "The world is yours". El trio va demostrar que són els putos amos del rock  amb “Iron Fist”, “Overkill” i l’esperada “Ace of Spade”, amb la que van remoure els fonaments de l’Olimpic de Badalona. 

    

I cap a 2/4 d’11 del vespre, el teló de l’Epitah Tour cau rendit al peus del Sacerdot. Als peus d’un Haldford liderant a uns Judas Priest que, vist el seu nivell de forma, ni de broma es poden retirar encara. El vocalista,... espectacular; lluny de les hores baixes que va passar fa uns anyets, va oferir un es-pec-ta-ble total només amb la seva veu (afegeixin també l’espectacle pirotècnic de la banda, l’espectacle dels làsers, i com no, l’espectacle de les poses i la mitologia gestual que caracteritzen a les stars del rock dur).

La única decepció va ser no poder sentir “Breaking the law” cantada per la banda, ja que el Sacerdot va donar veu al públic i aquest la va cantar de principi a fi. Però en el record queden una “Hell Bent for Leather” motoritzada, una “Night Crawler” estratosfèrica i una “PainKiller” que perforava tots els timpans de la sala i que, juntament amb altres peces històriques de la banda, van completar un set de més de dues hores de durada. Judas Priest seguiex en un estat de forma fenomenal.

En resum: vetllada de totes totes, històrica en el panorama del rock dur. Classe magistral de heavy metal de la mà de professors i ponents que són personalitat en la matèria, amb un públic completament posseït des del primer moment.
 

Inventari: Epitaph Tour, Judas Priest, Motörhead, Saxon