18.7.11

El senyor gerent convida a l'OdiT

Llegiu, podrits, llegiu...

Dins meu hi passa alguna cosa que només és digna d’un esclau: nit i dia em ronden pel cap mals pensaments, i al meu cor hi fan niu sentiments que desconeixia fins ara. Odio, menyspreo, m’indigno, m’encenc, i fins i tot tinc por. M’he tornat desmesuradament sever, exigent, irascible, poc amable i desconfiat. Fins i tot el que abans em donava peu a fer encara un joc de paraules més i a riure sense malícia, ara em provoca un sentiment llastimós. M’ha canviat fins i tot la lògica; abans tan sols menyspreava els diners; ara, en canvi, detesto els rics més que els diners, com si fossin culpables: abans odiava la violència i l’arbitrarietat, ara odio la gent que utilitza la violència, com si fossin ells els únics culpables i no tots plegats, que no ens sabem educar uns als altres. Què significa això? Si aquests nous pensaments i sentiments són el resultat d’un canvi de conviccions, què el pot haver motivat, aquest canvi? És que ara el món és pitjor i jo millor? O és que abans era cec i indiferent? (...) (Pàg. 61)
Txékhov, Anton. Una història aburrida.
Barcelona: Editorial Minúscula, 2010




Tenia por –una por que mai no havia experimentat abans- mentre ells es preguntaven en quin moment havia començat realment tot plegat i com s’explicava que no haguessin vist venir el desastre que s’anunciava... ¿De debò tot va començar pel furor encès dins la pupil.la d’un sol home? ¿I com s’explica que aquest furor acabés inflamant tot un poble? ¿En quin moment les paraules van començar a beure massa als carrers, a vacil·lar per les voreres, a equivocar-se de còlera...? 
Grobéty, Anne-Lise. El temps de les paraules en veu baixa 
Barcelona: Barcanova, 2005(Pàg. 54)



La ira de Déu està adormida. Déu la va amagar un milió d’anys abans no existissin els homes i els homes són els únics que la poden despertar. (Pàg. 49) 
Mc Carthy, Cormac. Meridià de sang.
Barcelona: Edicions 62, 2009


... Llegiu i cremeu.

Odiar mola.
Odiar és com estimar, però a l’inrevés. És l’àngel caigut. És el revers perfecte d’un sentiment molt popular. L’odiar està molt mal vist, però és –en justa mesura- la mar de saludable, perfectament raonable i, a més, in-e-vi-ta-ble.
Mireu al vostre voltant: imbècils. Imbècils i més imbècils amuntegant-se davant de consoles i partits d’esport i aparells de televisió, a parcs d’atraccions i a les carreteres, a programes de ball i a tertúlies sobre celebritats. És un món imbècil, no m’ho negueu. Tu i jo som els únics sensats; patètics i escagarrinats, malversats i adolorits, ridículs i plens de deformitats, però això sí: sensats. Com no odiar la resta de la gent? (...) (Pàg. 123)
Amat, Kiko. L’home intranquil.
Barcelona: Columna, 2010



12 comentaris:

  1. Incitant a l'odi? o és simple literatura?

    ResponElimina
  2. Senyora meva: la literatura crema. Handle with care, que diuen.

    ResponElimina
  3. Tots tenim un costat fosc, i si és literari, millor.

    ResponElimina
  4. A la xarxa hi ha una que fa "kits" de supervivència totalment necessaris en aquests moments (http://cuentosprescindibles.blogspot.com/).
    Vostè, amb els seus "llegiu, podrits, llegiu" són tant o més necessaris. La meva més profunda i sincera admiració.

    ResponElimina
  5. He sentit convida?.... Aaahhh, convida a llegir... bé doncs, a la tarda seguiré amb un recull de contes del Allan Poe...

    ResponElimina
  6. Odio els posts que són copiar/enganxar. Però la primera imatge, boníssima. És la seva empresa, sr. Gerent?

    ResponElimina
  7. Iaia,
    Copiar i enganxar és molt fàcil. Fixi-s'hi que fins i tot un servidor ho fa. El que costa, el que realment costa, és llegir i triar el que un vol copiar i enganxar.

    En quan a la imatge, sí, ja ho veu... la foto podria haver quedat millor si no fos pel puto canari, que tenia el dia tonto, i es va envolar fins al llindar de la porta.

    ResponElimina
  8. No em crec senyro Gerent, que a l'època d'internet, us hagueu llegit tots aquests llibres. A no ser que n'hagin fet pel·lícules i que us les hagueu descarregat, és clar.

    Ai els llibres, són tant 1.0...

    ResponElimina
  9. Ahh senyor LLufa... és el que té follar molt de tant en tant.
    Al principi, vaig provar d'omplir els llarg periodes de temps entre coïts tot menjant-me les ungles, però de seguida es van acabar i el follar encara quedava molt lluny. Un dia vaig anar al drapaire i vaig comprar vint kilos de llibres (així... a pes). La literatura, com pot veure doncs, és un accident a la meva trista vida.

    ResponElimina
  10. Així m'agrada. Molts enlloc d'això que fa vostè, se'n van de putes.

    ResponElimina
  11. Ara, a "colació", diré una frase que no s'ha dit mai: de l'amor a l'odi hi ha un pas.

    És tan petita la frontera...

    ResponElimina
  12. Puc calar foc a Internet? Per on començo?

    ResponElimina